Més de 400 multinacionals continuen operant a Myanmar, tot i la dictadura militar

Són les dades més recents que actualitzen la llista d’empreses amb vincles comercials a Birmània i amb el seu règim militar. Com a part de la campanya pel respecte als drets humans i sindicals en aquest país asiàtic, la Confederació d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL) acaba d’afegir 36 noves companyies a la seva llista negra, amb la qual cosa el total ja supera les 400 transnacionals.

Una altra campanya sobre Myanmar, la britànica, que històricament ha estat una de les més actives i insistents a denunciar el règim birmà, acaba d’anunciar que grans empreses com Lloyd’s, Rolls Royce, Ericsson, Alcatel o Daewoo s’han sumat recentment a la seva llista. Altres companyies, com ara Ernst & Young, n’han caigut perquè han tallat la relació amb Myanmar. La majoria de les 400 empreses, gairebé un 25%, són britàniques o de satèl·lits comercials i financers del Regne Unit com Hong Kong o Singapur. També predominen les transnacionals japoneses, nord-americanes i alemanyes. A l‘última versió del document no apareix referenciada ni esmentada cap empresa espanyola.

La meitat del pressupost, cap als militars

Segons John Jackson, director de la campanya britànica, “aquestes companyies contribueixen a perpetuar la dictadura militar en el poder”. Les inversions estrangeres i els intercanvis comercials amb Myanmar no ajuden la seva gent, sinó que més aviat la perjudiquen perquè ajuden a consolidar i protegir el règim. “La junta militar gasta la meitat del pressupost en armament i les forces armades, mentre que només destina a sanitat uns 10 cèntims d’euro anuals per persona”, assegura Jackson.

Però les denúncies de la comunitat internacional cap a Birmània i el seu règim no provenen únicament d’ONG i organitzacions sindicals: són també de caràcter oficial, de governs i institucions multilaterals. Al juny de 2003, el Govern laborista britànic va fer una crida a les companyies britàniques perquè no invertissin en aquest país, però el cas és que, des del 1998, no se n’ha fet gaire cas i les inversions del Regne Unit s’han multplicat per quatre.

L’Organització Internacional del Treball (OIT), pertanyent a Nacions Unides, també ha abordat la penosa situació laboral i sindical del país asiàtic. Durant la conferència anual d’aquesta institució el mes de juny passat, l’OIT va denunciar la condemna a mort de tres sindicalistes birmans i la poca voluntat del Govern per eradicar una de les pràctiques més habituals en aquest país: el treball forçós, considerat un crim de lesa humanitat.

Així, l’OIT ha donat de termini fins al mes de novembre a la junta militar perquè aquesta demostri que està fent veritables progressos en la matèria; uns progressos que haurien d’incloure l’alliberament dels sindicalistes que han denunciat aquestes pràctiques de nova esclavitud.

Treball forçós

A Birmània, cada dia els militars obliguen centenars d’homes, dones, nens i persones d’edat a treballar en contra de la seva voluntat. El treball forçós pot consistir a construir campaments per a l’exèrcit, camins, ponts o vies fèrries,... Una negativa a realitzar la tasca pot provocar la detenció, tortura, violació o assassinat de la persona en qüestió. Hi ha només dues vies per evitar el treball forçós: pagar algú perquè et substitueixi o, quan ja no es té diners, fugir del país abans que l’exèrcit es presenti a cremar el poble i assassini aquesta persona o la seva família.

Des dels anys seixanta, l’Organització Internacional del Treball reclama a les autoritats birmanes que eliminin la pràctica del treball forçós, contrària a tota normativa laboral internacional i que probablement es continuarà cometent mentre els militars continuïn en el poder.

Penosa situació global de drets humans

La situació dels drets humans i sindicals a Myanmar continua sent de les pitjors del món. Malgrat que en els últims anys s’han fet petits progressos, purament formals i gràcies sobretot a la insistent pressió internacional, són pocs els avenços reals en la manera com la dictadura tracta quotidianament els seus conciutadans: onades de repressió política, violència contra minories religioses i ètniques, trasllats forçosos de persones, assassinats…

El règim militar també manté a la presó nombrosos presos polítics: el més conegut és la Premi Nobel de la Pau de 1991, Aung San Suu Kyi, que després de ser alliberada el 2002 va tornar a ser reclosa un any més tard sota arrest domiciliari, sense que s’hagi produït cap novetat en el cas.

Més informació:
Campanya de la Confederació Internacional d’Organitzacions Sindicals Lliures (CIOSL)
Llistat de les 400 empreses internacionals relacionades amb Myanmar
Documentació sobre Myanmar d’Amnistia Internacional

Canal Solidari-OneWorld, 2004