La comunitat gitana és només ‘parcialment conscient’ de la seva discriminació

Els estudis socials sobre el col·lectiu gitano arriben gairebé sempre a una mateixa conclusió: la situació d’exclusió i discriminació que viu. Però el problema va més enllà quan es considera que la comunitat gitana és només parcialment conscient de la vulneració de la igualtat de tracte.

Segons l‘últim informe presentat per la Fundació Secretariat Gitano (FSG) “Discriminació i comunitat gitana”, en moltes ocasions aquestes pràctiques poden arribar a ser assumides pel mateix col·lectiu com quelcom “normal”, és a dir, natural i inevitable.

Un fet que empitjora quan s’agrega que usualment la comunitat gitana desconeix els mitjans disponibles per defensar els seus drets i té por a les represàlies i la desconfiança institucional, cosa que frena les víctimes a l’hora de denunciar la discriminació.

I és que l’informe de l’FSG conclou que “existeix una important divisió entre la normativa anti-discriminació i la pràctica institucional” que permet que les minories ètniques segueixin patint pràctiques discriminatòries en nombrosos àmbits socials que interrompen el ple exercici de la seva ciutadania.

Seguretat insuficient

Tot i els avenços introduïts per les legislacions espanyola i europea, l’estudi indica que és “insuficient” l’existència d’un marc jurídic adequat per combatre la discriminació si no s’adopten altres mesures addicionals.

La comunitat gitana és un dels grups pitjor valorats socialment i continua sent víctima d’una discriminació històrica en àmbits essencials com l’ocupació, l’educació, l’habitatge, la salut o la justícia, el que incideix sensiblement en una menor qualitat de vida i exercici dels drets ciutadans.

Segons l’informe, “la discriminació es manifesta principalment en l’existència de barreres en l’accés i gaudiment dels drets i prestacions, així com en el que la Directiva 2000/43/CE defineix com assetjament per motius racials o ètnics”.

Discriminació directa

Una altra de les conclusions a la qual arriba l’estudi, després de l’anàlisi de dades recollides de l’experiència pràctica, és que persisteixen “greus manifestacions de discriminació directa” que, en nombroses ocasions, vulneren, a més, el dret a l’honor i la dignitat de les víctimes.

Així mateix, constata l’existència d’una “greu discriminació estructural de caràcter indirecte”, especialment en l‘àmbit públic, que col·loca en situació de desavantatge els membres de la comunitat gitana en el seu conjunt, i és difícilment computable en termes de denúncies individuals.

Les pràctiques discriminatòries, directes i indirectes, es manifesten –segons el parer de l’FSG- “tant a l’esfera privada com a la pública”, sent especialment greus i significants en aquest últim àmbit, on el dret a la igualtat de tracte hauria de tenir una especial protecció.

Més informació:

Consulteu l’informe complert


Canal Solidari-OneWorld 2006