Per Sant Valentí, digues què cantes i et diré com estimes?
La imatge és de Juan Nosé a Flickr
Et sembla normal cantussejar “Sin ti no soy nada”? T’has parat a pensar en el significat de la frase? Les cançons d’amor són només reflex de com estimem o ens ensenyen a estimar d’una determinada manera? És aquesta la millor manera?
Sonava Sin ti no soy nada, d’Amaral, i va saltar una amiga indignada: “És que aquesta cançó l’haurien de prohibir! De debò! Les adolescents han d’aprendre així sobre l’amor? Com que sense tu no sóc res? Sense tu sóc molt!!“
“Uhm… a mi la cançó m’agrada…” I vaig dubtar: En què queda la meva discografia si començo a fer aquesta tria? Boleros fora, flamenc depèn, pop nyonyo i algun cantautor, a la foguera també... És passar-se? O estaria bé, especialment pensant en els més joves, parar atenció a aquestes lletres i les implicacions que tenen a la nostra educació sentimental?
Després del rampell de la meva amiga, vaig recordar una altra conversa on, al contrari, un altre amic em deia que estàvem massa tiquismiquis amb el concepte del políticament correcte i les cançons. Penso que va ser quan Loquillo va anunciar que no cantaria mai més La mataré, èxit de Los Trogloditas als vuitanta, escrita per Sabino Méndez: “¡Por favor! ¡Sólo quiero matarla! A punta de navaja, besándola una vez más“, cantava amb ràbia el Loco i corejava el públic.
En aquests dies de campanyes publicitàries de com t’estimo, ho ets tot per mi, digues-li amb flors, amb llenceria, amb un viatge, amb bombons, amb una thermomix o amb massatge als peus, l’equip de CanalSolidari.org ens tornem a enfrontar al dil·lema dels dies D: “Fem algun article per Sant Valentí o passem del tema?.. Uhm l’any passat ja vam donar idees de regals alternatius a CanalSolidario.org, però no a l’edició catalana perquè ens va fer mandra i vam dir que el dia dels enamorats era Sant Jordi…”, “I què? les campanyes publicitàries de Sant Valentí són també a casa nostra i el debat és igual de vàlid…”, “I si demanem a la gent que recomani lectures o cançons?”, “D’acord! Però bones cançons, eh?”
Doncs això, volem demanar-vos si penseu que en les cançons d’amor tot s’hi val, si és absurd pensar en termes de ‘políticament correcte’, si us atreviu a recomanar cançons per estimar bé i cançons que només ensenyen a estimar malament.
Us deixem amb alguns fragments tremendus de grans èxits de fa anys que ens vénen a la ment. Qui no els ha cantat alegrement i a viva veu més d’un cop?
“Vaig trobar-me una destral a dins l’armari em vaig excitar desitjava veure sang . I l’hi vaig clavar enmig del cor no va poder ni cridar per sorpresa la vaig agafar. Vaig beure’m la seva sang, vaig menjar-me el seu cervell…“ (Fam de tu, Lax’n Busto)
“Si te vuelvo a ver pintar un corazón de tiza en la pared, te voy a dar una paliza por haber escrito mi nombre dentro…“ (Corazón de tiza, Radio Futura)
“La calle desierta, la noche ideal, un coche sin luces no pudo esquivar, un golpe certero y todo terminó entre ellos de repente. No, no me arrepientooo“... (¿Cómo pudiste hacerme esto a mí?, Alaska y Dinarama).
“Tendría que besarte, desnudarte, pegarte y luego violarte, hasta que digas sí, hasta que digas sí“ (Sí, sí, Los Ronaldos)
I avui? I a les cançons més tendres com la de “Sin ti no soy nada”, però que amaguen significats terribles? Estem escollint una bona banda sonora per estimar-nos?
Notícies relacionades
La Fundació Surt, guardonada amb el Premi Solidaritat 2009
Per: Redacció el 16/01/10 11:06
Avatar, o Hollywood amb els pobles indígenes
Per: Iolanda Fresnillo / ODG el 08/01/10 10:38
6 comentaris
Per: Mar Vallecillos / CanalSolidario.org el 10/02/10 11:33
Polèmica, polèmica!
Uhm no sé no sé... No tinc clar que tot valgui… Òbviament no dic de prohibir cançons… Però encara que “Tinc fam de tu” descrigui un cas real… és feia estrany veure tot el jovent cridant alegrement a viva veu “Vaig picar la seva carn, per fer croquetes, vaig ficar a dins el forn, el seu cor tallat en dos”... no?
D’altra banda, penso que aquestes cançons tan exagerades no són tan perilloses potser, no? Vull dir, quan es descriu clarament una història aliena, encara que sigui un crim passional (“La mataré”, Cómo pudiste hacerme esto a mí...”) , fa menys por que quan en primera persona es diu “t’estimo tant que no sóc res sense tu” o tantes altres coses…
Curiós això que dius Gina de Disney…. tot un tema les cançons infantils! A CanalSolidario.org, l’edició estatal, algú també ha dit que més por que “La mataré” fa el “Antes muerta que sencilla”... http://www.canalsolidario.org/noticias/view/22868
Per: jalbaiges el 09/02/10 15:36
Va, una mica de polèmica. :)
1) No crec que el problema, en aquest cas sigui, de masclisme. El que passa és que la majoria dels exemples són lletres fetes per homes que descriuen relacions heterosexuals i, per tant, la “víctima” és “ella”. Però podríem agafar uns quants exemples de lletristes femenines que no es queden enrere. Algunes de les dives actuals del pop yankee fan que el Loquillo sembli un escolanet de Montserrat… :)
2) Tampoc em sembla que “sin ti no soy nada” i expressions similars suposin automàticament la descripció de relacions malaltisses o autodestructives. La passió, la hipèrbole, formen part de la poesia. Els sentiments de pèrdua quan es produeix un trencament tampoc són cap tara de fàbrica a exterminar, formen part de la naturalesa humana i demostren, precisament, el valor que ens aporta conviure amb il·lusió i afecte amb una altra persona i construir coses plegats. Si l’artista no ho pot explicar a la seva manera, no tindrem art. O és que volem que els cantants facin de psicoanalistes?
3) Per cert, per si algú en el seu moment no en va ser conscient, “Tinc fam de tu” estava basada en uns fets reals que es van produir a la Xina. I és que la realitat supera la ficció.
4) I una cançó: “Amor particular” (Lluís Llach). <a href=“http://www.youtube.com/watch?v=mJ-K7em4-kk”>Vídeo a Youtube</a>.
Per: Carabassa el 09/02/10 13:02
Molt inspirador l’article! No hi havia parat a pensar (potser perquè no escolto certa música o perquè no em solc fixar gaire en les lletres), però m’he esgarrifat de cop en descobrir a l’article quins conceptes d’amor es difonen en molts gèneres musicals.
Ara, tampoc cal que en el futur les cançons d’amor es basin en conceptes com aquests altres… :P
http://www.latimes.com/features/health/la-he-love8-2010feb08,0,5799369.story
Per: Gina el 09/02/10 10:14
Doncs a mi, pensant i pensant m’han vingut al cap les bucòliques històries d’amor de les pel·lícules animades de Disney, històries en què no falta el príncep blau i l’enorme tragèdia de quan aquest desapareix, abandona a la noia o sembla morir. Pel·lícules que et porten, tot sovint a un món ple d’imaginació, però també d’idealització.
Personalment em quedo amb un fragment d’una cançó de Pocahontas que diu: “Si no te conociera, si no fuera por tu amor, no sabria el corazon lo hermoso ques es vivir (...) siento que moriría la ilusión para siempre si no te conociera (...)”.
Hi ha tantíssimes altres coses importants a la vida i que ens poden fer feliços…
Per: Clara Sil el 09/02/10 10:12
Estic d’acord, una cosa és considerada apologia del racisme i en canvi això... per què no? També és veritat que filem prim amb les cançons, però no tant amb el cinema i la literatura. Per què?
I a banda d’això, està clar que dir coses com “Sin ti no soy nada” és d’una manca d’amor propi inversemblant…i gens recomanable per ningú.
Per: Joan el 09/02/10 10:04
La veritat és que veient les frases així, una darrere l’altra, impressiona bastant. Potser és exagerat tot plegat. Però per què quan tenen missatges racistes les cançons tots estem d’acord en denunciar aquestes cançons i les prohibiríem, però “deixem passar” missatges matxistes? Pensem que “és una altra cosa”? Menys denunciable?
Per realitzar comentaris hauràs d’iniciar sessió (si estàs registrat) o registrar-te
