Palestina: 6 postals contra l'apartheid (i II)

Colons que s’atrinxeren al centre de la ciutat, murs que engoleixen oliveres, gent que viu amb l’amenaça d’una nova invasió... Hebron, Ni’lin i Nablus són tres dels llocs on s’evidencia de forma més clara l’apartheid amb què l’estat Israel sotmet els territoris palestins ocupats.

>> Ni’lin

Ni’lin té una llarga història de reivindicacions. Cada setmana el poble s’alça per protestar contra la construcció del mur, que s’ha apropiat del 40% del seu territori i de desenes d’oliveres, com les de l’Ahmed, que ens condueix fins la concentració veïnal. Marxem quan és hora de resar (en el nostre grup hi ha dues dones). El nostre amic Miles tampoc no vol problemes: fa poc a una activista estadounidenca l’exèrcit israelià li va rebentar un ull en una manifestació.

Des de la colònia jueva de Hasmona’in (aquí no hi ha exèrcit, sinó seguretat privada) veiem com soldats israelians disparen bales de goma contra els manifestants a l’altre costat del mur. Al cap d’una estona, decideixen travessar-lo.

>> Nablus

A Nablus es veuen un altre tipus de petjades del conflicte. Aquí hi ha retrats i memorials de morts durant la segona intifada. Allà hi ha un solar abandonat: abans hi havia una fàbrica de sabons de més de 400 anys d’antiguitat. Va ser bombardejada per l’exèrcit israelià el 2002, perquè suposadament s’hi fabricaven armes.

Gairebé tots els comerços llueixen als seus aparadors un adhesiu de boicot a Israel: “Aquí no es venen productes elaborats als assentaments jueus”.

Pugem amb la May Abdelhadi, treballadora de l’ONG Care, a un dels punts més alts de Nablus. Des d’allà ens senyala dos cims encara més alts: “Allà no hi podem entrar, estan controlats per l’exèrcit israelià, però ells poden entrar a la ciutat quan vulguin”. La May parla de records durs amb una naturalitat inversemblant: “Fa 7 anys quan anava a l’escola hi havia un tanc a l’entrada. Fins que no s’apartava, no podíem passar. Vam estar 3 mesos sense poder sortir de les nostres cases ni de la ciutat, i sense poder anar a l’escola o la universitat”.

A l’hostal on dormirem ens atenen dos joves palestins. El Maruf, el més tímid, ha estat utilitzat tres vegades com a escut humà per l’exèrcit israelià, una pràctica habitual prohibida per la Convenció de Ginebra.

El Yihad xerra més. “És més fàcil per a vosaltres viatjar aquí que per nosaltres entrar a Jerusalem. Si hi entrem sense el permís, gairebé impossible d’aconseguir, i ens pesquen aniríem a la presó per sis mesos”. En conèixer la nostra procedència, torna a sortir el tema del futbol. “No teniu una lliga aquí?”, preguntem. El Yihad somriu (“inocents”, deu pensar): ‘‘És impossible. Amb tants checkpoints, amb la intifada i els atacs de l’exèrcit, els equips no es poden desplaçar’‘.

A la nit ens creuem amb dues companyes de la Xarxa d’Enllaç amb Palestina. Estan preparant l’arribada de la segona brigada de músics dels països catalans per Palestina.

>> Hebron

Hebron és l’única ciutat palestina que té un assentament jueu en el seu centre i una de les que ha viscut més episodis violents els darrers anys. Els colons s’hi van començar a instal·lar el 1967, en la guerra dels sis dies. El 1994, un d’ells va assassinar 29 palestins mentre resaven a la mesquita.

Ara els carrers del centre que duen als assentaments estan controlats per l’exèrcit israelià, que els ha “netejat” amb molta dedicació. On abans hi havia vida i activitat comercial, ara només hi ha pols, portes tancades i checkpoints. El 76,6% dels comerços han tancat i el 41,9% d’habitatges s’han buidat, segons un estudi de l’ONG B’Tselem (l’ abans i després de la zona en fotografies ho diu tot). És un barri fantasma.

Els habitatges palestins que queden tenen els balcons enreixats, perquè sovint reben les pedrades dels colons. Alguns han estat tancats amb les famílies dintre: per trepitjar el carrer han de sortir pel terrat.

El mateix passa a la casba: de sostre els seus carrerons tenen una inmensa xarxa que atura la brossa que llencen els colons des de les seves cases.

La primera vegada que vam intentar entrar ho volíem fer amb Breaking The Silence, una ONG formada per ex-soldats de l’exèrcit israelià que, entre d’altres coses, denuncien la impunitat amb què els colons assetgen i agredeixen els palestins que hi viuen (Llegir els testimonis dels soldats destinats a Hebro esgarrifa). No va ser possible la visita per raons de seguretat: la nit anterior hi havia hagut incidents i la policia no podia assegurar-nos protecció.

A canvi, ens van dur als voltants de la ciutat per explicar-nos in situ com es realitzen els assentaments i quines conseqüències tenen pels palestins. És descoratjador veure com s’agafen a qualsevol treta legal per apropiar-se d’allò que no els pertany.

Allà visitem una família palestina rodejada per colons. L’ONG B’t Selem ha subministrat càmeres de vídeo als seus membres perquè documentin les il·legalitats i l’assetjament que pateixen. Estan contents de veure’ns.

Palestina: 6 postals contra l’apartheid (I).

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.