La franja del Sahel i la llarga espera de la fam

Només a Níger i Txad més de 10 milions de persones necessiten ajuda urgent, donada la caiguda de gairebé el 35% de la producció d’aliments. Els dos països ja han declarat l’estat d’emergència i sol·liciten ajuda internacional, però la situació afectarà també a milers de persones de països veïns de la franja del Sahel com Burkina Faso i Mali.

Tot i que l’ Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) senyala com a causes d’aquesta situació els efectes de les males collites de 2009, l’inici tardà de les pluges, les plagues de llagostes, els alts preus dels productes i la combinació d’aquests factors amb una pobresa persistent, les organitzacions de la societat civil internacional denuncien com a causa primordial “les polítiques d’ajustament estructural imposades als països pobres pel Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari Internacional (FMI) des de la dècada de 1970”.

En imposar als països pobres l’alliberament dels mercats i les polítiques d’ajustament estructural als anys setanta, la situació actual es tradueix en el desmantellament total dels instruments que aquests països tenien per protegir la producció agrícola local, la reconversió de terres fèrtils dedicades al proveïment del mercat local envers la producció de commodities mundials, l’existència de mercats i terres gestionats per les agroindustries mundials i pels especuladors, i les exportacions d’aliments subsidiàries als països rics.

El sector agrícola en el món va tenir el 2007 una producció rècord de 2.300 milions de tones, un 4% més que l’any anterior. Des de 1961, la producció mundial de cereals s’ha triplicat, mentre que la població s’ha duplicat, com explica l’ONG Grain en un article de 2008 titulat El negocio de matar de hambre. Es necesario cambiar radicalmente la política alimentaria ¡ya!. Per més que les persones consumim menys de la meitat d’aquesta producció mundial, la major part s’utilitza per al consum animal, i cada cop més, per a biocombustibles. “Hem permès que els aliments passin de ser una cosa que permet d’alimentar les persones i els assegura de viure a ser una simple mercaderia per a especular i fer negoci”, indica Grain.

L’últim gran període de fam de la franja del Sahel va estar al 2005. Es tracta d’emergències cícliques, que es poden predir, que no sorgeixen per sorpresa i que es poden evitar amb els recursos que la humanitat té al segle XXI. Un problema d’ètica i desenvolupament humà.

Article de Carla Pascual i Gonzalo de Castro, departament d’estudis de Fundació Intervida.
En la imagen, Burkina Faso