La llibertat de segrestats per les FARC fa 12 anys, per quan?

La Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia ens explica que l’alliberament unilateral de sis militars i policies segrestats des de fa 12 anys per la guerrilla de les FARC queda, per ara, suspès. Les FARC diuen que la decisió s’ha pres perquè l‘àrea on havien de fer el lliurament ha estat “militaritzada sense justificació” per part de l’exèrcit colombià.

A continuació, pots llegir el butlletí de gener de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia:

Actualitat política a Colòmbia

Durant el passat mes de gener, les FARC havien dit ja els noms de totes les persones que alliberarien però no havia transcendit cap detall de quan, com ni on ho havien de fer. Sí se sabia que la Creu Roja Internacional en seria la facilitadora, juntament amb Colombianas y colombianos por la Paz (CCP), i que el Brasil s’havia tornat a oferir per proporcionar els mitjans de transport de l’operatiu, tot i que aquesta opció va ser rebutjada pel Govern colombià.

La portaveu de CCP, Piedad Córdoba, per la seva banda, va fer una sorprenent proposta a l’empresariat colombià per tal que sigui aquest qui financii la logística pel lliurament dels 6 segrestats. Tant els empresaris con el propi Govern, rebutgen immediatament aquesta proposta argumentant que no és necessària la finançament. Més informació.

Degut a problemes de desnutrició, 5 infants indígenes van morir aquest mes en una regió rural del departament del Casanare, al nord-est del país. L’Organització Nacional Indígena de Colòmbia (ONIC) denuncia que aquest no és un fet aïllat sinó que és el resultat, asseguren, de la manca “d’una política productiva i alimentària del Govern, que sigui auto-sostenible i adequada a la realitat de determinats col·lectius indígenes, més enllà de les ajudes d’assistència humanitària que, en alguns casos, es reben”. Més informació.

Negociacions de pau

L’organització ciutadana Colombianas y colombianos por la Paz (CCP) encapçala una vegada més una iniciativa per proposar el diàleg a diferents parts en conflicte a Colòmbia; el 17 de gener envien sengles cartes al Govern colombià i a les guerrilles de les FARC i de l’ELN en què CCP els insta a respectar sempre i en tot lloc el Dret Internacional Humanitari (petició que sempre efectua CCP), i a adoptar, cadascuna de les tres parts, una treva o alto el foc que duri, almenys, 90 dies prorrogables.

El 30 de gener, per la seva banda, el president colombià, Juan Manuel Santos, va dir als qui volen intervenir en el tema de les negociacions: “El millor a hores d’ara és que no facin res, que no s’hi fiquin”. El president va afegir que considera que és inconvenient crear grups de treball o fer propostes públiques sobre la matèria, perquè això “genera un ambient negatiu i contraproduent”.

Fins el moment, no hi ha una resposta concreta a les cartes per cap dels seus tres destinataris. Més informació.

Violacions als drets humans
Els primers dies d’aquest any 2012 segueixen aportant dades molt i molt negatives sobre els col·lectius indígenes; l’ONIC va fer públic a començament de gener que durant l’any passat, van ser assassinats 109 homes i dones indígenes a Colòmbia. En el que portem del 2012, han estat assassinats 3 més.

El 24 de gener, en una reunió d’alt nivell amb el Govern, representants indígenes de diverses comunitats van demanar una entrevista amb el president Santos, per tal d’exposar-li aquesta angoixant situació i mirar de trobar solucions conjuntament. Un dels temes més importants tractats a la reunió és la violència sexual contra les dones indígenes i l’enamorament com a tàctica de guerra, especialment de les nenes, denuncien aquests col·lectius. Més informació.

Veritat, justícia i reparació integral
El 31 de gener, el Tribunal Superior de Bogotà ratificà la condemna de 30 anys de presó contra Alfonso Plazas Vega. Aquest coronel ara retirat va ser, el 1985, el cap de l’operació de “retoma” del Palau de Justícia d la capital colombiana, que havia estat envaït, el 6 de novembre en una acció reivindicativa, per la guerrilla de l’M-19. El resultat d’aquella operació dels militars contra l’M-19 va durar 48 hores i durant aquell temps 11 persones van ser desaparegudes forçadament i un centenar més, van morir cremades per l’incendi que els militars van provocar al Palau, intentant fer-ne fora la guerrilla.

La mateixa sentència obliga l’Exèrcit a demanar perdó per aquells delictes en un acte públic que hauran de fer a la plaça Bolívar, el centre administratiu i històric de Bogotà i, a més, el lloc on van tenir lloc aquells dramàtics fets.

Finalment, a la sentència els jutges demanen a la Cort Penal Internacional que avaluï si cal investigar com a responsable últim d’aquells crims l’aleshores president de Colòmbia, Belisario Betancur. Més informació.

Dones a Colòmbia
El 25 de gener, el Govern colombià aprova un paquet de 4 contundents mesures amb l’objectiu de donar molta més protecció a les dones colombianes, des de la legislació vigent, en matèria de salut, justícia, treball i educació. Una de les mesures que ara serà obligatori complir és la de protegir física, laboral i socialment les dones maltractades i les seves famílies.

Les noves normes constitueixen una fita fins ara mai assolida en la història de Colòmbia i han estat ben acollides per les xarxes de dones del país. Més informació.

Què ha fet la Taula Catalana per Colòmbia?
Hem fet àmplia difusió del text de la resolució sobre Colòmbia que el Parlament de Catalunya va aprovar, a instàncies de la Taula, el passat 16 de desembre. El text es va publicar el 23 de gener i, en ell, els i les diputades dels 4 partits signants (CIU, PSC, ERC i IC-V) reiteren la seva màxima preocupació pel que fa a la greu situació dels drets humans i del dret internacional humanitari a Colòmbia, en especial amb relació als defensors dels drets humans i els líders socials i indígenes que defensen el dret a la terra.

També s’hi demana al Govern de Catalunya que, als seus diàlegs amb el d’Espanya, insti el Govern colombià a prioritzar la implantació de mesures que protegeixin els defensors/es dels drets humans i els líders socials i indígenes que defensen el dret a la terra.

Declaracions
“Esta cultura machista (en Colombia) es alimentada por la inequidad social y por la que se genera entre hombres y mujeres que no les ofrece, ni a ellos ni a ellas, otra forma de construirse como seres humanos.”

Elizabeth Gómez Etayo, sociòloga de la cultura, a un article publicat al web de l’ACIN (Asociación de Cabildos Indígenas del Norte del Cauca).

A la foto: