Jo voto, tu votes, tothom vota?

Les persones amb algun tipus de discapacitat, així com les persones d’avançada edat, es troben amb infinitat de barreres durant el procés de votació. Parlem amb tres plataformes que treballen amb diferents col·lectius de persones amb discapacitat perquè comparteixin les seves necessitats i reividicacions de cara a les eleccions generals del 20N.

Vot accessible i secret per a persones amb dificultats visuals
A les eleccions generals de 20 de novembre de 2011 les persones amb dificultats visuals podran votar amb plena autonomia si coneixen el sistema Braille. Però això no sempre ha estat així, i aquest col·lectiu no ha pogut exercir en moltes ocasions el seu dret al vot accessible i secret, tal com recorden des de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec.

Per primera vegada i després de 30 anys de democràcia a l’Estat, les persones invidents van poder votar secretament a les eleccions a les Corts Generals i a les eleccions al Parlament d’Andalusia de març de 2008. També es va implementar el sistema de vot accessible a les eleccions al Parlament europeu de juny de 2009 i a les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades el novembre de 2010.

En canvi, en les últimes eleccions municipals del 22 de maig de 2011, malgrat del que contempla la llei orgànica de règim electoral general, es va vulnerar novament el secret del vot de les persones cegues, ja que no es va desenvolupar la normativa per a aquest tipus de processos electorals.

Avanços significatius en l’accessibilitat al vot per a les persones amb discapacitat física i orgànica
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) explica que s’ha avançat molt en mesures per facilitar el vot de les persones amb mobilitat reduïda. “El nou reglament suposa un important avanç que el sector de la discapacitat duia molt temps demandant”, assenyalen.

Des de les últimes eleccions municipals celebrades el passat mes de maig, les persones amb mobilitat reduïda que volen exercir el seu dret a vot poden dirigir-se al seu corresponent local electoral.

Un altre avanç important és que haurien d’estar garantits la privadesa i el secret del vot de les persones amb discapacitat amb la reserva d’espais específics. Per al correcte exercici del dret de sufragi actiu, els locals electorals haurien de ser accessibles i les seccions i taules electorals haurien d’estar ben senyalitzades, indica Mario García, president de l’entitat.

A més, els membres de les taules electorals tindran l’obligació de vetllar perquè els electors amb discapacitat puguin exercir el seu dret de vot amb la major autonomia possible adoptant per a això els ajustaments raonables que resultin necessaris.

Si després que s’hagi establert aquest reglament alguna persona amb discapacitat patís discriminació per manca d’accessibilitat dels processos i els col·legis electorals, COCEMFE anima a presentar la corresponent denúncia davant la Junta Electoral que correspongui al seu territori, per acabar d’una vegada amb les manques d’accessibilitat universal dels processos electorals a l’Estat espanyol.

Accessibilitat cognitiva, un repte pendent
Des del moviment associatiu FEAPS assenyalen que encara queda molt camí per assolir l’accés de les persones amb discapacitat intel·lectual a les eleccions.

Una de les seves reivindicacions seria l‘ús de pictogrames i l’estructuració d’un entorn accessible cognitivament. Però anant més enllà, des de la Federació també es reclama que tant els programes dels partits polítics com les propostes electorals s’elaborin en un llenguatge accessible per a les persones amb aquest tipus de discapacitat.

De fet, als països nòrdics ja existeixen regulacions que obliguen que aquest tipus de materials informatius de cara a les eleccions es distribueixin també en un format accessible cognitivament per fomentar el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual al vot.

FEAPS denuncia que aquest col·lectiu de ciutadans de ple dret generalment queda aliè a tot procés electoral per manca de les eines necessàries.