L’hora de les cooperatives!

Les cooperatives són avui un actor econòmic i social molt rellevant a tot el món. Ho il·lustren perfectament un parell de dades: 1) les cooperatives generen més de 100 milions de llocs de treball, un 20% més que les multinacionals, i 2) 1.000 milions de persones hi estan relacionades com a treballadores, consumidores o usuàries. Per reconèixer l’impacte i la solidesa que tenen les cooperatives als cinc continents, les Nacions Unides han declarat el 2012 l’Any Internacional de les Cooperatives.

Tot seguit, fem una radiografia d’aquest moviment.

Comencem pel principi: les cooperatives són associacions de persones que s’agrupen de manera voluntària i creen una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica per satisfer les seves necessitats. Es tracta, per tant, d’empreses que no tenen com a objectiu obtenir el màxim benefici, sinó satisfer necessitats. Tres elements diferencien una cooperativa d’una societat mercantil. El primer: la persona és el centre de la cooperativa, no el capital. El segon: la gestió d’una cooperativa es basa en la participació (del capital, del treball i del govern) i en el principi d’una persona, igual a un vot. I el tercer: la cooperativa és una empresa de propietat conjunta (totes les sòcies en són propietàries); una part dels excedents que s’obtenen es reinverteixen i l’altra part es reparteix equitativament entre les sòcies.

Les cooperatives promouen una societat igualitària –les diferències salarials entre homes i dones són inferiors que en una empresa mercantil i les dones estan més ben representades–, local –neixen a les comunitats locals i acostumen a mantenir-s’hi arrelades– i sostenible –mentre les empreses mercantils han de créixer contínuament per generar nous beneficis, les cooperatives no tenen aquesta tendència. Les persones que estan vinculades a cooperatives aprenen valors com l’autoresponsabilitat, la solidaritat i l’equitat i s’impregnen d’una cultura democràtica i participativa que transmeten als altres àmbits de la seva vida.

Més resistents a la crisi
Les cooperatives han estat, durant molts anys, oblidades, amagades darrere les grans empreses capitalistes que no paraven de recollir beneficis. Ara que estem en crisi, revifa l’interès pel cooperativisme perquè es fa evident que les cooperatives són més resistents, és a dir, aguanten millor les adversitats econòmiques que les empreses mercantils. Diverses fonts ho indiquen: un informe de l’OIT de l’any 2009, Resilience of the Cooperative Business Model in Times of Crisis, assenyala que les cooperatives sobreviuen millor que les seves competidores: les de treball, per exemple, tenen més flexibilitat laboral per afrontar la crisi i les de consum poden abaixar preus en els productes essencials.

L’informe de l’any 2011 de CICOPA –una confederació que agrupa cooperatives de treball de 21 països de tot el món–, corresponent a la situació de les cooperatives de l’any 2010, revela també que les cooperatives estan més ben posicionades davant la crisi que les empreses convencionals. I especifica que “pel que fa a resultats econòmics, a taxes d’ocupació i a taxes de supervivència, l’impacte de la crisi per a les cooperatives socials i de treball associat és inferior al de les empreses convencionals”.

Les dades de casa nostra palesen igualment aquesta realitat: el 2009, mentre milers d’empreses mercantils tancaven, per primera vegada en sis anys creixia el nombre de cooperatives catalanes que es constituïen. Els anys 2010 i 2011, aquesta tendència es va mantenir. Entre els anys 2008 i 2011, les cooperatives catalanes van perdre un 33% menys de llocs de treball que el conjunt de l’economia catalana.

A l’Estat espanyol, l’ocupació a les cooperatives va créixer un 7,2% l’últim trimestre de l’any passat segons dades del Ministeri de Treball. És a dir, mentre el nombre d’aturades creixia i superava els cinc milions de persones, les cooperatives van generar 19.602 nous llocs de treball en un trimestre, principalment en el sector dels serveis. Les dades de creixement de cooperatives són positives a gairebé totes les zones de l’Estat espanyol; destaca el País Valencià, amb un creixement del 31% i 11.286 nous llocs de treball.

Però, per què les cooperatives de treball resisteixen millor la crisi que les empreses convencionals? En primer lloc, perquè la seva finalitat és diferent: mentre l’objectiu de l’empresariat capitalista és obtenir el màxim benefici, l’objectiu de les sòcies d’una cooperativa de treball consisteix a satisfer la seva necessitat de tenir una ocupació, de manera que el llindar a partir del qual uns i altres consideren que no val la pena mantenir l’empresa és ben diferent: l’empresariat tanca l’empresa quan calcula que podria obtenir més beneficis invertint en un altre lloc –ni tan sols cal que el negoci registri pèrdues econòmiques; en canvi, les sòcies d’una cooperativa de treball mantenen l’empresa mentre els permeti extreure un sou amb el qual cobrir les seves necessitats bàsiques.

En segon lloc, una cooperativa resisteix millor la crisi perquè sol ser més productiva que una empresa mercantil. Com que l’empresa és seva, les treballadores estan més motivades, la qual cosa fa que rendeixin més i aportin més idees per afrontar la crisi (canvis en els productes i en els processos productius, inversions en noves tecnologies…), o que recorrin més ràpidament a instruments d’ajust: flexibilitat horària, reduccions salarials, reduccions d’hores de feina…

Altres factors que expliquen la supervivència i la resistència de les cooperatives en temps de crisi són la seva tendència a acumular recursos d’exercicis anteriors a través dels fons de reserva –serveixen per eixugar les possibles pèrdues en moments de crisi– o la cohesió entre les treballadores i la presa democràtica de les decisions, cosa que afavoreix continuar l’activitat i superar les dificultats de manera col·lectiva i solidària.

De les cooperatives al mercat social
Tot i que les cooperatives són empreses més resistents, no ho són il·limitadament. És a dir, si la crisi s’allarga, la situació empitjorarà: les reserves de capital de les cooperatives s’esgotaran, els mercats es reduiran, la competència serà més salvatge i accedir a finançament continuarà sent molt difícil. A tot això, s’hi afegeix un altre risc: l’aïllament. Per enfortir les cooperatives, cal posar en marxa un dels principis bàsics del cooperativisme, la intercooperació. Es pot intercooperar de diverses maneres i graus: tenint proveïdores que també siguin cooperatives; constituint cooperatives de segon grau i grups cooperatius, i avançant en la creació d’un mercat social, és a dir, d’una xarxa d’intercanvi econòmic entre cooperatives i altres empreses de l’economia social i solidària i entre aquestes i les consumidores i estalviadores responsables, que cobreixin una part significativa de les necessitats d’aquests agents.

A Catalunya, l’entitat que s’encarrega d’impulsar la creació d’un mercat social és la XES, la Xarxa d’Economia Solidària. Per crear mercat social, cal consumir el que produeix el mercat social, produir el que consumeix el mercat social i finançar-se i invertir dins del mercat social. Sens dubte, el desenvolupament del mercat social millorarà la viabilitat de les empreses cooperatives i permetrà anar abandonant, a poc a poc i parcialment, l’economia capitalista.

Imatge: Reunió del Col·lectiu Ronda. La foto és de Maria Torrens.