No et quedis tallat davant tanta tisorada: retalla el que toca!

El poder d’institucions sense representació democràtica, com l’FMI i el Banc Mundial: retallada! El cost de la seguretat del Club Bildeberg: retallada! 17.000 milions d’euros de despesa militar: retallada! Mira si hi havia coses a retallar…

La Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida llença un vídeo de denúncia de les retallades. Unes tisorades que fan pagar la crisi als qui més la pateixen, tant pel que fa a la població més desafavorida a casa nostra com arreu. Son víctimes de la retallada sense haver-la provocat. Els causants més directes de la situació actual, lluny de patir la crisi, se’n beneficien. La banca, aliena al terratrèmol de l’estat del benestar, continua sumant beneficis mastodòntics.

Posats a retallar, retallem el que toca

Posats a agafar les tisores, perquè no retallem el poder d’institucions sense cap mena de representació democràtica com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial?

Tisores en mà, també es podria anar pensant en retallar despeses pel desmesurat blindatge de seguretat que ha acompanyat la reunió del selecte Club Bilderberg a Sitges. I, de passada, retallar la influència d’aquest grup, una mena de govern invisible format per grans empresaris, banquers, economistes i polítics que sembla decidir de manera unilateral i pensant només en els seus interessos el futur del planeta.

Per què no retallem la despesa militar, que enguany superarà a l’estat espanyol els 17.000 milions d’euros, uns 50 milions d’euros al dia? I, posats a retallar, perquè no retallem els països als quals l’Estat ven armes infringint la seua pròpia Llei de Control?

Per què no retallem la demagògia i l’electoralisme barat?

Es pot atendre la crisi aquí i, alhora, complir els compromisos en matèria de solidaritat internacional. I és indispensable que ningú utilitzi demagògicament la política de cooperació internacional, evitant donar a entendre que és un luxe que ara no ens podem permetre. Convé recordar, més que mai, les estretes interrelacions que es donen entre els països arreu del món. Les polítiques socials a casa nostra i les polítiques de cooperació són mecanismes complementaris de redistribució de la riquesa, que han de convergir necessàriament.

Tks! Tks! L’última tisorada suggerim dedicar-la a retallar, i si pot ser eradicar del tot, els incompliments de compromisos. Com el que els nostres governants van assumir a la Cimera del Mil·lenni de l’any 2000, on es plantejava haver assolit els Objectius del Mil·lenni l’any 2015. El 18 de juny, el Consell Europeu, presidit per Espanya, reunirà als líders europeus per acordar una posició comú sobre els ODM que es presentarà formalment davant la Cimera de les Nacions Unides sobre els ODM al setembre. Exigeix que compleixin amb els seus compromisos! Passa a l’acció!