Informe 2010: Per quina escletxa es colen al món repressió i pobresa?

Amnistia Internacional ha posat sobre la taula la situació dels drets humans al món, amb la publicació del seu Informe Anual 2010. Actualment ens enfrontem a una bretxa en la justícia global que, agreujada pels poders polítics, condemna milions de persones a la pobresa, l’abús i l’opressió.

Molts estats segueixen actuant per sobre de la llei i avantposen els seus interessos i els dels seus aliats al respecte cap als drets humans.

Tot i així, la justícia internacional ha guanyat un protagonisme creixent. Una de les bones notícies que han convertit el 2009 en un any clau en el camí cap a la justícia internacional efectiva ha estat l’ordre de detenció el març de 2009 contra Omar Al Bashir, president del Sudan, per crims de guerra i contra la Humanitat a Darfur. Aquest ha estat el primer cop que la Cort Penal Internacional ha actuat contra un president en actiu.

Però n’hi ha hagut d’altres: a l’Argentina i l’Uruguai s’estan anul·lant lleis d’amnistia i reobrint investigacions sobre els crims de les seves dictadures i, al Perú, l’expresident Alberto Fujimori ha estat condemnat per crims contra la humanitat.

Tal com denuncia Amnistia Internacional en el seu Informe Anual, continua havent molts estats que ignoren les lleis internacionals, condemnant milions de persones a l’abús d’altres persones, a l’opressió i a la pobresa. Fins ara, només 12 dels països que formen el G-20 han ratificat l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional.

La Xina, els Estats Units, l’Índia, Indonèsia, Rússia i Turquia utilitzen el seu poder i influència per eludir les seves responsabilitats i les dels seus aliats en les violacions de drets humans. Espanya, tristament, ha passat de ser un referent en la lluita per la justícia universal a ser un exemple de retrocés clar, en aprovar lleis que restringeixen l’exercici de la jurisdicció universal.

La pobresa és una crisi de drets humans

Ara que ja ningú no discuteix que els crims de guerra i les desaparicions forçoses han de ser castigades, la feina és convèncer els líders mundials que la pobresa és també una crisi de drets humans com la de Darfur, per la qual els seus responsables han de rendir comptes. Milions de persones no tenen llibertats polítiques ni tampoc accés a l’alimentació, l’habitatge, l’assistència mèdica, l’educació ni la seguretat, tots ells drets proclamats a la Declaració Universal de Drets Humans.

En aquest sentit, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni han fracassat, però la reunió de setembre de 2010 de l’ONU és una gran oportunitat per revisar-los i establir mecanismes legals que obliguin els governs a complir les seves promeses. Quan les nacions discuteixin sobre el futur dels Objectius del Mil·lenni, caldrà emprar la mateixa determinació que es va utilitzar en la creació de la Cort Penal Internacional, tot establint mecanismes legals per exigir als Governs que compleixin les seves promeses en la lluita contra la pobresa.

Foto: Dona a Papua-Nova Guinea desallotjada a la força per una empresa minera.