Líbia: calia intervenir militarment?

“No es podia consentir el que estava passant, és cert. Ningú pot disparar impunement sobre el poble… però on era necessària la determinació política d’utilitzar amb celeritat i unanimitat el setge diplomàtic i econòmic, s’utilitza la contundència, de resultats sempre imprevisibles i amb notables ‘efectes col·laterals’, de la força” (Federico Mayor Zaragoza)

Quan farem les coses bé?
Es la pregunta que es fa la Fundació per la Pau en el seu posicionament, i conclou: “No cal muntar intervencions militars sinó començar a prioritzar, de forma seriosa i responsable, una política activa de foment de la cultura de pau, la justícia, el respecte als drets humans i l’aprofundiment democràtic”. Al seu blog, el director d’aquesta organització, Jordi Armadans, apunta alguns motius de fons: “Europa i els Estats Units han quedat retratats amb les revoltes àrabs i, ara, s’afanyen a voler canviar d’imatge”.

I què passa amb Birmània, Bahrein, Iemen,...
Gonzalo Fanjul explica al seu blog que la responsabilitat de protegir no s’aplica a tots els estats per igual: “El 2010 es van produir 28 conflictes importants i ‘altament violents’, que van deixar centenars de milers de víctimes civils. La major part d’ells són conflictes oblidats on la protecció internacional ni hi és ni se l’espera”.

També es queixa d’aquest doble raser Isaac Rosa, que al seu blog apunta que, abans d’arribar a la guerra, hauria estat convenient esgotar totes les vies de mediació internacional.

Robert Fisk, amb una acidesa carregada d’experiència, afirma “Per descomptat, si aquesta revolució fos suprimida amb violència a, diguem, Mauritània, no crec que exigíssim zones d’exclusió aèria”.

Podeu continuar llegint l’article al web de la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida.