Les treballadores que fan la roba per a Carrefour, Lidl i Aldi a Bangladesh cobren 34 euros al mes

La Campanya Roba Neta, que coordina l’ONGD Setem a l’Estat espanyol, va presentar el passat dimarts l’informe “Passeu per caixa. Les grans superfícies i les condicions laborals a la indústria de la confecció” amb un ‘flash mob’ davant del Carrefour Express de les Rambles. Prop de 40 persones es van desprendre de les seves targetes de supermercats com a protesta per l’explotació laboral que s’amaga darrera de la roba que es ven en aquests establiments.

Les consumidores i els consumidors van fer entrega de les seves targetes a estàtues humanes que mostraven els testimonis de les persones que fabriquen la roba per a les grans superfícies, recollits a l’Informe ‘Passeu per caixa’. Alguns del missatges que es van poder llegir són: “*Fem hores extra cada dia. No queden registrades enlloc. Al full de salari només hi posen una o dues cada setmana*” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Tesco a Tirupur, Índia); i “Ens fan treballar de les 9 del matí a la 1 de la matinada. Això pot durar 30 dies seguits” (treballadora d’una fàbrica proveïdora de roba de Carrefour a Tirupur, Índia).

Un moment de la flash mob realitzada a Les Rambles el matí del dimarts 1 de juny

L’Informe presenta els resultats de la investigació que es va dur a terme durant el 2008 a 30 fàbriques proveïdores de Lidl, Aldi, Tesco, Wal-Mart i Carrefour ubicades a Tailàndia, Sri Lanka, Bangladesh i l’Índia. Durant l’acció de presentació, l’Albert Sales, coordinador de la Campanya Roba Neta a Catalunya i responsable de l’Informe, va explicar que les condicions de les treballadores i els treballadors d’aquestes fàbriques “incomplien la majoria dels convenis fonamentals de la Organització Internacional del Treball i que en l’arrel d’aquest problema està la pressió que exerceixen les grans cadenes de distribució sobre els seus proveïdors, exigint preus i terminis d’entrega impossibles sense realitzar un control efectiu de les condicions de producció”.

Sales creu també que les polítiques comercials d’aquests gegants empresarials tenen també un fort impacte a les nostres ciutats. Segons les dades recollides per l’informe, les tres empreses líders en la comercialització d’alimentació (Carrefour, Mercadona i Eroski) concentren un 40% de la quota de mercat, i dues d’aquestes empreses són també distribuïdores de productes tèxtils. L’obertura d’una gran superfície suposa una mitjana de 276 pèrdues de llocs de treball i el tancament de petits comerços en un radi de dotze quilòmetres.

Darrera de la fabricació de molts dels productes que es venen als supermercats, “*les condicions laborals són inacceptables i es violen sistemàticament els estàndards* que les mateixes empreses transnacionals estableixen en els seus compromisos i iniciatives d’ètica empresarial”, alerta l’Albert Sales.

Els salaris

Els sous dels països empobrits, en termes absoluts, són molt inferiors als del Nord. Tot i que el cost de la vida també és inferior, la remuneració que reben els treballadors i les treballadores està lluny de poder cobrir les necessitats bàsiques i garantir un nivell de vida acceptable. Segons les conclusions de l’Informe, a la majoria de països productors de roba, el salari mínim legal o el salari mitjà en el sector se situa a prop del 50% del que s’estima que hauria de ser un salari suficient per viure.

La majoria dels 31 centres de treball investigats (proveïdors de Tesco, Wal-Mart, Carrefour, Aldi i Lidl) complien amb el salari mínim legal. Però en cap de les fàbriques el salari permetia cobrir les necessitats bàsiques. Les fàbriques de Bangladesh pagaven un salari base d’entre 17 i 24 euros mensuals. Comptant les hores extra, les treballadores cobraven entre 21 i 34 euros.

La jornada habitual real començava a les 8 am i acabava entre les 7 i les 10 pm set dies a la setmana. A cap de les fàbriques analitzades es feia una jornada real de menys de 60 hores. Les hores extra no queden registrades per superar les auditories i per no haver de pagar-les totes a les treballadores.

Pel que fa als drets sindicals, els quatre països analitzats reconeixen les llibertats sindicals però només una de les 31 fàbriques analitzades tenia representació sindical. A Bangladesh l’estat d’excepció manté suspesa l’activitat sindical des de fa anys.

El coordinador de la Campanya Roba Neta, l’Albert Sales, recorda a les empreses transnacionals que “la seva retòrica referent a responsabilitat social empresarial les obliga a donar resposta a les situacions de pobresa i d’explotació que viuen les persones que confeccionen els seus productes”.

La Campanya Roba Neta (CRN) és una coalició internacional d’ONG, organitzacions de persones consumidores, sindicats i altres entitats que treballen per la defensa dels drets laborals al sector tèxtil mundial. Va néixer als països Baixos el 1989, està activa a 14 països europeus i coopera amb grups de treballadores i treballadors del sector tèxtil organitzats arreu del món. A l’Estat Espanyol està coordinada per l’ONGD SETEM.

>> Mira les fotografies de la flash mob en alta resolució

La foto és del flash mob davant el Carrefour Express de les Rambles de Barcelona.