Pakistan: "Cap dany sobrepassa la capacitat de resposta de la comunitat internacional"

Per què ha trigat tant a arribar l’ajut al Pakistan? Han sobrepassat els danys causats per l’aigua la capacitat de resposta de la comunitat internacional? D’on sortiran els fons per a la reconstrucció? Entrevistem Ayaz Hussain, cònsol general del Pakistan a Barcelona, per saber què n’opina.

Tant les Nacions Unides com diverses ONG han criticat la resposta internacional escassa davant les recents inundacions al Pakistan. S’han formulat hipòtesis per explicar la falta de mobilització, com ara la “mala imatge” del país, la saturació dels donants, o la seva desconfiança en les autoritats pakistaneses a l’hora de distribuir l’ajut. En la seva opinió, quines són les raons que expliquen aquesta situació?

No hi ha dubte que la resposta de la comunitat internacional ha arribat de forma lenta i amb retard. Els donants internacionals no van tenir en compte que el riu Indo travessava tot Pakistan abans d’anar a desembocar al mar - els danys i els desplaçaments de població local continuen encara a hores d’ara al sud del país degut al pas de les aigües desbordades -. No tots els danys causats per les inundacions són visibles immediatament com en el cas d’un terratrèmol o un tsunami . A més, el número inicial de víctimes mortals va ser baix, fet que va provocar que la consciència de catàstrofe arribés molt tard.

Creu que les necessitats del Pakistan sobrepassen la capacitat de resposta de la comunitat internacional, com han afirmat alguns analistes?

No. Immediatament després de les inundacions, el Pakistan requereix fons per a dur terme operacions de rescat i primers auxilis que estan arribant ara. L’avaluació real de danys i destrucció només podrà fer-se un cop l’aigua de les inundacions hagi patit un recés. Hem de tenir en compte els danys i la destrucció tangibles i els no tangibles. Per exemple, un gran número de ciutadans s’han quedat sense un lloc on viure ja que les seves cases han estat arrasades per l’aigua. Han perdut les seves pertinences i els seus conreus. A més, no podran preparar les terres per a la propera temporada de cultius. Per tant, les pèrdues es prolongaran per molt més temps. Tanmateix, crec que cap dany sobrepassa la capacitat de la comunitat internacional.

El primer ministre pakistanès, Yusuf Raza Gilani, va anunciar, el passat 18 d’agost, la creació d’un organisme independent que supervisarà la transparència de la gestió i distribució dels fons d’ajut als milions d’afectats. Quines són les principals dificultats a les que haurà de fer front aquest organisme?

El primer ministre del Pakistan ha anunciat la formació d’un consell que observarà i supervisarà la distribució de l’ajut. Crec que el repte més gran que té davant aquest organisme és l’oportuna repatriació de la població desplaçada a les seves llars. La rehabilitació i la reconstrucció ve després i haurà de ser duta a terme amb suma rapidesa.

En una visita als afectats de la província del Sindh fa alguns dies, el primer ministre va declarar: “El nostre país ha anat enrere diversos anys”. Com hauria d’articular-se ara la reconstrucció de les zones afectades?

No hi ha cap dubte que les inundacions massives han empès el Pakistan uns quants anys enrere. De fet, els fons que abans estava marcat que anirien destinats a finançar projectes de desenvolupament ara hauran de ser canalitzats per a projectes de rehabilitació i reconstrucció. Donat que un import tan gran de diners i recursos haurà de ser desviat a la rehabilitació dels afectats, cap nou projecte de desenvolupament podrà ser endegat.

Vista la dificultat d’aconseguir fons per a les tasques d’emergència immediatament després de les inundacions, quines estratègies cal adoptar per mantenir el finançament necessari per a una reconstrucció a llarg termini?

Crec que, un cop haguem completat les tasques d’auxili i rescat, la resta serà fàcil de coordinar. També penso que l’adquisició de préstecs pot portar-nos algun temps, però la seva disponibilitat és segura. Per tal de superar la carència de fons per a la reconstrucció, necessitem un millor accés al mercat, General System of Preference Plus (GSP Plus), comerç i no ajut, i facilitat en els termes dins l’acord de préstecs existent. A més, hauríem de rebre l’oferta de crèdits tous no només per part dels països “amics” sinó també per par del Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, etc.

Amb les inundacions s’ha perdut prop del 20% de les terres cultivables del Pakistan i això pot tenir com a conseqüència una greu crisi alimentària al país. Com està previst abordar aquesta situació des del govern?

La pèrdua de terres per a l’agricultura pot crear problemes. Tanmateix, la situació real només podrà ser determinada després de la retirada de les aigües de les inundacions. Una assistència financera eficaç per als camperols assegurarà la sembra per evitar qualsevol crisi alimentària.

En què hauria de basar-se una política de prevenció de riscos eficaç que permetés evitar futures catàstrofes?

El primer i més important és reformar l’Autoritat de Gestió de Desastres Nacionals (National Disastrous Management Authority). L’organització hauria de ser independent i totalment responsable de les seves accions, disposant de branques provincials igualment independents i sense interferència del govern. Les seves prioritats immediates haurien de ser la provisió de fons suficients per a la compra d’equipaments i material de primera necessitat, la identificació de les àrees de risc, la formació de voluntaris i la sensibilització i conscienciació de la població per a les tasques de recuperació.