L’Antonio i l’Antonia: Tenir una llar per sentir-se algú

Tenir una llar no és només tenir un sostre; significa millorar la salut física i mental, aprendre a gestionar els ingressos i recuperar la relació amb l’entorn. Per això al 2009 Arrels va invertir el 48% del pressupost en allotjament i 211 persones van tenir allotjament estable.

Una persona sense llar que entra a viure en un pis entra també en un procés de recuperació de l’autoestima, d’habilitats domèstiques i relacionals. L’objectiu d’accedir a un pis és que la seva salut física i mental millorin, aprendre a gestionar responsablement els ingressos i les despeses i, poc a poc, millorar les relacions amb l’entorn i identificar-se com un veí més de l’edifici i el barri.

L’experiència diu que el fet de tenir una llar “juga un paper molt important” en la recuperació de la persona, que “qui sent que té una casa sent que és algú”, explica la responsable del programa d’habitatges amb suport d’Arrels Fundació, Mercè Cardona. “L’objectiu és que aquestes persones puguin arribar al seu màxim grau d’autonomia, que seria la sortida d’un pis autònom a la independència econòmica”, afegeix.

Un bon exemple d’això és el de l’Antonio i l’Antonia. Durant molts anys van viure als carrers de Barcelona i ara, després de passar un any per una pensió i un temps per un pis amb algunes deficiències, viuen en un pis molt digne, on encara els falten coses per col·locar però que ja senten com a casa seva.

El pis que paguen l’Antonio i l’Antonia procedeix del Patronat Municipal de l’Habitatge i té un preu de lloguer més baix que al mercat normalitzat. El 68% de les persones allotjades amb el suport d’Arrels cobren pensions de 440 euros mensuals de mitjana, una xifra insuficient per accedir pel seu compte a un habitatge i una dificultat afegida per assolir la independència econòmica.

Un 125% més de persones allotjades que fa cinc anys

En l’actualitat, Arrels gestiona 20 pisos amb 60 places i preparats per a persones amb nivells d’autonomia diferents. A més, paga nits a pensions i ofereix 33 places d’allotjament temporal a la Llar Pere Barnés. L’any passat, 211 persones van ser allotjades de manera estable, un 20% més que al 2008 i un 125% més que fa cinc anys.

Al 2009, el 48% de la despeses de l’entitat es van invertir en allotjament i més de la meitat de les 51.153 nits que es van pagar van ser a habitatges normalitzats, una pràctica que ha augmentat de manera important en els darrers tres anys. Què vol dir, això? Que la millora de persones que viuen a pisos “és prou significativa com per seguir apostant en aquesta línia, tot i l’època de crisi en què estem ara i les dificultats que hi ha”, diu Mercè Cardona. I conclou: “És una aposta en la qual no hi ha fre”.

En la imatge, projecte de pisos d’Arrels