Jo de gran vull ser com...

“Si als 60 segueixes sent un idealista, t’has begut l’enteniment”. Segur? Amb motiu del Dia Internacional de les Persones Grans t’expliquem a qui ens agradaria assemblar-nos en uns anys. Activistes i lluitadors de més de 60 anys que no estan bojos: saben el que volen! I tu, com qui vols ser de gran?

>> Mares de la Plaza de Mayo: Gairebé trenta-cinc anys de lluita des que el 30 d’abril de 1977, 14 dones es van reunir a la cèntrica Plaza de Mayo de Buenos Aires per reclamar els seus fills desapareguts sota la repressió de la dictadura de Jorge Videla (1976-83), sense sospitar que els desapareguts d’aquella repressió arribarien als 30.000. Van començar amb un acte de coratge davant del terrorisme d’Estat amb l’objectiu de trobar els seus fills però des d’aleshores segueixen denunciant tot tipus d’abusos als drets humà i de demanar justícia. La lluita d’aquestes mares, amb els seus emblemàtics mocadors blancs, ha recorregut el món sencer. En plena guerra dels Balcans, Hebe de Bonafini, una de les fundadores, va actuar com a escut humà a Iugoslàvia contra els bombardejos. Azucena Villafor de De Vicenti, una altra de les fundadores, va ser segrestada el 10 de desembre de 1978 i llançada des d’un avió militar al mar. Després de gairebé 35 anys de lluita, amb les seus més de 1.700 dijous corresponents, i amb prop de 80 anys cadascuna, el compromís d’aquestes dones està més viu que mai.

>> Arcadi Oliveres:

Arcadi Oliveres és un dels activistes més coneguts i respectats a casa nostra. Els seus llibres divulgatius, les seves aparicions als mitjans de comunicació i les seves incansables xerrades a tot el país l’han convertit en una de les cares més populars de l’activisme català. Nascut fa 65 anys i llicenciat en ciències econòmiques, actualment és president de Justícia i Pau. Als anys 60 es va implicar en els moviments catòlics progressistes i antifranquistes. Als 80 va ser un dels impulsors de la creació de la Federació Catalana d’ONGD.

La seva tasca al capdavant de diverses campanyes històriques i actuals (a favor del 0,7%, contra la pobresa i la desigualtat al món, contra la guerra…) ha estat reconeguda amb nombrosos premis i, sobretot, amb l’afecte de la societat organitzada, que sempre ha trobat en ell una persona accessible i propera, disposada a col·laborar en tot projecte que es guiï per una voluntat de justícia social.

El seu darrer llibre es titula Aturem la crsis. Les perversions d’un sistema que és possible canviar.

>> Nelson Mandela:
Als seus 92 anys, el primer president sud-africà elegit democràticament (1994) després de dècades d’apartheid contra la majoria negra segueix sent tot un mite. La seva vitalitat i honestedat l’han convertit en una referència per a milions d’activistes pels drets humans.

Després de resistir gairebé 30 anys de presó, Mandela va ser alliberat el 11 de febrer de 1990. En els següents quatre, va liderar el procés de democratització i reconciliació a Sud-àfrica, sabent contenir la tensió entre dos col·lectius històricament enfrontats.

Després de la seva retirada del primer pla polític, Mandela ha destacat en la seva lluita per la prevenció de la Sida, malaltia que afecta a gairebé 6 milions de persones al seu país.

Madiba, com és conegut al seu país, segueix conservant la popularitat i respecte que l’han erigit com un dels líders més carismàtics de la lluita contra la pobresa.

>> José Mújica:

És l’actual president del seu país, l’Uruguai. Exdirigent del Moviment d’Alliberament Nacional-Tupamaros, va estar empresonat per la dictadura cívic-militar del seu país en condicions extremes des de 1972 a 1985, quan la transició democràtica va decretar una amnistia àmplia.

El 2005, amb la victòria del Frente Amplio en les eleccions presidencials, “Pepe”, com és conegut a tot el país, va passar a ser ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca. Ja com a candidat al màxim càrrec de representació política, va guanyar els següents comicis el novembre del 2009 amb un 52% dels vots.

Malgrat els seus càrrecs de responsabilitat, als seus 75 anys, Pepe i la seva dona, la també política Lucía Topolansky, segueixen vivint amb austeritat a la seva finca, on conreen flors i hortalisses. Per la seva proximitat, empatia i polítiques socials, Pepe segueix gaudint d’una enorme popularitat al seu país.

>> Isabel Martín, creadora del projecte d’inclusió social de dones a l‘Índia Creative Handicrafts. Amb 28 anys aquesta religiosa de Salamanca va arribar a l‘Índia per viure com una dona més en els suburbis de Mumbai. Des d’aleshores ha dedicat la seva vida a tractar de millorar la situació de les dones en la ciutat i avui, amb 84 anys, afirma que ja mai marxarà del país asiàtic. “En viure mà a mà amb les altres dones em vaig adonar de l’explotades que estaven i vaig entendre que necessitaven ser lliures, autònomes i independents. El primer pas per aconseguir això era trobar una certa llibertat econòmica, així que vam decidir impulsar un petit negoci”. Així va sorgir Creative Handicrafts, una cooperativa on avui treballen unes 1.100 dones organitzades en 12 cooperatives de producció tèxtil artesanal i en grups d’estalvi i microcrèdits.

>> Marcos Ana, poeta, també de Salamanca, compromès amb els valors de la llibertat i la democràcia, va ser el pres polític que va passar més temps en les presons franquistes, sent, al 1961, un dels primers presos polítics alliberats per l’activitat d’Amnistia Internacional.

Després de la seva sortida de presó, no ha deixat la seva activitat en favor dels drets humans i encara avui, amb 90 anys, fa gala del seu esperit combatiu i compromès.

L’any passat, el govern espanyol li va atorgar la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball. Recentment ha participat en les marxes contra el processament del jutge Baltasar Garzón per investigar els crims de la dictadura franquista.

Pots seguir les seves reflexions a través del seu bloc i conèixer la seva etapa a la presó en les seves memòries Decidme cómo es un árbol.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.