“Per cada lloc de treball que crea un supermercat se’n destrueix un i mig”

Per: Esther Vivas el 20/07/10 08:25

Temps estimat de lectura : 4 minuts

La imatge és de noodlepie a Flickr

Quan parlem de producció agrícola alternativa fem servir el concepte d’agroecologia que implica apostar per una agricultura respectuosa amb al territori, amb la pagesia familiar i el medi ambient. Es tracta d’una aproximació social i ecològica.

Esther Vivas (Sabadell, 1975) és activista i autora de diversos llibres i publicacions sobre moviments socials i consum responsable. Hem aprofitat la seua presència a les I Jornades d’Agrobiologia a Ulldecona, celebrades el passat octubre, per entrevistar-la.

Has vingut a les Terres de l’Ebre a parlar sobre crisi i sobirania alimentària. Podries explicar una mica aquests conceptes?
La sobirania alimentària es planteja com una alternativa a la crisi alimentària actual. Avui malgrat que es produeixen més aliments que mai en la història… una de cada sis persones al món passa gana. Com s’explica? Doncs perquè si no tens diners per pagar el preu d’aquests aliments no menges. Les polítiques neoliberals que s’han vingut aplicant en els darrers trenta anys (deute extern, liberalització comercial a ultrança, privatització dels serveis públics, etc.) han condemnat als països del Sud a una espiral de dominació i de pobresa. A casa nostra s’ha portat a terme una creixent privatització dels serveis públics, especulació amb el territori, deslocalització empresarial i desaparició de la pagesia local i familiar. Avui poc més de l’1% de la població activa a Catalunya és pagesa i la seva renta disminueix any rere any, situant-se en un 55% de la renta general.

És en aquest context on es planteja recuperar la nostra sobirania alimentària: el dret a decidir d’on ve i com s’ha produït allò que mengem; a controlar les polítiques de producció agrícola; a poder menjar aliments lliure de transgènics, cultivats localment, donant suport a una pagesia de proximitat que tingui accés a la terra, a l’aigua, a les llavors.

Una de les pràctiques que defenses és l’agricultura ecològica. Podries explicar-nos en què consisteix? Què li diries a un pagès ampostí que mai s’ha plantejat de cultivar d’aquesta manera (o que sí ho ha fet i no ho ha vist molt clar per motius pràctics o econòmics) per animar-lo a apropar-se a aquesta postura?
Quan parlem de producció agrícola alternativa fem servir el concepte d’agroecologia que implica apostar per una agricultura respectuosa amb al territori, amb la pagesia familiar i el medi ambient. Es tracta d’una aproximació social i ecològica.

Per animar a la gent a produir ecològic, cal assenyalar cap a on ens ha portat el model dominant d’agricultura intensiva, industrial, petrodependent, deslocalitzada… ens ha conduït a una crisi alimentària i del món pagès sense precedents. Cal, doncs, una alternativa que passa per una producció agroecològica i per una distribució i comercialització de proximitat, establint relacions directes entre els productors i els consumidors, a través de grups i cooperatives de consum, mercats de venda directa, etc. I cal dir que aquests models alternatius i auto-gestionats cada cop tenen més demanda i bona acollida. De fet, avui en dia es pot dir que la demanda de producció agroecològica supera l’oferta!

Una polèmica que ha aparegut a Amposta darrerament és la possible instal·lació d’un hipermercat Carrefour. Des de l’Ajuntament i el grup promotor es justifica aquesta implantació dient que aportarà llocs de treball i riquesa al poble en un context de crisi econòmica i atur; des d’altres sectors, però, es considera que això perjudicarà el petit comerç de la ciutat i els agricultors locals, ja de per si prou malmesos. Com a persona que ha estudiat aquest tipus de relacions i que pot aportar dades al respecte, quina seria la teva opinió? Són aquest tipus de projectes una bona alternativa a l’atur i la crisi?
Varis estudis demostren que el model de gran distribució (supermercats, hipermercats, cadenes de descompte) té un impacte molt negatiu en tots els actors que participen en la cadena de producció agroalimentaria (pagesia, treballadors, consumidors, etc.) així com en el medi ambient i en el comerç local.

Hem de tenir en compte que, segons varis informes, per cada lloc de treball que crea un supermercat se’n destrueixen un i mig, a la vegada que es tracta de treballs precaris amb jornades i horaris irregulars que generen serioses dificultats per conciliar la vida laboral amb la social i familiar.

Pel que fa al comerç local, en els darrers trenta anys, en la mesura que aquest model de gran distribució s’imposava en els nostres pobles i ciutats, el petit comerç tendia a desaparèixer. Si l’any 1998 existien a tot l’Estat 95 mil tendes, el 2004 tan sols en quedaven 25 mil. Amb el que això implica de pèrdua d’economies locals i de formes de relacions socials i veïnals.

Entrevista realitzada per Oriol Fuster Cabrera per a L’Escuranda. Projecte de comunicació popular.

I què puc fer jo?

Tu també pots lluitar dia a dia contra un sistema agroalimentari injust en la teva compra. Compra a través d’una cooperativa productes que no han passat per cap intermediari: el pagès en tindrà més benefici i tu gaudiràs més dels productes frescos. També pots tenir en compte les 4 claus de la Gemma per una compra responsable: local, ecològica, de temporada i social!

En el consum, la informació és poder! A CanalSolidari.org trobaràs més articles publicats per Esther Vivas sobre aquest tema. Consulta’ls: hi trobaràs més consells sobre com decidir què és el que vols menjar!

Per resoldre dubtes i passar-te al consum responsable carregat d’arguments també pots posar-te en contacte amb la Xarxa de Consum Solidari o la resta d’entitats que treballen aquest tema i que trobaràs al Directori d’ONG de CanalSolidari.org.

Has llegit ja el llibre Supermercados, no gracias? Compra’l o demana a la teva biblioteca més pròxim que l’incorporin al seu catàleg!

Consulta altres notícies sobre consum responsable publicades a CanalSolidari.org. Et donaran moltes idees per passar a l’acció!