"La crisi en curs obre el camí a una edat d'or per als moviments de contestació”

Carlos Taibo, professor de Ciència Política, ha compartit les seves reflexions amb els usuaris i usuàries de CanalSolidari.org. El decreixement, la crisi econòmica actual o el canvi climàtic han estat alguns dels temes tractats per l’analista internacional.

És cert que l’any 2012 es viurà una crisi molt pitjor que l’actual? Quina és la situació en qüestió econòmica a nivell mundial, des del seu punt de vista per al proper any 2009?
Crec que les coses aniran, sí, a pitjor, de resultes d’una triple crisi: la del capitalisme global, la del canvi climàtic i la de l’encariment en els preus de les matèries primeres energètiques. Amb l’agreujant que les respostes keynesianes, en un planeta de recursos limitats, cada vegada estan més desacreditades.

El marc econòmic-polític europeu deixa molt poc marge de maniobra a un partit polític d’esquerres que arribi a el poder i vulgui dur a terme polítiques realment diferents. Creu vostè que dins la UE és possible realitzar aquest tipus de polítiques? Si no és així, quines possibles solucions hi ha?
Cada vegada crec menys en la forma ‘partit’. Hem de treballar per engreixar moviments socials actius, orgullosos i independents, anticapitalistes i antiburocràtics. La crisi en curs, en el meu parer, obre el camí, en qualsevol cas, a una edat d’or per als moviments de contestació.

Partint de la base de la situació econòmica i política actual i sabent que existeixen moviments socials contestataris i alternatius però molt fragmentats i atomitzats; consideres que existeix alguna possibilitat perque en un curt o mig termini pugui sorgir un moviment o coalició de forces que pugui plantejar una alternativa seriosa al model actual?


Creo que estem en això. En particular, i en el Nord desenvolupat, intueixo que estrenyeran llaços els moviments que plantegen seriosament l’horitzó del decreixement des d’una perspectiva radicalment anticapitalista.

Vostè proposa com sortida a aquest sistema que esgota els recursos el model del decreixement que bàsicament és reduir el nostre consum al que imposin les nostres necessitats, però no creu vostè que també és aquest un model impossible? Al reduir-se el consum es reduiria l’ocupació, augmentaria l’atur, i probablement hauria més pobres. Crec que el sistema actual és insostenible però realment no sabem les conseqüències que ens podria portar el model del decreixement.
Crec, molt al contrari, que el decreixement és l‘única possibilitat. Hem deixat molt enrere les possibilitats ambientals i de recursos del planeta. I sospito que aviat seran molts els habitants del Nord que descobriran que el consum i els diners, superats determinats mínims, res tenen a veure amb la felicitat.

Què creu vostè sobre el comerç just com alternativa al comerç capitalista? És una utopia o una possibilitat real?

Em moc entre dos pols. Si el primer assenyala que tot allò que trenqui en alguna mesura la lògica insolidària del capitalisme ha de ser ben rebut, el segon es manifesta una miqueta escèptic davant un projecte que no atén a modificar les regles del joc fonamentals. En aquest últim sentit, el de ‘comerç just’ és un oxímoron.

Creus que és cert com diuen, que després de les manifestacions mundials contra la guerra, ha sorgit una nova superpotència: l’opinió pública mundial? És només una idea utòpica?

Ha sorgit, sí, però de cap manera s’ha afermat. No basta, d’altra banda, amb manifestar-se: cal canviar les realitats, i fer-ho en la perspectiva de reunir les lluites tradicionals del moviment obrer de sempre amb la consciència sobre els límits del planeta.

Llegeix la entrevista sencera a Carlos Taibo.

CanalSolidari.org, 2008