Iniciatives locals perquè ningú dormi al carrer a la Unió Europea

El Parlament Europeu s’ha compromès: al 2015 cap persona hauria de viure al carrer a la UE. Per fer-ho realitat s’han d’engegar mesures globals però també és important l’acció local. Presentem iniciatives contra el sensellarisme que inspiren i generen debat.

Al calendari de la Unió Europea hi ha dues dates importants pel que poden arribar a significar: d’una banda, l’any 2015 i la fita d’acabar amb el sensellarisme a la Unió Europea; d’una altra, el 2020 i l’objectiu marcat de reduir en 20 milions el nombre de persones empobrides a la UE. Per assolir-ho calen polítiques integrals i coordinades per a tots els països de la Unió, que sàpiguen arribar de l’espai regional a les especificitats locals. Mentre la maquinària europea es posa en marxa, a nivell local ja hi ha iniciatives interessants i a tenir en compte, que poden enriquir el debat. Presentem algunes:

Allotjament primer, l’aposta de Dublin i Amsterdam
Coneguda com a Housing First, aquesta iniciativa proporciona a les persones que dormen al carrer un allotjament, sense necessitat de condicionar-les a participar en un procés socioeducatiu. L’experiència va néixer als anys 90 als Estats Units i ja funciona en algunes ciutats europees.
A Dublin, l’Agència per als Sensellar i el Departament de Medi Ambient impulsen el projecte Camí a Casa, que proporciona allotjament a llarg termini en comptes d’allotjament transitori específic. A Amsterdam, el programa Discus se centra més en el comportament i les habilitats que en els desordres que puguin presentar les persones sense llar i busca el seu compromís amb accions com posar al seu nom un contracte semi-independent de l’habitatge. Tot això, amb un seguiment integral de cada persona. A ciutats com París, Helsinki i Lisboa, les autoritats locals preveuen engegar el Housing First en els propers anys.

L’atenció des de la perspectiva de gènere a Graz (Aústria)
Són moltes les causes que porten les dones al carrer però a Àustria la més important és la violència de gènere. “Quan la violència domèstica es torna insoportable, les dones es veuen forçades a deixar casa seva amb les conseqüències personals, socials i econòmiques que suposa”, diu Micheala Gosch, del centre de dones de la ciutat de Graz. Aquest recurs va sorgir en el context d’un programa contra la violència de gènere engegat pel Govern austríac. A tot el país hi ha 26 centres amb places per a dones amb diferents condicions: dones grans, amb fills, immigrants, amb discapacitat o amb múltiples necessitats. El centre de Graz se centra en les dones sense llar, proporcionant allotjament temporal i acompanyament individual per a la recuperació i perquè puguin ser autosuficients.

Oslo: prevenció del sensellarisme des de la presó
El Banc d’Allotjament Estatal de Noruega, la presó de la regió de Drammen i els municipis de la zona col•laboren en una iniciativa que pretén evitar que les persones privades de llibertat arribin al carrer quan acaben la condemna. Per fer-ho possible, tots els actors implicats comencen a treballar en el mateix moment en què una persona entra a la presó. El projecte implica trobar solucions d’habitatge, intentar recuperar la relació amb la família o buscar centres de rehabilitació per als casos de persones amb malalties d’addicció.

BASPA, la brigada policial d’assistència a persones sense llar de París
La va posar en marxa al 1954 la Prefactura de Policia de París inspirada en l’acció d’Abbé Pierre i, en aquests anys, ha evolucionat d’una lògica de caràcter repressiu a una altra d’acompanyament social. La Brigada d’Assistència a Persones sense Llar (BASPA) funciona a París i l’any 2009 va atendre prop de 54.000 persones. La seva feina consisteix en atendre persones al carrer amb necessitats de salut importants així com proposar allotjament al centre d’assistència a persones sense llar que la mateixa BASPA gestiona i que té 145 places. El treball es fa en col•laboració amb el Samu Social, la Creu Roja, Metges del Món i Emaús, entre d’altres.

L’actuació a les estacions ferroviàries a Roma i altres ciutats italianes
Per necessitat, i no per elecció, moltes persones sense llar dormen a les estacions de tren italianes. En aquest sentit, en els darrers anys la companyia nacional ferroviària del país ha creat, a les mateixes estacions, centres de suport i orientació per a persones en exclusió que també serveixen de llocs de trobada per a les entitats socials que treballen a la zona. Així mateix, s’està treballant perquè les estacions adoptin codis ètics en què les persones sense llar no es consideren un tema de seguretat sinó social.

Habitact, iniciatives locals en xarxa
Mostrar estratègies locals de lluita contra el sensellarisme, intercanviar coneixements i crear estructures comunes per abordar reptes semblants. Aquest és l’objectiu de la plataforma Habitact, un fòrum europeu creat ara fa un any per facilitar la cooperació europea entre entitats públiques locals sobre la qüestió dels diferents enfocaments existents en la lluita contra el sensellarisme. En l’actualitat, onze ciutats europees formen part de la plataforma, entre elles Madrid i Vitòria.

Les experiències anteriors es van presentar a la trobada Sensellarisme a espais públics i privats. Estratègies locals per encarar les diferents cares del sensellarisme organitzada al juny per Feantsa, Habitact, el Comitè de les Regions i la Comissió Europea.