“Les dones, per naturalesa, cuiden millor els infants i els avis” Ein?

Segurament sigui cert que avui les dones saben cuidar millor que els homes a infants i grans. Entenem que això és fruit d’un aprenentatge social d’anys, però hi ha qui diu que això és així per una qüestió biològica, que les dones neixen amb aquesta aptitud per naturalesa. Experts i expertes ens ajuden a desmuntar tan perillós tòpic. Perillós, perquè en ell es basi un repartiment desigual del treball i de la independència d’homes i dones.

Hem parlat amb quatre experts perquè ens ajudin a desmuntar aquest tòpic. Això és el que ens han dit:

>> Antonio Borbolla, antropòleg social.
L’educació rebuda i els missatges que transmet la societat afavoreixen la concepció que la dona està millor preparada que l’home per a la cura d’infants, ja que se suposa que té més capacitat d’abnegació, de patiment i és més voluntariosa. Les investigacions de l’antropologia social al voltant d’aquest tòpic, no obstant això, desmunten les teories biologicistes que parlen d’unes “aptituds naturals” que tindrien les dones per cuidar “millor” de la seva família i de les relacions afectives.

La fórmula alienant associa les dones cuidadores a l‘ús del seu temps principal en activitats els principals destinataris de les quals són “els altres”. Són les dones, doncs, a les quals “els tocaria” cuidar els seus homes, famílies, filles i fills, parents, comunitats, persones malaltes, etc.

A més, la cultura patriarcal que construeix el sincretisme de gènere fomenta en les dones la satisfacció del deure de cuidar, convertit en deure històric natural de les dones i, per tant, desig propi.

>> Sandra Siles, psicòloga i membre del Fòrum jove de política feminista:
El feminisme del segle XX ha realitzat la crítica del model “superwoman” i ha denunciat l’explotació de les dones a través del treball invisible i de la desvalorització de moltes de les seves activitats. Ha aconseguit dur a l’agenda de les necessitats socials, la violència contra les dones i ha realitzat petites modificacions jurídiques i legislatives a l’Estat. No obstant això, ens queda per desmuntar el tòpic que les dones són millors cuidadores i que, per tant, és el seu deure ser-ho, encara que resulti tenir que carregar amb una doble jornada i una doble vida. Per això són necessaris canvis profunds en l’organització socioeconòmica: en la divisió del treball, en la divisió dels espais, en el monopoli masculí dels diners, els béns econòmics, i en l’organització de l’economia, de la societat i de l’Estat.

Entre altres coses, és prioritari que es doni un canvi real en la mentalitat de la societat que possibiliti canviar patrons de conducta tan arrelats, on la divisió tradicional de rols persisteix. Hem afirmat moltes vegades que es tracta de “maternizar la societat i desmaternizar les dones”.

>> Irene Peláez, sociòloga especialista en gènere, lidera una investigació sobre la cura a Castella-Lleó:
El fet que les dones cuidin millor a infants i ancians es deu a múltiples factors com el cicle de la família, la situació laboral de la dona, la incompatibilitat entre rol familiar i laboral, la persistència d’estereotips de gènere i l’educació rebuda, en cap cas té res que veure amb contar amb unes característiques biològiques determinants i diferenciades a les dels homes.

>> Wilbert Zarco, doctor en biologia i investigador de l’Institut de Neurobiologia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM):
A la llum de recents descobriments sobre plasticitat cerebral, és important subratllar el fet que les nostres diferències són qualitats de complementarietat, notant que les predisposicions cognitives de gènere no limiten en cap sentit el desenvolupament intel·lectual per incursionar en qualsevol àmbit del quefer humà.

>> La recent investigació Interpretant la cura. Per què cuiden només les dones i què podem fer per a evitar-ho de la Fundació Ede també evidencia com un model familiar basat en la divisió sexual del treball ha vingut afavorint un repartiment de tasques gens equitatiu segons el qual la dona s’acaba encarregant de l’assistència a d’altres persones, i la influència que aquest fet té en la manera que viuen les dones el seu paper de encarregades de la cura.

Una tasca tan fonamental per a una societat com és la cura, encara avui segueix sent assignada com condició natural al gènere femení. Pot parlar-se […] d’una forma de vincular afecte a cura i infravalorar tot tipus de tasques ocupades majoritàriament per les dones, quelcom que és après en el procés de socialització.

La completa interiorització del rol de cuidadora com màxima responsable del benestar de la persona cuidada se sustenta en el rol de gènere que les dones han degut assumir tradicionalment; un rol que, fonamentat en la divisió sexual del treball i en estructures psico-socials que ho legitimen, les dones han interioritzat i reprodueixen, en major o menor mesura, al llarg de tota la seva vida.

No deu oblidar-se, a més, que el rol femení tradicional duu implícit la cura i la implicació emocional, pel que les dones arriben a entendre la cura com una forma de comunicació amb qui precisa d’ajuda.

I a tu què et sembla? Coneixes altres arguments per desmuntar aquest tòpic? Dóna’ns la teva opinió!

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.