Indígenes Achuar reivindiquen a Catalunya el seu dret territorial davant les petrolieres

Kukush és Vicepresident de la Federación de la Nacionalidad Achuar del Perú (FENAP), entitat que aglutina a organitzacions Achuar del Perú, i que ha encapçalat durant 16 anys la lluita dels Achuar davant les empreses petrolieres, aconseguint la retirada de la conca del riu Pastaza de la hispanoargetina Repsol YPF i la estatunidenca OXY, entre altres. Recentment ha presentant al Congrés dels Diputats del Perú una proposta de llei pel reconeixement del seu territori integral i la sol·licitud d’anul·lació dels blocs petroliers existents al seu territori ancestral.

Les conces dels rius Pastaza, Morona i Corrientes, una de les zones amb més biodiversitat del món, és la llar dels més d’11.000 indígenes Achuar que han viscut per generacions en un territori que els proveeix de tot el que necessiten. Un mode de vida amenaçat per les companyies transnacionals d’exploració i extracció de petroli, que fa perillar també la supervivència dels Achuar.

L’activitat petroliera al territori Achuar va començar als anys 70 amb l’explotació al riu Corrientes de la Companyia Occidental Petroleum (OXY) amb seu als EUA. Durant més de tres dècades, OXY va retallar despeses abocant 9 billons de galons d’aigua de producció directament al riu, en lloc de reinjectar-les. Aquesta aigua de producció que conté altes concentracions de substàncies tòxiques com bari, plom i arsènic, combinat amb centenars de vessaments de petroli, han contaminat el riu Corrientes, on la pesca i la caça ja no són aptes per al consum i la terra ja no és cultivable, i han provocat seriosos problemes de salut pels Achuar, amb alts nivells de plom i cadmi en sang. En els últims anys, diverses mobilitzacions pacífiques dels Achuar en aquesta regió, han forçat a la companyia argentina Pluspetrol a reinjectar les aigües de producció i han elevat demanda col·lectiva judicial als EUA en contra de l’empresa OXY.

A les conques del riu Pastaza i Morona, lliures de l’extracció de petroli fins fa poc, l’Estat peruà va aprovar al 1995 el contracte de llicència d’exploració i explotació d’hidrocarburs del Bloc 64. La resistència del poble Achuar ha aconseguit que diverses empreses s’hagin retirat successivament del bloc (Atlantic Richfield Perú ARCO, Occidental Petroleum Corporation OXY, Repsol-YPF y Burlington Resources), transferint el lot a la companyia canadenca Talisman Energy, que des del 2008 està perforant pous exploratoris. Els blocs petroliers del territori Achuar cobreixen quasi 1,7 milions d’hectàrees de bosc tropical i verge i l’espai RAMSAR dels aiguamolls del Pastaza, un dels ecosistemes més productius d’aigua en la selva amazònica.

Els Achuar s’oposen a aquestes activitats que no compten amb la consulta prèvia, lliure i informada de les poblacions indígenes afectades, un dret reconegut a la Constitució peruana, al Conveni 169 de la OIT i a la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de la ONU. Paral·lelament a la visita de Kukush Wasum, altres líders Achuar es desplaçaran a a la seu de l’empresa Talisman, a Calgari, Canadà, per eixir els drets de la comunitat Achuar i la retirada immediata dels seus territoris.

Més del 80% de l’Amazònia peruana ha estat concessionada per l’Estat a transnacionals per l’exploració i extracció petroliera. Un Estat que reconeix el dret al territori dels Achuar amb títols de comunitat nativa, però que tan sols cobreixen una tercera part dels seus territoris ancestrals. Davant d’aquesta situació, el passat més de setembre la FENAP presentava al Congrés de Diputats del Perú una petició formal al govern de respectar la seva autodeterminació, que inclou el reconeixement legal del seu territori ancestral, i sol·licitava l’anulació dels blocs petroliers existents i la garantia del govern de no realitzar en un futur més perforacions i extraccions petrolieres en les seves terres ancestrals.