Moviments socials condemnen la militarització d'Haití i exigeixen l'abolició del deute extern

Centenars de xarxes i organitzacions socials internacionals censuren la intervenció militar d’EEUU i demanden la cancel·lació del deute extern del país caribeny. Mentre, el balanç oficial de víctimes del terratrèmol arriba als 150.000 morts.

Davant la Conferència de Donants per a Haití, centenars d’organitzacions i moviments socials socials del món mostren la seva preocupació, sobre la base del contacte permanent i consulta amb les seves contraparts a Haití, que “la resposta internacional no sigui coordinada sobre la base del respecte per la sobirania i en ple acord amb les necessitats i demandes del poble haitià”.

En una carta dirigida als governs participants en la cimera de Montreal demanen que “els governs que componen la Missió de les Nacions Unides per a l’Estabilització d’Haití (MINUSTAH), revisin les equivocades polítiques que han implementat a Haití”.

“La condició de vulnerabilitat del país als desastres naturals no està deslligada d’aquests països, que històricament van soscavar la sobirania del poble haitià. Així es va generar un deute històric, social, ambiental i cultural en el qual aquests països i institucions multilaterals van tenir una gran quota de responsabilitat, pel que s’ha de reparar-se aquests deutes”, explica la carta.

Els signants de la missiva, que compta amb la signatura del Premi Nobel de la Pau, Adolfo Pérez Esquivel, entre altres, rebutgen la militarització del país com “una falsa resposta al recent desastre i a la mesura unilateral d’Estats Units d’enviar més de 20.000 soldats a protegir els seus interessos econòmics i geopolítics”.

“L’ocupació de les tropes en els últims sis anys, mitjançant la MINUSTAH, no va contribuir efectivament a l’estabilització ni a la provisió d’infraestructura i béns públics, i res indica que el manteniment d’aquestes polítiques sigui efectiu d’aquí des d’ara”, explica Iolanda Fresnillo de la campanya Qui deu a qui?.

Qui deu a qui?, un dels promotors de la carta, exigeix “l’anul·lació immediata i incondicional del deute extern reclamada a Haití, el pagament del qual afecta milions de vides humanes”. Reclama també que “els recursos destinats per l’auxili i la reconstrucció no generin nou endeutament, ni que siguin imposades condicionalitats o qualsevol altra forma d’imposició externa que desvirtuï aquest objectiu”, com és pràctica de les Institucions Financeres Internacionals, com el Banc Mundial, el BID o l’FMI i els anomenats “països donants”.

“Així mateix rebutgem que les empreses multinacionals aprofitin aquesta tragèdia per a encarar multimilionaris negocis mitjançant la reconstrucció del país, com va succeir a L’Iraq, o explotar la mà d’obra barata i aprofitar-se dels recursos naturals”, afegeix Edith Pérez Alonso, també membre de Qui deu a qui?.

Organitzacions com Oxfam Internacional o Amnistia també han exhortat als donants a cancel·lar el deute d’Haití i demanen als caps d’Estat que garanteixin que les zones pobres del país no quedaran fora de la reconstrucció.

Cancel·lar el deute és, per exemple, una de les cinc prioritats que assenyala Oxfam Internacional para la reconstrucció en la illa. Les altres mesures que seria necessari prendre segons l’ONG són:

- Donar suport els agricultors i petits empresaris;

- Assegurar que les zones pobres es beneficiïn de subsidis i programes de “diners per treball” que accelerin la seva recuperació econòmica;

- Donar suport a la societat civil i al govern haitià, incloent el lliurament de kits administratius.

- Millorar les pràctiques de construcció, per exemple, amb edificis anti-sísmics i buscant fonts alternatives de combustible que redueixin la deforestació.

Oxfam Internacional també fa una crida als donants perquè protegeixin el compromís del Fons Monetari Internacional de convertir en subsidi el préstec de 70 milions d’euros alliberat per respondre a l’emergència. “És necessari aprendre les lliçons que van deixar desastres anteriors i assegurar que existeixen fons disponibles per a proveir ingressos a la població local”, assenyalen.

“Esperar que Haití desemborsi milions d’euros mentre lluita per a superar un dels pitjors desastres naturals de la història recent, no només és cruel sinó també innecessari”, explica Ariane Arpa, directora general d’Intermón Oxfam.

Per a Amnistia Internacional una altra de les prioritats són els menors. “Els nens i nenes haitians corren perill de caure en mans de xarxes de tracta de persones, ser utilitzats com esclaus i ser víctimes d’abusos i de la violència sexual omnipresent en el país. Cal prendre ràpidament mesures especials per protegir els qui estan en perill”, ha assenyalat Kerrie Howard, directora adjunta del Programa Regional per a Amèrica d’Amnistia Internacional.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.