No volem desenvolupament sostenible!

El concepte “desenvolupament sostenible” s’ha pervertit: han volgut equiparar-lo a creixement econòmic i ecològicament sostenible, però això és gairebé impossible. L’alternativa? El decreixement: créixer menys i repartir millor. No és cap utopia, a Barcelona li han donat voltes aquests dies.

“És com el vaixell que va cap a un penya-segat que representa el canvi climàtic. Protocols com el de Kyoto serveixen per reduir la velocitat de la nau cap aquella paret, no per canviar-ne el sentit”. Carlos Taibo, professor de la Universitat Autònoma de Madrid, utilitza sovint aquesta al·legoria per explicar que decréixer no vol dir créixer menys sinó trobar una alternativa econòmica i social que eviti la destrucció del medi ambient.

Aprofitant la celebració del II Congrés Internacional sobre Decreixement, que la ciutat de Barcelona va acollir el cap de setmana passat, hem parlat amb Joan Martínez Alier, sots-director de l’ Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i promotor de l’esdeveniment, per tal d’aclarir alguns conceptes:

>> Pots viure amb menys, toca repartir millor!
“El decreixement és gastar menys energia provinent del carbó i el petroli, gastar menys materials i energies, que són importades de llocs on es causen danys ambientals, amb l’objectiu de viure bé amb una mica menys, repartint millor el que ja tenim“.

>> Menys creixement=menys feina? No!
“Els crítics diuen que es perdrien molts llocs de feina, però les dades macroeconòmiques no compten altres fonts d’ocupació, com les domèstiques i d’atenció a les persones que són igualment importants. Quan es calcula la riquesa d’un país, tampoc es comptabilitza el mal que fa al medi ambient”.

>> Més atur, però menys totxo
“Fins el 2007 l’economia creixia amb la construcció, a costa de pavimentar tot el país. A això li diem creixement i és cert, però hem gastat 50 milions de tones de ciment. Per primera vegada, a més, les emissions de diòxid de carboni han baixat. Em sap greu per la gent que ha perdut la feina, però em sembla bé que aquest model s’hagi vist frenat. Cal donar l’oportunitat a una altra economia més preocupada pel medi ambient i les necessitats socials“.

>> Desenvolupament sostenible? No, gràcies!
“No estava malament la idea, però el concepte s’ha pervertit: han volgut fer-la igual a creixement econòmic i ecològicament sostenible. L’experiència diu que quan hi ha creixement, fem servir més combustibles fòssils i contaminem més.

El desenvolupament sostenible és viable a nivells baixos de despesa d’energia i materials. En casos a petita escala, per exemple en l’agricultura, es pot créixer sense fer mal al medi ambient, però en l’economia dominant, el consum es basa en indústries agressives com la del petroli i la de l’automòbil”.

>> El Sud escull: drets humans o petroli?
“Alguns sectors de l’economia han de créixer: l’alimentació, les cases per a gent que no té un habitatge digne, l’energia solar, la rehabilitació d’edificis… d’altres han de decréixer, com el de l’automòbil. Potser al Sud no parlen de decreixement, però sí d’una altra economia que tingui en compte les necessitats socials. Ara mateix moltes poblacions estan perdent el poc que tenen per culpa de l’extracció de minerals o l’explotació petroliera. Valen més que la biodiversitat i els drets humans?”

>> Recepta: més bici, menys carn i llums apagades!
“Podem ser més vegetarians i menys carnívors, així serem menys agressius amb la terra. Podem anar amb bicicleta, gastar menys energia a les nostres llars… La gent no s’ha de culpabilitzar, perquè és molt difícil ser tan purità, però pot ser un símbol d’aquesta voluntat de canviar el món. És a l’estat a qui li toca canviar el sistema fiscal, posar impostos sobre la producció de diòxid de carboni, etc.”.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.