Lliure comerç i neoliberalisme: els altres terratrèmols per als haitians

El del passat 12 de gener no va ser el primer terratrèmol que va patir la població haitiana. Durant anys els governs de la Unió Europea, inclòs l’espanyol, han imposat el model neoliberal a través d’acords de lliure comerç i altres vies, afectant greument la sobirania alimentària del poble d’Haití.

El Govern espanyol ha expressat durant els darrers mesos en diferents escenaris el comprimís de la presidència espanyola de la Unió Europea (UE) d’avançar i arribar a acords comercials amb diferents regions llatinoamericanes. Ja al 2002, la UE va iniciar les negociacions per un “Acord de Partenariat Econòmic” (conegut com EPA) amb els 15 països caribenys reunits a CARIFORUM, incloent Haití. Sis anys més tard, els països del CARIFORUM van signar l’acord de lliure comerç amb la UE, envoltats de mobilitzacions de la societat civil i intensos debats als parlaments caribenys. Haití és l’únic país que no ha ratificat l’acord. Tot i que el passat 10 de desembre el Govern de Préval va acabar signant amb la UE, la forta oposició de la societat civil haitiana ha aconseguit frenar la ratificació de l’acord al Parlament.

L’acord amb CARIFORUM obliga els països caribenys a eliminar els aranzels de com a mínim el 80% de les importacions de la UE per un període de 15 anys; oferir accés lliure als inversors europeus, en especial en minerals, petroli, gas, terres i fusta; garantir als inversos europeus com a mínim les mateixes condicions que els inversors nacionals; i eliminar les limitacions sobre la propietat estrangera de les empreses. Una de les fites assolides per la UE és la “lliure entrada” d’empreses europees de serveis com la banca, assegurances, transport, telecomunicacions, hotels o operadors turístics. També s’inclou l’obligació de reformar els monopolis estatals i les empreses públiques, o d’introduir lleis per fer complir els drets de propietat intel·lectual. Els interessos de les grans empreses de serveis europees han sortit clarament beneficiats amb la signatura de l’acord, on les empreses locals no tenen cap opció de competir amb els gegants europeus. La liberalització del sector serveis acaba tenint importants conseqüències en la ja de per si minsa cobertura dels serveis públics bàsics per a les poblacions.

A la liberalització dels serveis s’afegeix una extrema desregulació financera, el que impedirà als països caribenys assumir la sobirania econòmica i reformar el seu sector financer. La desregulació financera deixa també la porta oberta, com s’ha vist en el passat recent, a l’especulació amb els preus dels aliments, provocant crisis alimentàries com la que va viure Haití al 2008.

La liberalització de les inversions enforteix en definitiva la presència de grans multinacionals, destruint l’economia local de petites i mitjanes empreses, el que porta a la destrucció de llocs de treball. Es reforça amb aquests acords comercials el model basat en l’agro-exportació i la industrialització del camp, amb enormes impactes socio-ambientals que perpetuen les causes estructurals de la pobresa, la misèria i l’atur. Haití és un cas “exemplar” dels impactes d’aquest tipus de polítiques que els acords comercials de la UE només fan que intensificar.

Haití, camp de proves del model neoliberal

Polítiques de liberalització han estat imposades als països empobrits per diferents vies des de fa dècades. Haití ha estat un dels països que ha patit de forma més cruent la imposició del model neoliberal. Si bé fins a la dècada dels 70 Haití va ser autosuficient en arròs, que és la base de l’alimentació de la seva població, actualment depèn de les importacions d’aquest i altres cereals. L’any 2004, per exemple, la producció local va cobrir només el 43% de la disponibilitat alimentària nacional, i la resta va ser cobert amb importacions (52%) i ajuda alimentària (5%).

Durant la dècada dels 80 el país va iniciar un procés de liberalització i d’ajustament estructural controlat pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Els préstecs atorgats per aquestes institucions en les darreres 3 dècades, així com les promeses d’alleugeriment de deute, han anat acompanyats per condicions de liberalització comercial i financera, o la privatització de les empreses i recursos estratègics de l’Estat. Al 2005, per exemple, el BM va atorgar un préstec destinat a la privatització de les empreses públiques d’aigua potable, electricitat, telefonia, i ports i aeroports.

Aquest procés ha portat a Haití a ser el país més obert a nivell comercial d’Amèrica Llatina. La major part dels productes agropecuaris bàsics com l’arròs tenen un aranzel 0, el que ha portat a la destrucció d’una part molt important de l’estructura productiva nacional. En aquest marc, al 2008 es va donar una alça desmesurada en els preus dels aliments. Aquesta va portar no només a una greu crisis alimentària, sinó a la revolta de ciutadans i camperols que es van llençar al carrer com a protesta per la desatenció per part del Govern dels problemes de la població. El reclam de suport als productors locals, per la necessària reforma agrària integral i la crida per una política de sobirania alimentària van estar en el centre de les protestes.

La reconstrucció que necessita Haití

El terratrèmol que fa un mes va assolar Port-au-Prince es va trobar un país totalment desolat per l’aplicació del model neoliberal. Segons com s’afronti la reconstrucció es pot donar un aprofundiment d’aquest model, o una rectificació necessària i l’aposta per un nou model de desenvolupament.

De moment, l’èxode de milers de persones que han fugit de Port-au-Prince a les zones rurals pot tenir un alt impacte en el medi rural. Les famílies camperoles adverteixen que aquest èxode està portant al consum de llavors que es guardaven per la sembra. A aquesta situació s’afegeixen els nocius impactes que pot tenir l’entrada incontrolada de grans quantitats d’aliments dels programes d’ajuda. L’enviament d’excedents de farines i grans que arriben sobretot des d’Estats Units i la UE, probablement transgènics, suposa una amenaça per als cultius i les llavors locals.

Davant aquesta situació les organitzacions i plataformes haitianes estan reaccionant de forma immediata i constructiva. Des de les organitzacions camperoles es comencen a posar en marxa propostes com la distribució de llavors de cicle curt, evitant així la pèrdua de llavors locals i ecològiques.

Un dels grans reptes a curt termini és que es garanteixi la implicació i apropiació per part de les organitzacions socials haitianes del procés de reconstrucció, per a que aquestes siguin protagonistes del seu disseny i execució. Només així es pot garantir un nou model de desenvolupament.

Autors: Carles Soler, Veterinaris sense Fronteres, Tom Kucharz, Ecologistes en Acció, i Iolanda Fresnillo, Observatori del Deute en la Globalització. Aquest article ha estat publicat al Setmanari La Directa (num. 172, 17 de febrer de 2010)