Joves: Ni estudien, ni treballen, ni... ni parlar-ne!

No s’interessen per res, no es mouen, fan el dropo… són així els joves avui en dia? Sociòlegs i associacions de joves creuen que el reality show de La Sexta “Generación Ni-Ni” estigmatitza el jovent i trivialitza els seus problemes.

“Una casa dissenyada especialment per a un grup de 8 joves (...) dos mesos per viure un procés de reeducació terapèutica (...) hauran de guanyar-se el pa amb la suor del seu front (...)”. Així presenta La Sexta el seu reality show, Generación ni-ni, en què joves de 18 a 24 anys conviuen en una casa, passant, segons els seus productors, per un “procés d’acompanyament i monitorització terapèutica amb un equip d’educadors en què valors, principis bàsics, eines i habilitats socials, puguin arrelar en ells”.

El febrer, un mes després del llançament del programa, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona ja van demanar a la cadena televisiva que aturés l’emissió del programa, argumentant que aquest “contribueix a alimentar una imatge negativa i, en cap sentit, representativa de la gent jove”. Recentment, l’Institut de la Dona també s’ha sumat a la petició de retirada del programa després de l’emissió d’unes “escenes en les quals diversos concursants fan un acte que es podria qualificar d’abús sexual contra una companya”, assenyala.

La cadena ha aprofitat un terme sociològic per denominar un “espectacle televisiu” que “contribueix a l’estigmatizació dels joves, mostrant-los com un col·lectiu sense voluntat, ni interessos col·lectius, i transmetent una visió parcial de la realitat”, afirmen el CNJC i el CJB. Segons Pau Planelles, secretari d’emancipació del CNJC, “la joventut sí que es preocupa per les elevades xifres de precarietat laboral, ja que l’atur juvenil està rondant el 40%”.

Jaume Funes, periodista, sociòleg i educador, especialista en temes de l’adolescència i professor a la Fundació Pere Tarrés, opina que el fet d’espectacularitzar la vida d’aquests joves provoca la seva “trivialització”. Segons Funes, el programa es basa en dues grans simplificacions: “resumeix els malestars de les generacions adultes i adolescents en la mala educació i n’ofereix una solució molt simplista”. Per a Pau Planelles, una de les solucions als problemes del jovent passaria per “invertir en recursos formatius i educatius per superar millor la situació de crisi dels joves”.

Segons Funes, en la consideració dels joves com a ni-ni sí que hi ha una part de realitat, en referència a l’etapa d’incertesa que viuen molts adolescents en finalitzar l’educació obligatòria i haver de pensar en el seu futur. “Els adolescents es troben desencaixats, dins una societat que no té un lloc per a ells”, assegura.

Tant les dues plataformes juvenils com Jaume Funes coincideixen en considerar que el sector juvenil s’ha vist especialment afectat per la crisi. Funes afirma que “poder parlar d’una generació ni-ni és causa de processos que reapareixen en moments de grans crisis econòmiques”, mentre que des de les organitzacions també es culpa a la recessió econòmica d’haver empitjorat les condicions dels joves d’entre 16 i 29 anys perquè trobin feina o habitatge.

“El concepte Generació ni-ni té una connotació totalment pejorativa”, defensa Jaume Funes: “a les persones se les ha de definir per allò que són, i no per allò que, pel motiu que sigui, els manca”.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.