Per què no ens mou Pakistan? I per què no en parlen els mitjans?

Segons Nacions Unides, les necessitats humanitàries a Pakistan superen amb escreix les d’Haití després del terratrèmol. Tot i això, la reacció dels mitjans de comunicació, la cooperació i la societat civil dista molt de la desencadenada vers el país caribeny. Intentem reflexionar per què.

A Pakistan s’ha inundat una superfície equivalent, segons l’ONU, a Suïssa, Àustria i Bèlgica juntes. Més de 20 milions de persones damnificades, 6 dels quals, dues setmanes després, encara no han rebut cap tipus d’ajut.

Les mateixes Nacions Unides ja han instat la comunitat internacional a augmentar i accelerar les donacions, davant la passivitat inicial. No deixa de sorprendre també la manca d’espai que els mitjans de comunicació estem dedicant al tema, sobretot si el contrastem amb la reacció al terratrèmol d’Haití. Per què? Aquí van unes reflexions per al debat:

>> Les fotos del desastre: han arribat poques imatges de Pakistan, comparat amb l’allau d’Haití. I les que arriben no són tan impactants. Desplaçats i inundacions no ens mouen tant com destrucció i caos?

>> Francisco Rey, co-director de l’ Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària apunta en un article a El Periódico de Catalunya que “el caràcter progressiu de les inundacions va fer que les xifres dels danys també es transmetessin poc a poc” i afegeix que “tant els governs donants com l’opinió pública es vacunen quan els desastres naturals són progressius”. Seria vàlid aplicar aquest argument quan parlem d’altres desastres, conflictes i injustícies que s’allarguen en el temps? Per això no reaccionem?

>> Alguns mitjans de comunicació, com El País i el mateix El Periódico en la seva editorial, destaquen la mala imatge del país com una de les possibles causes de la poca reacció per Pakistan. De fet, en el cas de El Periódico, la mateixa editorial, tot i que conclou amb una crida a la donació, posa en entredit la capacitat i voluntat del govern pakistanès per destinar l’ajut rebut a pal·liar els efectes de les inundacions.

Davant aquest argument, caldria preguntar-se: de quina manera contribueixen els mitjans de comunicació a difondre aquesta imatge del país o d’altres d’alternatives que col·laborin en el post-desastre?

>> Potser aquesta és la major diferència respecte Haití. D’un país tenim la imatge d’un (des)govern corrupte que fa l’ullet a talibans infiltrats entre la població. De l’altre teníem la imatge de nens “africans” desemparats al carrer “demanant” el nostre ajut. És això el que explica la diferència en la mobilització?

>> Quin és el grau de dependència entre mitjans de comunicació i ONG quan es produeixen catàstrofes d’aquest tipus? Serà que no reaccionen amb tota la intensitat si els altres no ho fan al mateix temps?

>> Com pot ser que havent-hi una comunitat pakistanesa tan gran a Catalunya no hi hagi més resposta? Com condiciona la imatge del país la nostra relació amb la diàspora pakistanesa? Que sigui tan nombrosa (40.000 persones) no ens fa sospitar que potser molta gent fuig de la pobresa i els problemes polítics? Què sabem del país més enllà del que diuen els mitjans?

>> Una altra explicació podria apuntar a la coincidència de les inundacions amb l’estiu. És que la solidaritat també fa vacances?

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.