"No vas a ajudar, fins i tot de vegades destorbes. Anem a mirar, per arribar aquí i canviar"

Són gairebé quaranta les persones que van decidir aquest any participar en els Camps de Solidaritat que SETEM organitza tots els estius, però quan aquest acaba és hora de compartir experiències i preguntar-se: I ara què?

Què pUc Fer jO?

:::Què són els Camps de Solidaritat de SETEM? ::: Participa en les target=new> campanyes de SETEM :::Vols fer voluntariat? Troba informació i oportunitats a Hacesfalta.org. ::: Informa’t: Consulta altres notícies sobre turisme responsable publicades a CanalSolidari.org ::: Difon la idea! Pots reproduir aquesta notícia al teu blog o web, seguint les condicions de distribució. També pots difondre-la al teu twitter o per mail. ::: I si vols estar al dia d’aquest tipus d’informacions, pots seguir-nos via twitter i/o amb el nostre butlletí setmanal.

Quan els van indicar la seva destinació tots ells van mirar el mapa, però ara és temps de mirar el mirall, i què veus quan tornes de passar un mes dins la realitat de països com l‘Índia, Nepal o Nicaragua? ets la mateixa persona que va marxar?

“Un no és el mateix, però al cap d’un temps tot torna a la normalitat i tot allò que avui t’emociona i t’empeny a fer quelcom per canviar les coses, es convertirà en un record”, assenyalen des de SETEM, pel que animen a començar a actuar només arribar.

La finalitat d’aquests camps és brindar l’oportunitat de conèixer noves realitats i alternatives de desenvolupament per aquestes societats, des d’una relació estreta amb organitzacions locals.

Aquestes són algunes de les experiències:

Edat: 23 anys. Professió: Estudiant de Psicologia


Tasques en el Camp de Solidaritat:
El mes compartit amb la comunitat de Barranquita em va permetre acostar-me i treballar especialment amb dos col·lectius que, per a mi, són el més bonic que hi ha: les mares i els nens. Organitzàvem totes les tardes un petit taller d’escriptura i comprensió lectora. Vam fer un informe de cada nena i cada nen per després facilitar-se’ls a l’Estel, la missionera que ens va acollir en la seva llar. La nostra tasca més important va ser detectar casos complicats i dolorosos per posar-los en contacte amb professionals del centre de salut.

Per què et vas iniciar en aquest projecte?
Sempre he sentit una gran inquietud per acostar-me i conèixer de prop cultures i realitats distintes a la nostra. És com una crida intensa i essencial que entro en el meu interior i a la qual necessito donar resposta. Per a mi són experiències molt necessàries, que m’ajuden a obrir la ment, a desenvolupar un profund respecte cap a d’altres cultures, a valorar el realment important… Vivències que em marquen i em construeixen com persona.

Ho havies fet en altres ocasions?
Fa dos estius vaig tenir la sort de participar en un camp de treball organitzat pels Pares Blancs/Germanes Blanques a Tànger. Per mi aquella va ser una experiència preciosa i de gran aprenentatge vital.

Ho repetiries?
Sempre que pugui repetiré, encara que espero tenir l’oportunitat de gaudir d’una vivència de major durada.

Què ha estat el millor? I el pitjor?
El millor és compartir la vida amb la gent del país al que viatges; gaudir del seu afecte, de la seva acollida, conversar amb ells, jugar amb els nens, conèixer els seus costums, el seu entorn, la seva forma de vida, etc. Més que del pitjor, parlaria del què és més dolorós. Fer aquest tipus de viatges també suposa sentir tristesa, ràbia i dolor en algunes ocasions. Hem conegut situacions dures i injustes. Produeix molt dolor, però també és necessari sentir i compartir amb ells aquest dolor, per lluitar amb major força i convicció per un món més humà.


Edat: 36 anys. Professió: Controlador aeri.


Tasques en el Camp de Solidaritat:
Donar classes d’anglès a les alumnes del Good Samaritan Training Center i al personal del centre. Com vaig dur la meva càmera fotogràfica, la directora del centre em va encarregar fer fotos al personal per incloure-les al seu butlletí anual. A més vaig ajudar al personal de l’oficina en qüestions d’informàtica i tasques d’oficina.

Per què et vas iniciar en aquest projecte?
No he viscut una vida molt activa en ONG, excepte ser membre d’algunes com soci i pagar les meves quotes o signar alguna que altra acció per Internet o per carta, just al contrari que la meva parella. Ella em va proposar assistir al camp i em va semblar una bona idea per entrar en contacte amb el món del voluntariat.

Ho havies fet en altres ocasions?
No, ha estat la primera vegada.

Ho repetiries?
Penso que no. L’objectiu dels camps és sensibilitzar i conscienciar i això és quelcom que no crec que s’aconsegueixi a força de repetir experiències una vegada i una altra. Crec que és important deixar el camí lliure per als qui encara no l’han viscut. Si desitjo tornar a Etiòpia o a algun altre lloc serà d’una altra manera, no amb els camps de solidaritat.

Què ha estat el millor? I el pitjor?
Si hagués de quedar-me amb una sola cosa bona d’aquesta experiència seria la facilitat amb la qual aquells amb els quals ens hem relacionat ens han regalat el seu afecte, sense esperar res a canvi. El pitjor ha estat ser conscient una vegada més de les grans desigualtats, que a Etiòpia es mostren amb tota la seva cruesa, sense maquillatge.


Edat: 28 anys i 25 anys Professió: Filòloga àrab i Disenyadora gràfica, Publicista.


Tasques en el Camp de Solidaritat:

Hem donat suport a l’ONG CHILDREN-Nepal. Aquesta organització duu anys treballant amb la infància desfavorida de Nepal, i una de les seves activitats és el Comerç Just, a través de l’organització `Suryamukhi Handicrafts´. Ja que el nostre perfil està relacionat amb la comunicació i el disseny, el treball principalment s’ha basat en aquestes àrees: hem ajudat a traduir la web a l’espanyol, hem dissenyat la planificació d’un stand per a una fira de Comerç Just, hem elaborat un inventari online i hem dissenyat una nova línia de productes.

Per què us vau iniciar en aquest tipus de projecte?
C.: Des que era nena sempre he sentit que era important fer coses pels altres, i mai he arribat a entendre molt bé perquè la gran majoria de la societat ha estat sempre parada veient massacres en els telediaris i fent donatius al Nadal. Suposo que és idealista, però crec que el món de debò ha de canviar, i que som les persones del carrer les quals ho hem de fer canviar.
S.: El que em va empènyer van ser les ganes de viure en primera persona la situació de països del Sud. Encara que som conscients, en ocasions se’ns oblida que el ritme de consum o de vida que vam dur aquí no és el normal i que al món hi ha una desigualtat terrible. També sentia que era el moment de tenir una experiència vital forta que m’ajudés a posar en ordre les meves prioritats i aconseguir viure des del Nord d’una forma més justa i coherent.

Ho havíeu fet en altres ocasions?
C.:La meva primera experiència com voluntària fora d’Espanya la vaig tenir amb 19 anys a Portugal, en un centre per a nens en risc d’exclusió social. Vaig repetir l’experiència un any després, però a poc a poc em vaig enganxar, fins que el 2007 em vaig decidir i vaig participar en els Camps de Solidaritat de SETEM i vaig viatjar a Índia. Vaig tenir una experiència tan bona que vaig voler repetir l’estiu passat.
S.: Si. El meu oncle és missioner a l’Equador i ha engegat bastants projectes interessants sobre educació o microcrèdits amb indígenes. Fa 5 anys vaig anar en les meves vacances a conèixer alguns dels projectes en la zona de la selva amazònica.

Ho repetiríeu?
C.: Sí, sens dubte. I espero poder fer-ho aviat i fins i tot arribar a dedicar-me professionalment d’alguna manera a la cooperació.
S.:Sí, sens dubte, animo a tothom a que es llanci a viure en primera persona al Sud. És una experiència vital molt enriquidora ja que canvia la perspectiva de molts temes.

Què ha estat el millor? I el pitjor?
C.:El millor, sens dubte, les persones que he conegut allí i que m’han deixat petjada (i a les quals sé que jo també he deixat la meva). I el pitjor és venir-te amb aquesta horrible sensació que et deixen els comiats, i més quan són tants els quilòmetres de distància i no saps amb certesa quan podràs tornar.
S.: El millor ha estat l’autèntic de l’experiència: conèixer en primera persona la realitat d’un país del Sud sense intermediaris, la cultura, viure segons els seus costums, i veure que encara hi ha parts del globus on romanen valors tan importants com la família. El pitjor és veure les desigualtats tan fortes que existeixen entre nosaltres simplement per haver nascut en un hemisferi o altre. I més encara, adonar-te que millorar la seva situació és un camí realment complex.

CanalSolidari.org, 2009

Comparteix-ho a les xarxes socials

Twittear