On acudir en cas d'amenaça de desnonament

L’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi han provocat que 300.000 persones a l’Estat espanyol hagin perdut el seu habitatge, tots els seus altres béns i drets i ara estan al carrer després del desnonament i igualment han de pagar molts diners al banc que els va concedir el préstec. Moltes més famílies viuen aquesta situació ara mateix i s’enfronten a la possibilitat de perdre la seva llar.

Recollim alguns serveis i recursos on acudir en cas d’amenaça de desnonament:

>> Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH). És una associació totalment gratuïta (així com ho són tots els recursos que aquesta proporciona) que agrupa persones amb dificultats per pagar la hipoteca o que es troben en procés d’execució hipotecària i persones solidàries amb aquesta problemàtica. Des de començament d’aquest any, la Plataforma d’afectats per les hipoteques al costat de membres del moviment 15-M han evitat que diverses desenes de famílies perdessin les seves cases.

A les reunions de la plataforma s’exposen casos, es donen consells i ajuda mútua i s’ofereix suport tant pràctic com emocional. També es proposen accions per donar batalla en una dimensió jurídica i política, s’estudia juntament amb advocats la possibilitat de presentar demandes per denunciar determinades pràctiques que s’han donat en els últims anys i es realitzen accions per visibilitzar la situació de les persones hipotecades.

LA PAH, creada el febrer de 2009, té la seu a Barcelona. Els correus electrònic de contacte són: afectadosporlahipoteca[arroba]gmail.com i pah[arrova]afectadosporlahipoteca.com. El seu telèfon és 677 66 27 56 i la seva adreça física C / Obradors número 6, de Barcelona. Si vius fora de la ciutat comtal, pots fer una ullada al llistat de contactes d’altres PAHs locals a tot l’Estat que ja estan funcionant.

>> Cáritas. La crisi econòmica ha obert un nou front d’acció als diferents grups de Càritas. Al marge dels ajuts al pagament de rebuts o altres necessitats o del lliurament d’aliments a persones i famílies, aquesta organització està treballant de forma intensiva en els últims mesos amb les persones afectades per les ordres de desnonament.

La percepció que tenen voluntaris de Càritas és que moltes vegades el problema ve derivat pel desconeixement dels drets i deures de la ciutadania. “No saben com actuar en els casos en què sorgeixen els problemes. No responen a les cartes, ni tan sols es presenten quan tenen citacions judicials. I vénen aquí quan ja tenen l’ordre definitiva “, expliquen des de l’entitat.

Des de la ONG busquen tot tipus de recursos i solucions que evitin que l’abandonament de les cases es porti a terme. Sobretot, el que s’intenta és establir un contacte i un diàleg amb els propietaris o administradors d’aquestes cases per impedir per tots els mitjans que s’executi el desnonament.

Així, s’aconsegueix algunes vegades que se concedeixi una demora en el pagament, i altres fins i tot una rebaixa del deute, a més de córrer la pròpia Càritas amb el pagament de part d’aquest deute per evitar el desnonament.

A través de les vicaries o parròquies de cada barri o districte es pot demanar atenció social i assessorament jurídic. Pots contactar amb els serveis generals a través del telèfon 914441000 perquè t’informin de quina és la vicaria on t’has d’adreçar per demanar ajuda.

>> Serveis socials: En general, l‘única alternativa que fins ara garanteixen els serveis socials d’ajuntaments i les conselleries de les comunitats autònomes en cas que finalment es produeixi un desnonament és passar tres dies en un alberg. Després no hi ha res previst.

>> Una altra bona opció pot ser acudir a les entitats del barri, com les associacions de veïns, les oficines de drets socials de centres socials autogestionats o les assemblees de barri del 15M, com més solidaritat veïnal s’aconsegueixi, més pressió social s’aconseguirà.

>> Al directori d’ONG de CanalSolidari.org pots trobar més entitats que ofereixen ajuda i recursos en casos de vulnerabilitat.

Recomanacions:

>> És important recordar que tres dies després de rebre la notificació de desnonament, la persona afectada pot demanar assistència jurídica gratuïta o que se li designi un advocat d’ofici. Si ho sol·lucita, fins que no es decideixi si té dret a l’assistència jurídica (dos, tres mesos) no hi ha ni judici ni desallotjament i queda temporalment suspès el procediment.

>> La Llei d’enjudiciament civil també permet a l’inquilí paralitzar el desnonament en el moment que paga les rendes i les quantitats que es deuen, abans de la celebració del judici i sempre que el propietari de l’immoble no li hagi requerit el pagament d’aquestes quantitats amb, almenys dos mesos d’antelació a la presentació de la demanda. Això només pot evitar l’acció una vegada per cada contracte amb la llei del desnonament exprés, aprovada per PSOE, PP, CiUy PNB.

>> Quan el jutjat ja ha dictat sentència i aquesta condemni l’inquilí, es pot demanar un advocat d’ofici o un procurador de cara al desallotjament. En aquest cas se suspendria el procediment fins que el Col·legi d’Advocats decidís si el condemnat té dret. El procés es podria tornar a retardar fins a dos mesos més. A més, durant aquest temps estan suspesos els pagaments de les rendes i s’evita l’embargament de quantitats econòmiques.

>> El mateix dia del desnonament és important que els veïns estiguin organitzats per evitar el desallotjament de la família afectada. La solidaritat és molt important i de fet està sent la millor alternativa, ja que la mobilització veïnal crea una “alarma social” amb la que no els agrada lluitar als secretaris judicials.

>> Al blog de Prou Especulació pots trobar més idees i recomanacions per salvar un pis d’un desnonament.