Les ONG segueixen sent ignorades per la premsa: fins quan donarem aquesta notícia?

Segons un estudi sobre la presència de la cooperació en la premsa europea de referència, només el 3,5% de les notícies se n’ocupen. A més, les ONG protagonitzen sols un 8% de les informacions, malgrat la qualitat que hi aporten.

Res de nou, però ara en tenim les dades que ho certifiquen. Només un 3,5% de les notícies de la premsa “de referència” s’ocupen de la cooperació internacional. Aquesta és la dada estrella de l’estudi “La Prensa y la cooperación internacional” que es va presentar el dijous passat al Col·legi de Periodistes.

Marcial Murciano, director de l’estudi, va connectar-lo amb l’ Informe McBride, primer referent empíric als anys 80 sobre el sistema de mitjans i com afectava a la cooperació i la solidaritat globals, i va avançar alguns resultats extrets de l’anàlisi exhaustiva de milers de notícies de nou diaris europeus.

També va explicar que com la cooperació internacional s’ha entès en un sentit molt ampli (governabilitat, medi ambient, bon govern mundial, etc.) les informacions apareixen fonamentalment amb ocasió de cimeres internacionals i en les seccions corresponents. En un 79,3% es tracta d’informació, i una cinquena part són articles d’opinió (entre altres, les cartes al lector!).

La lluita contra la pobresa i les emergències encara que són temes de portada no són els principals temes d’agenda. El protagonisme institucional el tenen governs i agències nacionals (45%), per sobre de les agències multilaterals, i les ONG només protagonitzen el 8% de les notícies, però són les peces més específiques de cooperació i amb la millor informació.

Els periodistes ens continuen veient a les ONGD com el principal actor i executor de la tasca concreta i directa de la cooperació. Mentre les notícies sobre els governs i les agències surten més a la secció d’Internacional, les ONGD tenen el seu espai més habitual a Societat i Tendències, i cada vegada més gràcies a les pàgines rosa dels diaris.

Aquestes dades, que en general confirmaven algunes intuïcions col·lectives, van servir per posar sobre la taula els grans debats pendents sobre el nostre sistema informatiu i les dificultats que posa a la cooperació perquè entri a l’agenda.

Com va descobrir Miguel Angel Villena, un dels ponents, en passar d’un mitjà com El País al Ministerio de Asuntos Exteriores, l’evolució del sector i el seu dia a dia ni han tingut ni tenen traducció als mitjans, perquè el coneixement a les redaccions del tema és molt superficial i s’ha quedat ancorat en la imatge del jove “motxilero” idealista.

Tant Francisco Martín de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, com Mario Lubetkin d’ Inter Press Service (IPS) van insistir que ens manquen professionals especialitzats, “no només per als mitjans sinó per a les organitzacions socials i les institucions”, i que la universitat porta molt retard en formar professionals capaços d’interpretar la complexitat i fer-la accessible al gran públic.

Sense renunciar a la formació continuada dels periodistes en actiu, però conscients de les rutines professionals i els interessos de les empreses periodístiques, optaven més per la formació de nous periodistes, capaços d’entendre que “el tsunami i Haití són processos, no esdeveniments”. Lubetkin va fer, però, una acotació important: no necessitem quantitat d’informació sinó qualitat, perquè l’impacte també sigui de qualitat.

El camí que s’obri l’educació per al desenvolupament
Tant Lubetkin com David Minoves, director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària de la Generalitat de Catalunya, van plantejar els riscos de no tenir una població informada sobre aquests temes: si no informem millor, la participació social i l’adhesió es reduirà, d’aquí la importància d’invertir en educació per al desenvolupament i de buscar l’aliança dels mitjans, que poden ser també, ells mateixos, “actors de cooperació, si en prenen consciència”.

Minoves va recordar que segons l’enquesta d’opinió pública de l’any passat, el 75% de la població catalana reclamava més informació sobre aquestes qüestions i va plantejar una pregunta ben interessant: els diners invertits en educació per al desenvolupament al Nord no poden ajudar tant o més al Sud que els diners invertits al Sud?

El 8% del 3,5% de les ONGD va ser àmpliament comentat i així, mentre se celebrava la qualitat i profunditat de les informacions que protagonitzaven, des del govern espanyol es tenia la percepció que les ONGD s’havien convertit en “gegants de la cooperació i nans de la comunicació”, i des del públic es va recordar el mèrit d’aquesta credibilitat, malgrat la gran precarietat en què viuen els comunicadors i les comunicadores de les ONGD, “el personal de què abans es prescindeix quan hi ha problemes”.

Pilar Molina, vicepresidenta de la FCONGD, també des del públic, va deixar constància tant de la maduresa del sector de les ONGD com de la plena consciència que aquest és un tema fonamental i estratègic, poc atès fins a dia d’avui. Va esmentar, però, que la Federació ja treballa des de fa temps en aliança amb altres actors, com el Col•legi de Periodistes, per apropar els móns del periodisme i la cooperació.

Molina també va recordar als actors presents, administracions, periodistes i universitats, la necessitat de disposar, el més aviat possible, d’una estratègia catalana d’Educació per al Desenvolupament per tal d’emprendre accions conjuntes per revertir la situació. Així, va apel•lar a la responsabilitat social dels mitjans i a la necessitat que les notícies sobre cooperació i desenvolupament fossin transversals a tots els temes i seccions i, sobretot, va reivindicar un periodisme solidari no compulsiu, capaç de seguir els processos, i de fer seguiment dels acords internacionals i les promeses sobre qüestions que afecten milions de persones a tot el món.

Una proposta innovadora
Al final de l’acte i a través de Manel Vila, comissionat de l’Alcaldia per la Cooperació i la Solidaritat i la Pau de l’Ajuntament de Barcelona, la sala va tenir notícia d’una fantàstica iniciativa del Centre d’Estudis Africans, que realitzarà properament un seminari de formació per als periodistes esportius que viatgin al Mundial de Sud-àfrica. La sensibilització i les dades que donin aquests periodistes durant el temps que duri el Mundial poden reforçar o fer caure per terra molts esforços de molta gent de la cooperació per mostrar un continent divers i capaç d’enfrontar el seu futur.