“No hi pot haver democràcia si les dones no hi participen”

La Yara va néixer a El Caire l’any 1985 i és llicenciada en dret per la universitat d’aquesta mateixa ciutat i per la Universitat de París I. També és Máster en Drets Humans per la Universitat nord-americana de Notre Dame i, a més de Nazra, ha treballat amb vàries ONG egípcies i a la Comissió Africana pels Drets Humans.

La revolució, també femenina

Nazra va ser fundada fa quatre anys per joves activistes i investigadores egípcies. El seu objectiu principal es reivindicar la convicció que les dones són una peça indispensable en el respecte als drets humans i a la democràcia. Amb motiu de la revolució iniciada el 25 de gener de 2011, l’organització va establir un programa per protegir les defensores de drets humans engegat al juliol, del qual Yara n‘és la directora.

¿Quines són les prioritats de Nazra de cara a les eleccions? ¿Teniu una llista concreta de peticions?

Tant Nazra com altres organitzacions de defensa dels drets de les dones ens estem centrant en recolzar a les dones que es presenten a les eleccions. Si aconsegueixen accedir al Parlament, serà més fàcil treballar amb elles a favor dels drets de la dona.

¿Creus que seran unes eleccions lliures?

No n’estic segura, tots seguim sent una mica escèptics. Els militars que ara mateix ostenten el poder van començar amb una política molt pacífica, però han acabat reaccionant de forma violenta i sanguinària contra els manifestants, per tant és molt difícil predir com actuaran de cara a les eleccions. No sabem si defensaran els drets dels ciutadans o si faran decantar els resultats cap allò que més els convingui.

¿Com veus la situació a la regió?

Sóc optimista, però una revolució no pot durar només un o dos mesos. Als països on els àrabs hem pogut derrocar els nostres dictadors, necessitem tenir una visió de futur a llarg termini i aconseguir derrocar tot el règim dictatorial, no només el president.

Un llarg camí ple de desafiaments

¿Creus que el poble egipci té l’energia suficient per fer arribar la democràcia a través d’aquesta revolució?

Crec que el poble egipci, com qualsevol altre poble del món, es capaç de transformar la seva societat en una democràcia. És el començament d’un llarg camí iniciat amb la caiguda de Mubarak. La revolució continuarà fins que tinguem un govern, un Parlament i un president, civils i escollits democràticament. El nostre desafiament més important ara mateix és mobilitzar la gent contra el poder dels militars. Tot i que és precisament l’Exèrcit qui està bloquejant el camí cap a la democràcia, el poder militar sempre ha gaudit d’una bona reputació entre la població.

¿Al final d’aquest camí, hi haurà lloc per les dones en la vida pública?

Enlloc no pot existir una democràcia sense dones, sense un espai segur i obert a la participació femenina en la vida pública. La base de la democràcia és la igualtat.

¿Quin paper creus que poden jugar al món àrab els partits islamistes? ¿Poden ser una força que impulsi la democràcia?

Si la gent vol que sigui un moviment islàmic el que arribi al poder, això és el que hauria de passar. I els demés, tot i que no hi estiguem d’acord, hauríem d’acceptar aquesta decisió. Però la realitat és que encara no hem tingut l’oportunitat de comprovar si el poble vol els islamistes al poder o no. En qualsevol cas, no hem de tenir por que arribin a ocupar el govern perquè, com qualsevol altre país, també estan interessats en mantenir una bona imatge de cara a Occident. La projecció exterior jugarà un paper molt important en la presa de decisions.

¿Què diuen els Germans Musulmans sobre la participació de la dona en la vida pública?

Els Germans Musulmans tenen dones candidates. Al contrari dels salafistes, que són molt radicals, en públic es declaren a favor de la participació de la dona en la vida pública, però amb limitacions. Prefereixen que hi hagi dones religioses al Parlament abans que persones d’orientació laica. Fins i tot tenen un document a la seva pàgina web sobre les dones i les minories que sembla modern, però en la meva opinió es tracta més d’una qüestió formal, superficial. Afortunadament, no poden negar que les dones van jugar un paper essencial en les protestes de la Primavera Àrab.

¿Quin paper creus que pot tenir Amnistia Internacional en la defensa dels drets de la dona i dels drets humans en general a Egipte?

Crec que podem treballar junts de forma solidària. La pressió internacional és molt important i pot ser que, davant la nova situació política, necessitem organitzar una resposta ràpida i massiva. La llarga experiència i el gran nombre de voluntaris d’Amnistia podrien ser una ajuda essencial.

Tot i que des d’aquesta conversa els esdeveniments a Egipte s’han precipitat a un ritme vertiginós, l’anàlisi de la Yara ens ajuda a conèixer una mica més la situació actual del seu país i a entendre el què suposa la victòria del partit dels Germans Musulmans a les eleccions. Els egipcis segueixen esperant l’inici de les reformes: la revolució continua.

Aquesta entrevista és una versió de l’article editat al nº112 de la revista de socis d’Amnistia Internacional.