Mena i Evans: una vida marcada per la SIDA

Comencem les nostres històries a Chinsapo, un barri marginal als afores de Lilongwe, la capital de Malawi. Un lloc on la vida no sembla tenir valor cap, on el amuntegament fa proliferar els delictes relacionats amb la violència domèstica i l’abús infantil i on la taxa de prevalença de la sida creix al mateix temps que la població. Un lloc on, si es pogués triar, a ningú li agradaria néixer.

A Mena i Evans li va tocar néixer allà i allà han passat tota la vida: sis i quatre anys. Encara que la que anem a explicar és la seva història, podria ser la mateixa per a milions de nens d’Àfrica, d’Amèrica, d’Àsia i, fins i tot, d’aquí.

El seu pare treballava i era l’encarregat de mantenir la família. La seva mare s’encarregava de la casa. Una casa de la qual van ser expulsats pels seus propis familiars una vegada que la SIDA va acabar amb la vida del seu pare.

Els vam conèixer fa poc al centre Rainbow, un lloc al qual acudeixen cada dia per rebre a mans plenes educació, assistència mèdica i tot l’amor que la vida els ha negat.

A la seva mare no l’hem vist. Sabem pel pare Feliu que, com moltes altres dones marginades i oblidades, s’ha vist abocada a la prostitució per tirar endavant els seus fills. No hi ha moltes opcions més en Chinsapo per a una vídua com ella.

El pare Feliu, que va ser qui ens els va presentar, té amb ells un tracte especial, ja que molt és el patiment pel qual han passat abans d’arribar al centre. Aquí juguen, canten, mengen i riuen com la resta dels petits, la majoria orfes per causa de la sida.

Aquí poden imaginar un demà i somiar en futur perquè avui algú s’ha preocupat per ells.

Foto: El germans Mena i Evans.