I Mongòlia? I Darfur? I el meu barri..?

Abans del terratrèmol el 75% de la població haitiana no tenia accés a aigua potable. Quant ens preocupava? Poc, gairebé gens. Aleshores, ens frustrem per totes les possibles catàstrofes que demà poden desemmascarar injustícies invisibilitzades? O podem fer alguna cosa millor?

“L’huracà Mitch s’ho ha endut tot… Però abans el sistema neoliberal ja s’havia encarregat que no hi hagués gairebé res”.

Aquesta dita irònica s’escoltava el 1998 a algunes mobilitzacions de solidaritat amb Amèrica Central davant el terrible huracà Mitch, que es va cobrar més d’11.000 vides, i és ja un argument comú a les anàlisis sobre l’especial vulnerabilitat d’alguns països davant les catàstrofes naturals… o en alguns casos hauríem de dir “catàstrofes socials”?

Tot i això, sovint resulta una mica violent buscar responsabilitats, encara que sigui en l’ordre econòmic mundial, els primers dies després d’un desastre de la magnitud del terratrèmol a Haití, amb el comptador de víctimes mortals accelerat. Sembla que sigui de mal gust i que el que cal és donar un cop de mà (gratar-se la butxaca, més aviat) i deixar-se de certes anàlisis … De totes maneres, a CanalSolidari.org no vam poder evitar recordar, a les poques hores de produir-se el sisme, que, abans d’aquest, el 75% dels haitians no tenia accés a aigua potable. La catàstrofe era nova… la situació catastròfica, no. La injustícia tampoc. Però fa un mes Haití no estava a l’agenda internacional, en les cimeres d’organismes internacionals ni en les nostres converses al bar. Tampoc segurament en les notícies de CanalSolidari.org dels últims mesos.

El cercador provisional que tenim i problemes en la migració de notícies de l’antic CanalSolidari.org ens fan molt difícil saber quina va ser la darrera notícia que vam publicar sobre Haití abans del 12 de gener de 2010. En breu esperem poder oferir-vos un nou cercador que saciï aquest tipus de curiositats, com la que ara ens assalta a l’equip de redacció...

Remenant a Google ens diem amb una mica de culpa: “és possible que portéssim més d’un any sense parlar (en els titulars) d’Haití?” Uhm, sí, pot ser… Fins on sentir-se frustrats com a mitjà de comunicació que, encara que modest, intenta aportar una visió diferent i transformadora de la realitat? Com assegurar-se que ho cobreixes tot? I si demà hi ha un altre terratrèmol a Mongòlia? Quant estem parlant de Mongòlia? I què passa amb els conflictes oblidats? D’aquí a l’angoixa hi ha un petit pas…

I concloem que no es tracta tant d’omplir un àlbum de cromos de països, sinó que més urgent i necessari és recordar denominadors comuns d’aquests conflictes, mecanismes i engranatges que a nivell global estan darrere de tanta fam, misèria i situacions catastròfiques, siguin a Àfrica o a Àsia, i de tantes situacions de misèria, siguin a Amèrica o a Europa…

Per això, ens ha semblat tan pertinent l’anàlisi de la Iolanda sobre la vulnerabilitat d’Haití. Explica com el Fons Monetari Internacional va imposar al país el 1985 un Pla d’Ajustament estructural que va desembocar anys més tard, entre altres coses, en la desarticulació de l’esfera pública i la privatització dels serveis bàsics, com el de proveïment d’aquesta aigua a la qual no tenia accés el 75% de la població.

Altres reflexions interessants sobre Haití publicades els darrers dies a CanalSolidari.org fan referència a la polèmica de les adopcions de nens i nenes després de catàstrofes com la d’Haití, així com al debat d’on som més necessaris tu i jo en aquests moments: com voluntaris a Haití o comprenent, analitzant i transformant les nostres realitats més properes. Si et decantes per això últim, aquí tens espai: publica, comenta, recomana.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.