“Les corporacions occidentals obtenen grans beneficis del coltan però no es queden a l'RDC”

La difícil evacuació dels refugiats y la àrdua tasca dels treballadors humanitaris són alguns dels temes tractats a l’entrevista.

Els usuaris i usuàries de Canalsolidari.org han plantejat les seves preguntes sobre la situació en la que viu l’RDC, sobre la realitat de més de 135.000 refugiats i les possibles sortides de futur al conflicte, a Francesca Fontanini

La població i els soldats segueixen bloquejats? i, continuen els atacs contra instal.lacions humanitàries?, i també els saqueigs com es donaven a finals d’octubre, o realment la situació s’ha temperat com llegim en alguns medis?

La situació al nord de Goma, la capital de la província de Kibu Nord, continua sent molt perillosa pels combats entre les forces rebels i les governamentals, pel que fa sobre nombrosos casos de pillatge, i abús contra dones i nens, i el reclutament de menors per les milícies armades per fer-los servir de soldats.

Quina és la principal ajuda que reben els desplaçats?, d’on prové?

Encara que les condicions de treball són extremadament difícils en aquesta regió turbulenta del nord de Kivu, a l’est de la RDC, ACNUR, i altres agències i ONG, intenten fer el que poden. De moment l’accés és limitat als sis campaments d’interns desplaçats a l’entorn de la capital del nord, Goma, on ara hi han unes 135.000 persones. Estem duent a terme la distribució de subministraments humanitaris com peces de lona impermeable, jocs de cuina, mantes tèrmiques, estores per dormir, bidons de 10 litres per l’aigua i mosquiteres. Aquest material prové del nostre estoc a Dubai i Tanzània. La distribució del menjar s’està completant en aquests campaments amb l’ajuda del Programa Mundial d’Aliments. A més ACNUR està treballant nit i dia per construir un nou lloc on transferir els 65.000 desplaçats que són en el camp de Kibati I i Kibati II, camps que es troben a dos quilòmetres de la línia de foc entre les tropes governamentals i els rebels. Divendres passat, per exemple, una jove va ser abatuda a trets i va resultar morta i diumenge, un incident d’aquest tipus va ocórrer novament.

Quines són les seves prioritats?
Per motius de seguretat i de protecció volem que aquesta evacuació al nou lloc es faci com més aviat millor. Encara hi ha molts desplaçats en la part nord de Kivu on no hi tenim accés i estan en llocs públics sense res: sense medicaments, aigua ni menjar. Unes missions van ser organitzades la setmana passades i el dilluns, per motius de seguretat el nostre equip va haver de tornar a Goma.

Després del desplegament de 17.000 cascs blaus i, donat que no són suficients, es podria valorar l’anunci d’augmentar 3.000 cascs blaus més per solucionar el conflicte?
El conell de Seguretat aprovà el dijous passat la decisió d’enviar més cascs blaus i policies per la seva missió en actiu, encara que no se sap qui cedirà tropes ni quan arribaran a l’est del Congo. Probablement en 3 o 4 mesos; mentrestant cal un diàleg polític entre les dues parts i entre tots els països afectats.

“Es necessari un diàleg polític entre les partes en conflicte i entre tots els països afectats”

Per què creu que es critica tant a l’ONU?
Hem de distingir entre el sistema de les Nacions Unides que s’ocupa d’assumptes humanitaris com la nostra organització i la misió de la MONUC amb 17.000 cascs blaus. Fins ara diverses manifestacions i crítiques contra l’ONU en tota la RDC van ser vers la MONUC, amb l’acusació que no fa gran cosa per parar aquesta situació dramàtica. Des d’ACNUR el que podem confirmar és que gràcies a la MONUC podem efectuar missions humanitàries al terreny en conflicte mitjançant l’escorta. Tenim més protecció per al nostre staff, que treballa en condicions difícils i de perill. Gràcies al MONUC podem, per exemple, construir un nou lloc per als desplaçats que estan en una situació poc segura a Kibati. Gràcies a tot un equip i a la maquinària de la MONUC que ens han donat, hem pogut obrir carreteres i preparar el terreny del nou camp de lava volcànica endurida.

Vist el poc interès que té l’ONU en front al que està passant al Congo, creu que aquest afer pugui convertir-se en la Rwanda de 1994?
Sincerament no penso que hi hagi poc interès de l’ONU davant el que està passant al Congo. És la missió més gran del món en aquest moment i el Consell de Seguretat acaba d’aprovar la tramesa de 3000 cascs blaus addicionals. L’esforç diplomàtic a tots els nivells s’ha fet i continua fent-se perquè es consolidi l’alt de foc i per obrir corredors humanitaris. Estan tractant d’ajudar a portar alguna mena de solució política per detenir la violència i permetre que la gent torni a les seves llars.

En només una setmana han vingut a la RDC, i especialment a Goma, el ministre de l’Exterior de Bèlgica, el secretari general de l’ONU, el secretari d’Estat adjunt dels Estats Units, el director del Consell Nacional de Seguretat, el ministre d’Assumptes Exteriors britànic i la nostra nova secretària d’Estat de Cooperació Internacional per al Desenvolupament: Soraya Rodriguez. Confiem que tots aquests esforços diplomàtics puguin aconseguir aviat resultats de llarga durada.

Quines recomanacions ha de contemplar l’ONU i els estats per detindre la violència al Congo?
En quant a Europa, l’Eurocambra ha declarat que cal frenar el saqueig il.legal dels recusos minerals (or, diamants, cobalt) del Congo i introduir supervisió internacional i establir sancions.

Quina part de culpa té occident? Es cert que només hi ha conflicte a la zona on hi han les mines de coltan?

És veritat que el component econòmic hi juga també una bona part en aquest conflicte. Per exemple, l’organització humanitària Human Rights Watch (HRW) va denunciar que empreses internacionals de primera fila interessades en l’extracció d’or han establert relacions amb els senyors de la guerra que operen al nord-est de la República Democràtica del Congo, autors de matances ètniques, tortures i violacions. L’informe, de 159 pàgines, aporta informacions sobre els crims de guerra i contra la Humanitat comesos pels grups armats locals que s’enfronten pel control de les mines d’or i de les vies comercials a fi de finançar les seves activitats i adquirir armes. L’informe il·lustra també com, a través d’Uganda, es fa arribar aquest or als mercats mundials d’Europa i altres països. Sobre això, denuncia que una empresa suïssa capdavantera en el refinament d’or, Metalor Technologies, ha adquirit or a Uganda. Aconsello llegir-ho.

“Cal frenar el saqueig il.legal dels recursos minerals del Congo i introduir la supervisió internacional i sancions per aquests fets.”

És cert que més del 90% de les exportacions mineres del RDC, un dels països més rics del món en recursos minerals, són il·legals o están fora de control. Segons molts analistes i organitzacions de Drets Humans, el control de les regions productores del coltán va ser el motiu fonamental perquè les forces militars del president ruandés Paul Kagame i ugandeses del president Yoweri Museveni travessessin la frontera a mitjans dels anys noranta amb l’ajuda de multinacionals occidentals, sobretot nord-americanes, per ocupar zones de l’est de la RDC amb l’excusa d’enderrocar, successivament, els presidents Mobutu Sese Seko i Laurent-Désiré Kabila. Aquesta invasió va ser el principal detonador de la crida a la ‘Primera Guerra Mundial Africana’, que va causar més de cinc milions de morts.

Es calcula que les corporacions occidentals obtenen grans taxes de benefici gràcies al coltán congolès, en bona part extret per Rwanda i els beneficis del qual no queden en la RDC. Segons dades de l’ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure d’aquest país prop de 3,9 milions de quilos de coltán, per un valor aproximat de 793 milions de dòlars.

Què podem fer des d’aquí?

Recolzar aquest milió de persones desesperades que han hagut de mudar-se moltes vegades per raons de seguretat lluny de les seves terres i dels seus familiars. Des d’Espanya es pot contactar amb Acnur en el numéro 902 218 218.

Pots llegir l’entrevista completa amb Francesca Fontanini.

Què PuC fEr jO?

---

• Participa en l’entrevista online amb Francesca Fontanini, treballadora d’Acnur a la RDCongo, el dimarts 25 a les 12 hores.Envia les teves preguntes


• T’ha semblat interessant aquesta informació? Ens ajudes a difondre-la? Pots enviar-la a algú, reproduir-la al teu bloc o web (citant-nos i enllaçant-nos, si us plau) o menear-nos. Difondre una bona idea per construir un món millor és ja una passa per aconseguir-lo!


• Busca al nostre directori entitats que treballin en el sector de la cooperació a la teva província i posa’t en contacte amb elles per participar. També pots buscar oportunitats de voluntariat relacionades amb aquest tema a HacesFalta.org


• Consulta altres notícies sobre cooperació publicades a CanalSolidari.org. Si vols trobar notícies sobre altres temes i ONG concretes, t’animem a utilitzar el nostre cercador de notícies.


• I si no vols perdre’t cap d’aquestes informacions, subscriu-te al nostre butlletí setmanal i el rebràs cada dimarts al teu correu electrònic. També pots subscriure’t via rss.

CanalSolidari.org 2008