On són els genocides? Sud-àfrica amaga la impunitat

El general rwandès Kayumba Nyamwasa, imputat per la mort de tres cooperants de Metges del Món i del missioner Quim Vallmajó, viu pròfug de la justícia al país que acull el Mundial de Futbol. Tractarà aquest tema Zapatero en la seva propera reunió amb el president rwandès?

Amb aquesta premisa, la Coordinadora d’ONG Solidàries i el Fòrum per la Veritat i la Justícia a l‘Àfrica dels Grans Llacs vam organitzar el passat dilluns 14 un acte de memorial i denúncia, a la Casa de Cultura de Girona. De memòria, en record dels nou espanyols que van ser assassinats entre 1994 i 1997, entre ells els dos catalans Joaquim Vallmajó, missioner, i Flors Sirera, cooperant de Médicos del Mundo. També de les víctimes rwandeses i congoleses. I de denúncia pel trist paper que està jugant el govern espanyol en l’exercici de justícia universal i en la lluita contra la impunitats dels responsables d’aquells crims.

Sud-àfrica amaga, en aquests moments, el màxim imputat en la mort de Vallmajó, Sirera i de milers de rwandesos i congolesos, el general Kayumba Nyamwasa. És un dels quaranta alts càrrecs polític-militars implicats en el genocidi rwandès, contra els quals l’Audiència Nacional va dictar ordre d’arrest internacional el 2008. El jutge Fernando Andreu l’acusa d’ordenar i supervisar la mort de Vallmajó el 1994 i la dels membres de Médicos del Mundo Flors Sirera, Manuel Madrazo i Luis Valtueña el 1997.

Ara, a Espanya, les famílies de les víctimes es resignen, no tan sols a no haver estat mai rebudes pel president José Luis Rodríguez Zapatero, sinó també a veure com aquest ha acceptat codirigir amb el president de Rwanda, Paul Kagame, la iniciativa dels Objectius del Mil·leni, a petició del Secretari General de l’ONU. Tots dos s’asseuran cara a cara a Nova York el proper mes de setembre i és possible que es reuneixin prèviament a Madrid el mes que ve. “Per dignitat, Zapatero no ho hauria d’haver acceptat. El que hauria de fer és demanar al president rwandès que lliuri els seus dirigents a la justícia”, va apuntar Jordi Palou, advocat de les víctimes catalanes, espanyoles, congoleses i rwandeses. Estranya situació. Un acusat de crims de guerra i contra la humanitat treballant pels Objectius del Mil·leni juntament amb el president d’un país amb un Tribunal que ha dictat ordre d’arrest internacional contra la cúpula polític-militar de l’altre.

I, mentrestant, a Rwanda, el govern del president Kagame prepara el terreny per celebrar les properes eleccions presidencials del mes d’agost fent emmudir qualsevol veu crítica, amb un seguit de “detencions que entorpeixen que el procés sigui pacífic i democràtic”, segons va assenyalar durant l’acte Jordi Palou. A les recents detencions de la líder de l’oposició, Victoire Ingabire Umuhoza, i del seu advocat nord-americà Peter Erlinder se n’acaba de sumar una altra. L’antic conseller de seguretat de Kagame i actual president de la Federació de Futbol de Rwanda, el general Jean Bosco Kazura, va ser detingut divendres passat després d’haver viatjat a Johannesburgo per assistir al Mundial, sense permís militar. “Sabem que Kazura es va reunir a Sudàfrica amb el general fugat Nyamwasa”, va explicar Palou.

L’acte de memòria i denúncia també va comptar amb la participació dels Ajuntaments de Figueres, Manresa, Navata i Tremp, dels familiars de Flors Sirera i Quim Vallmajó, així com amb les ponències de Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya i de Josep Maria Terricabras, director de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament contemporani, de la Universitat de Girona.

Conxita Fortuny, mare de Flors Sirera, va oferir un emotiu testimoni recordant el caràcter i la tasca que realitzava la jove cooperant i va desitjar “que la seva mort hagi servit per alguna cosa”. Martí Vallmajó, germà de Joaquim Vallmajó, va explicar que probablement “en Joaquim voldria que els perdonèssim a tots, però això no vol dir que no s’hagin de demanar responsabilitats ni donar comptes a la societat”.

Els ajuntaments catalans que han donat suport a la querella i han instat el govern espanyol a demanar l’extradició del general Nyamwasa també hi eren presents a l’acte. El vicealcalde de Figueres, Francesc Canet, va recordar que els ajuntaments, a més del dia a dia dels ciutadans també s’han “d’ocupar de les causes nobles” . L’alcalde de Navata, Jaume Homs, va explicar que el seu municipi, d’on era originari Joaquim Vallmajó i que té una escola amb el seu nom, du “Rwanda al cor”, a través de diferents activitats i va demanar al govern espanyol “que la justícia passi per davant dels interessos de les multinacionals”. Xavier Rubio, regidor de Cooperació de l’Ajuntament de Manresa, ciutat en què va viure Flors Sirera, va demanar “justícia, democràcia i recuperació”, mentre que l’alcalde de tremp, Víctor Òrrit va reclamar “la recerca de l’assassí i el seu trasllat a Espanya”.

A l’acte també va intervenir Xavier Badia, director de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, que va agrair el treball de “moltes persones i entitats que no han volgut que hi torni a haver el silenci i l’oblit que hi ha molts cops a l‘Àfrica”. Badia va expressar el suport de la seva institució a la justícia universal i va lamentar que ara “no es donin les condicions a Rwanda per construir un procés basat en el diàleg, com demostra l’empresonament de Victoire Ingabire”.

Josep Maria Terricabras va incidir en la necessitat de canvis estructurals a l‘Àfrica. “El procés de colonització continua a través de les grans empreses. I d’això n’han après els més perversos dels seus dirigents, que ara reprodueixen a la seva gent el que els hem fet nosaltres”, va explicar. I va afegir que “calen moltes Flors i molts Quims perquè siguin els d’allà els que diguin prou i prenguin una actitud no sotmesa”.

Foto: víctimes del genocidi rwandès, 1994.