L’ONG de Natàlia Estemirova culpa el president txetxè del seu assassinat i suspèn la seva activitat

Responsables de Memorial, l’ ONG en la qual col·laborava Estemirova, han assegurat que “la feina a Txetxènia és mortalment perillosa” i han culpat de l’assassinat el president txetxè, Ramzan Kadirov, proper al Kremlin.

Alexander Cherkasov, un dels responsables de Memorial, va afrimar el passat dissabte que “la feina a Txetxènia és mortalment perillosa” i va considerar que no poden “arriscar la vida” dels seus companys “malgrat que estiguin disposats a continuar amb la seva feina”.

Prèviament, el president de l’ONG, Oleg Orlov, havia acusat el president textxè com a responsable de l’assassinat d’Estemirova: “Estic segur de qui és el culpable de l’assassinat de Natàlia; el seu nom és Ramzan Kadirov”, va afirmar en un comunicat publicat al lloc web de Memorial. “Ramzan va amenaçar la Natàlia, la va insultar i la considerava una enemiga personal”.

Després de conèixer-se la mort d’Estemirova, el govern rus va condemnar el crim i va assegurar que no quedarà impune. Però nombroses entitats d’arreu del món consideren que cal pressionar el govern rus perquè afavoreixi i prioritzi la investigació. La Lliga dels Drets dels Pobles, per exemple, que fa anys que treballa en projectes sobre els drets humans a Txetxènia assenyala que la feina d’Estmirova “provocava molt malestar entre les autoritats txetxenes i russes” i demana a la Federació Russa que es protegeixi tots els defensors dels drets humans del Caucas Septentrional, en una carta remesa a l’ambaixador de la Feredació Russa a Espanya a la qual s’han adherit nombroses entitats socials.

Natàlia Estmirova va ser una activista defensora dels drets humans a Txetxènia, tasca per la qual va ser guardonada amb diversos reconeixements, com el Right Livelihood Award, considerat el Premi Nobel Alternatiu, i el premi Robert Schumann de defensa dels drets humans que concedeix l’Eurocambra.

L’assassinat d’Estemirova ha recordat a tota l’opinió pública internacional un altre assassinat, el d’Anna Politovskaya, periodista defensora dels drets humans, assassinada fa dos anys i mig. Precisament, el judici pel seu assassinat s’ha tornat a reobrir recentment després que el Tribunal Suprem hagi anul·lat el judici en el qual els quatre acusats van ser absolts per un jurat popular.

A casa nostra, diverses organitzacions com la Lliga dels Drets dels Pobles, Amnistia Internacional o Metges sense Fronteres assenyalen el conflicte txetxè com un dels conflictes oblidats any rere any. Des de la Lliga dels Drets dels Pobles l’expliquen així:

Txetxènia s’ha convertit en una enorme presó a l’aire lliure en què la repressió i els abusos contra la població civil són el pa de cada dia. La falsa imatge d’estabilitat i recuperació, amb Kadírov (l’home fort del Kremlin) al capdavant del govern reconstruint el país, amaga un règim totalitari que ha escampat el terror sobre la població mitjançant unes forces de seguretat que segresten, torturen i assassinen amb total impunitat.

La regió, una zona hermèticament tancada des del 1999, en què les autoritats russes han prohibit l’accés lliure a periodistes, observadors i treballadors internacionals d’ajuda humanitària, ha esdevingut un forat negre on tot s’hi produeix en silenci.

El pitjor lloc, doncs, és aquell on tot passa sense passar.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució ! Gràcies.