Mesures integrals per promoure la inclusió social a Còrdova

Des de fa tres anys, organitzacions com l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), Andalusia Acull i APIC donen suport a diverses famílies romaneses gitanes que viuen en situació d’exclusió. El 40% d’elles viuen en habitatges precaris i el 60% restant ho fa en campaments improvisats en els carrers de Còrdova, sense accés a serveis bàsics com l’assistència sanitària, l’educació, aigua corrent i electricitat, segons un informe en marxa del Secretariat Gitano.

Per millorar la situació d’aquestes persones, que sumen més de 200, l’Ajuntament de la ciutat va obrir l’any passat una escola bressol perquè les mares poguessin deixar els seus fills durant el dia, mentre elles anaven a mendicar. La iniciativa va ser ben acollida però als pocs mesos va deixar de funcionar.

Ara el consistori l’ha tornat a engegar juntament amb altres mesures, com una unitat d’intervenció social de carrer que detectarà situacions de risc i contactarà amb les dones que exerceixen la mendicitat, i un servei d’atenció telefònica perquè qualsevol veí pugui trucar i denunciar casos de mendicitat infantil.

Segons APDHA, les mesures de l’Ajuntament haurien d’anar a l’arrel del problema i recolzar les famílies perquè deixin de viure al carrer i de manera precària

No obstant això, per a les organitzacions com APDHA que atenen aquestes famílies, la proposta de l’Ajuntament és incompleta i no va a l’arrel del problema perquè aquestes 200 persones deixin de viure al carrer i de manera precària. “El més important és la protecció del menor. Tenir la llar d’infants és una obligació i té una resposta positiva entre les famílies perquè quan les mares veuen que els fills estan bé s’alegren, i això és una bona experiència”, explica la secretària d’APDHA-Còrdova, Mª Ángeles Marco.

Però les mesures han d’anar més enllà. Segons Marco, la primera necessitat i en el que l’Ajuntament hauria d’esforçar-se més és proporcionar habitatges a les famílies que viuen al carrer, “a locals buits i a tendes de campanya, amagats, perquè l’acampada lliure està prohibida i la policia els desallotja”. Es tracta d’oferir unes “condicions mínimes d’habitabilitat” perquè, sobretot a l’hivern, “a la nit fa molt fred”.

“Demanem que aquestes persones puguin accedir a un habitatge però amb un seguiment social adequat que permeti que les famílies adquireixin hàbits per viure en un pis i vegi com evolucionen. A partir d’aquí, llavors podrem començar a treballar altres hàbits i la resta de temes”, afegeix Mª Ángeles Marco.

Un telèfon qüestionat

De les mesures que l’Ajuntament de Còrdova ha anunciat per atendre les dones romaneses gitanes que exerceixen la mendicitat amb els seus fills als carrers de ciutat, l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia només aprova l’obertura de l’escola bressol per als menors, encara que també alerta que, com ja va passar l’any passat, segurament el centre acollirà nens de famílies que ja viuen en pisos. Atreure les famílies que viuen al carrer perquè participin a l’escola bressol i altres tallers dirigits a les dones serà més complicat perquè, segons APDHA, “sense un mínim d’habitabilitat el treball de socialització és una quimera”.

En aquest context, des de l’ONG qüestionen també la finalitat del telèfon facilitat pel consistori perquè, en opinió d’APDHA, “predispondrà la ciutadania a condemnar una pràctica impopular” (com la mendicitat), i pot servir a l’administració per “autojustificar-se davant els ciutadans semblant que fa alguna cosa referent a això”. “Amb aquest telèfon s’està convidant la gent a denunciar allò que li molesta”, adverteix Mª Ángeles Marco.

L’exclusió dels rom, no només a Còrdova

Com explica APDHA, al març del 2003 es va detectar el primer assentament de població romanesa gitana a Còrdova ciutat.

A Barcelona unes cent famílies d’origen gallec i portuguès viuen en camions al districte de Sant Martí, sense accés a serveis bàsics

Des de llavors, les famílies han viscut diversos desallotjaments i han tornat a instal·lar-se en altres barris. Però la situació no afecta només aquest municipi. A diversos pobles de la província de Còrdova també s’han desallotjat campaments, fins i tot quan aquests s’han format perquè algunes de les famílies anaven a treballar com a temporers, explica APDHA.

A l’Estat espanyol, de fet, aquesta realitat no és exclusiva de la província de Còrdova. A Barcelona, per exemple, unes cent famílies d’origen gallec i portuguès viuen en camions al districte de Sant Martí, sense accés a serveis bàsics i amb l‘únic suport de l’associació Amics del Moviment Quart Món. Com fa APDHA a Còrdova, aquesta entitat realitza un seguiment de les famílies i, a més, té en marxa projectes perquè els nens i nenes tinguin espais d’oci, com una biblioteca de carrer, classes de reforç i equips de futbol.

A nivell europeu, un informe publicat aquest 2006 pel comissari de Drets Humans de la UE, Álvaro Gil Robles, recordava que en l’actualitat a tot Europa viuen uns deu milions de persones d‘ètnia gitana, la majoria en situació d’exclusió i sense accés a un habitatge.

Més informació:
Coneix la tasca de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia

Canal Solidari-OneWorld 2006