Local, ecològica, de temporada i social: les 4 claus de la meva compra responsable

A l’hora de comprar intento ser crítica amb els productes que trobem habitualment i als quals ens hem anat acostumant amb els anys, sense qüestionar-los massa.

M’agradaria explicar el per què trio un o altre producte i potser fer pensar a qui em llegeixi sobre si val la pena canviar els hàbits o no.

Les meves 4 premises són:
Local, de temporada, ecològic i social.

Local: per evitar que un producte, sobretot fresc, hagi estat transportat des de molt lluny i perdi qualitats nutricionals.

De temporada: perquè hi ha un calendari natural que no podem alterar, perquè les qualitats organolèptiques són millors en productes conreats al seu moment i perquè no m’interessa tenir melons tot l’any si aquests provenen de Cuba… em puc esperar a tenir-los a la taula a l’agost, quan aquí fa calor i provenen del Maresme.

Ecològic: per respectar la terra, els animals i el medi ambient (sobren raons).

Social: quan més pròxim estic del productor més em puc assegurar que aquest cobri un preu just amb el mínim d’intermediaris i que no s’han explotat els treballadors o menors, per tant no compraré ni marques blanques ni a grans superfícies (recomano clicar sobre els enllaços per entendre-ho millor).

A mi m’agrada molt cuinar postres, i dels productes que més s’utilitzen, tinc presents altres aspectes que crec que són importants:

OUS

En pastisseria se’n consumeixen molts, i tot i que hi ha alternatives veganes, i a mi cada dia em fa més pena consumir, els ous són un producte que no sé si deixaré de consumir mai mentre sàpiga de quin tipus d’explotacions provenen.

Per sort, tenim la informació al nostre abast:

El número en que cal fixar-se és el primer dígit, que ens informa de com han estat criades les gallines.

3- Engabiades de per vida, amb llum artificial per augmentar la producció d’ous, pateixen greus lesions als peus i automutilacions per l’estres.

2- Tancades en naus industrials amb una concentració d’animals excessiva, les gallines segueixen patint automutilació per l’estrés, i greus malalties respiratòries per la falta de ventilació.

1- Gallines que tenen accés a l’exterior de la granja i viuen una vida saludable.

0- A banda de tenir accés lliure a l’exterior estan alimentades amb aliments ecològics.

Els dels número 1 solen trobar-se a qualsevol supermercat, sota l’etiqueta de “galllines camperoles”, però no costa gens mirar a l’interior del paquet i comprovar que no porten un 3 al davant, que ja sabem que la publicitat pot ser molt enganyosa.

Els del número 0 es troben a totes les botigues d’aliments ecològics, cada vegada més abundants a pobles i ciutats.

Per saber-ne més cliqueu aquí.

No cal dir que si hi ha una diferència en el preu lleugerament superior entre uns i altres, està justificada, oi?

LLET

Com és que tenim tan inculcada la idea segons la qual ens és imprescindible prendre llet de vaca? Som l‘única espècie animal que passada l‘època de lactància en segueix prenent, i a més d’una altra espècie, en aquest cas la vaca, que produeix un aliment perquè els seus vedells doblin el seu pes en 1 mes i mig, mentre que els nadons humans necessiten 6 mesos.

No m’estendré en els estudis on s’està demostrant que la llet provoca mucositats, rinitis, asma, etc. i fins i tot hi ha articles científics on es demostra que prendre llet no redueix el risc d’ osteoporosi. Tampoc en les condicions en què s’exploten les vaques i els vedells, ja que per sort hi ha ramaders que produeixen productes ecològics i on prioritzen el benestar animal.

Només vull posar en evidència que hi ha alternatives molt saludables per prendre llet i per fer postres molt bons:

- Llet d’ametlles, avellanes, malta, arròs, soja, civada, espelta, etc.

- Crema de llet d’avellanes, de soja, de civada, etc.

FARINA

Primer de tot, intento variar en l’origen de la farina. Estem acostumats a consumir només farina de blat, però de cereals n’hi ha moltíssims (farina de civada, d’espelta, d’ordi, d’arròs, de sègol, de cigrons, etc.). Amb això, a banda de tenir una alimentació més rica, estem afavorint la varietat de cultius.

D’altra banda, sempre procuro que siguin integrals per una qüestió nutricional, excepte si el postre o el pa ha de ser molt suau i fi.

Els productes integrals sempre s’han associat a dietes d’aprimament, però no és que tinguin menys calories, sinó que tenen més fibra i punt, perquè conserven el germen i el segó.

La fibra és una gran aliada per eliminar grasses i colesterol de l’organisme, per regular el trànsit intestinal, per afavorir el funcionament de la flora intestinal i a més aporta vitamines i minerals (vit E, complexe B, Seleni, Zinc, Coure, Ferro, Magnesi i Fósfor). Recents estudis han demostrat que el consum regular de cerals integrals pot reduïr el risc de patir malalties coronàries i certs càncers.

Perquè, doncs, es va eliminar la fibra del grans de cereals i ara estem tots acostumats a prendre’ls refinats?

Quan es van començar a processar els grans es va popularitzar el gra blanc perquè permetia elaborar productes amb una textura més suau. D’altra banda, la fibra conté filats, que consumits crus i en excés poden interferir en l’absorció de varis minerals com el Calci i el Zinc; per sort, la fermentació per fer pa i la cocció eliminen els filats.

Actualment els nutricionistes recomanen que prenguem els cereals integrals (pa, arròs, pasta, cerelas d’esmorzar) i fins i tot aconsellen incloure’ls a la dieta dels infants.

Recomano la pàgina de l’ EUFIC per més informació.