La cobertura informativa del terratrèmol: Quina imatge hem donat d'Haití les ONG i els mitjans?

La taula rodona La cobertura informativa de l’emergència. Quina imatge hem donat de l’emergència els mitjans i les ONG? que es va celebrar dijous 1 de febrer al Palau Robert de Barcelona s’emmarcava dins dels actes de la Campanya Haití: un terratrèmol que dura segles. Campanya Catalunya amb Haití. Hi van participar les periodistes Antonia Paradela, directora de Comunicació d’Unicef a Haití, Montse Martí de Rac1, Rita Marzoa, realitzadora del programa Solidaris de Catalunya Ràdio, que va moderar la taula, i el periodista Xavier Giró, director de l’Observatori de la Cobertura Informativa dels Conflictes de la UAB.

Malauradament, com és habitual en aquests espais de debat entre periodistes d’ONG i de mitjans generalistes, la presència d’aquests últims - salvant la participació de Montse Martí i Rita Marzoa -, va ser nul·la.

Es constaten les mateixes conclusions que hem anat sentint – i publicant - en altres fòrums de debat que s’han anat organitzant a x temps del terratrèmol: la tendència al sensacionalisme d’alguns mitjans - com apuntava Giró -, pressionats pels índex d’audiència, que han potenciat conscientment o inconscientment “estereotips nascuts des d’una mirada de superioritat colonial i paternalista”.

La taula no va afegir més del que s’ha anat analitzant i escrivint sobre els avanços, dèficits i riscos de la cobertura informativa a Haití. Malgrat això, ens han semblat força interessants els testimonis de Paradela i Martí, periodistes desplaçades a Haití per informar des d’una ONG i un mitjà generalista, respectivament.

Paradela ens explicava les dificultats per accedir a peticions de mitjans que buscaven infants per fer seguiment del procés de reunificació familiar després d’haver quedat sols. Oferir només una imatge de víctima, segons Paradela, pot fer augmentar la recaptació de fons però no ajuda gens a mostrar una societat – l’haitiana - capaç de tirar endavant. “No hem de perdre de vista els reptes però per altra banda no hem d’oblidar que els haitians són actors dels seu propi canvi perquè ells seran els qui tiraran endavant el seu país”. O, com va recordar Giró “les històries reals, si no estan contextualitzades, no expliquen res, només reprodueixen mites”. I contextualitzar, a Haití, passa per explicar les causes que han provocat que un fenomen natural hagi esdevingut una catàstrofe de tal magnitud.

Martí va comptar amb el suport de Rac1 per informar durant els 15 primers dies post-terratrèmol des d’Haití. “Com frenar el groguisme? És fàcil passar-te de pistonada quan el que veus t’impacta tant”, a banda de les dificultats afegides “d’haver-te de buscar-te la vida fins i tot per trobar un lloc on dormir”. Martí, fent balanç, va reconèixer algunes de les crítiques sobre la cobertura i va explicar que Rac1 sí va analitzar el context en què Haití es trobava abans del sisme, i que les seves cròniques hi afegien “una petita fotografia del que anava sentint”.

El debat posterior va apuntar algunes idees molt interessants que hem de continuar treballant com són la manca de coordinació tant a les ONG com als mitjans per respondre comunicativament a l’emergència i la competència entre les ONG per donar la seva visió o “vendre marca”.

Respecte a les més de deu mil ONG que es comptabilitza que treballen a Haití, un jove haitià apuntava des del públic: “Les ONG hi vénen a treballar per a mi però no amb mi”...