...I d'això, què en pensa el director general de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària?

El passat dimarts David Minoves va xatejar al Facebook de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament amb membres d’ONG, periodistes i particulars. Aquí podeu llegir les respostes a algunes de les preguntes plantejades.

Quines són les principals raons que expliquen l’abismal diferència amb la qual els mitjans han donat a conèixer la situació a Haití i ara la de Pakistán?

Suposo que el fet que a Occident estiguéssim de “vacances” ha fet molt. També que Pakistan sovint aparegui als mitjans de comunicació com un país “santuari” dels talibans. I, finalment, les baixes xifres de morts no són un bon reclam per als mitjans de masses. Tot i així, crec que el fet que a Catalunya hi visquin 40.000 catalans d’origen pakistanès ha ajudat molt a que aquí hi hagi hagut una major consciència i haguem activat ràpidament el Comitè Català d’Ajut Humanitari i d’Emergència per donar resposta amb rapidesa.

Quina creus que és la responsabilitat que tenen els mitjans de comunicació a l’hora de mobilitzar la societat davant una catàstrofe? Com podem treballar des d’aquí per evitar els “capricis” dels mitjans i aconseguir que la informació que ens arriba del Sud sigui equilibrada i més objectiva?

Els mitjans de comunicació tenen un paper cabdal, i els actors de cooperació tradicionals els hem de deixar de mirar com un “mitjà” o com una “eina” per passar a tenir-los de companys com un “actor” més. Crec que hem de treballar amb ells les estratègies de comunicació i sensibilització de manera continuada i no només quan hi ha crisis mediàtiques, quan volem que “venguin” alguna actuació, o quan s’equivoquen per renyar-los. Espero que la propera aprovació d’una Estratègia d’Educació al Desenvolupament en la que han participat activament molts comunicadors i periodistes ens ajudi en aquesta tasca.

Com valores l’anunci del govern espanyol de regular els viatges solidaris a països en risc? Què s’està fent des de la Generalitat al respecte?

No podem regular què fan les ONG que fan caravanes i que no reben subvencions de l’ACCD. Com a molt podem donar la nostra opinió, però és una iniciativa privada. Dit això, aquest dimecres tenim reunió de la Conferencia Sectorial de Cooperación a Madrid i parlarem amb la Secretària d’Estat de Cooperació perquè ens doni detalls de com pensen regular-ho.

Què n’opines del fet que la caravana solidària tingui decidit tornar a marxar properament?

Crec que les caravanes ja no són el futur de la cooperació, tot i reconeixent que fan una feina logística. Crec que s’han de comprar els productes i contractar els serveis en el país on es desenvolupen els projectes de cooperació i s’ha d’enfortir la seva economia, i això les caravanes no ho faciliten. En qualsevol cas, la caravana és una actuació privada que no rep fons de la Generalitat de Catalunya i nosaltres no tenim potestat per prohibir-la, amb independència del fet que no respongui al nostre model.

Quin creieu, des de l’ACCD, que ha de ser el paper de les ONG conformades només per persones voluntàries en l‘àmbit de la cooperació?

El debat sobre la professionalització de la cooperació és especialment pertinent. Crec que els voluntaris tenen un gran valor, però que hem d’apostar fermament per la professionalització en l‘àmbit de la cooperació. Això no ha d’anar en detriment del treball voluntari, que ha de ser complementari.

Hi ha certa tendència entre les agències europees a fer avançar i prioritzar l’Educació pel Desenvolupament com a instrument real de canvi i transformació social al Sud i al Nord. Què en penses?

Crec que prioritzar l’EpD com a instrument real de canvi i transformació social al Sud i al Nord és la millor garantia per aconseguir un canvi real. Diuen que els canvis més poderosos són els que s’esdevenen en la mentalitat de les persones. Per això canviar les actituds i els hàbits de consum és tant important. Perquè hem de canviar també a casa nostra per provocar canvis reals al Sud.

Quin és el posicionament de l’ACCD en relació a l‘ús de la imatge com a eina de sensibilització? Creus que ha d’existir una ètica visual? i si és així, quin seria el codi correcte i per què?

Hem de ser responsables a l’hora de tractar les imatges. Des de l’ACCD seguim un estricte codi de conducta en aquest sentit, evitant les imatges de nens famolencs i de pobresa extrema com a única visió del sud, i fugim dels estereotips tipus “home blanc fornit ajuda dona de pell fosca i empobrida” perquè comporten un missatge subliminal que no compartim. Cal ser curosos i mostrar la realitat del sud!

És remarcable que el nou Pla Director de Cooperació proposi promoure l’equitat entre les dones i els homes mitjançant l’aplicació de la perspectiva de gènere. A partir d’aquí, com creus que cal promoure les capacitats i les eines d’avaluació entre els actors de la cooperació i desenvolupament a Catalunya perquè aquest enfocament s’incorpori efectivament?

És fonamental disposar de les capacitats i les eines d’avaluació entre els actors de la cooperació i desenvolupament i això forma part de les Directrius d’equitat i de les Directrius d’Avaluació que hem elaborat i enviat als diferents actors perquè ho discuteixin i en facin esmenes i aportacions, abans que siguin aprovades pel Consell de Cooperació aquest mes d’octubre.

Quins són els indicadors que fan que un país sigui prioritari per part de la cooperació catalana?

Per decidir quines han de ser les prioritats geogràfiques de la cooperació catalana tenim en compte diversos factors: l’IDH dels països i els indicadors de desigualtat existents, les capacitats de la cooperació catalana en aquell país i les capacitats endògenes de desenvolupament del propi país, la vinculació històrica de Catalunya amb els països del Sud i, finalment, la presència de persones originàries d’aquell país a Catalunya. Un cop hem fet aquest exercici, ho portem a debat entre els diferents actors de cooperació i ho aprovem al Consell de Cooperació.

Què demanaries a tots els partits politics que posessin en el seu programa electoral referit a l‘àmbit de la Cooperació?

Els partits s’haurien de comprometre, com a mínim, a: desplegar el Pla Director 2011-2014; no fer marxa enrere en l’agenda de l’eficàcia de l’ajuda, vetllant per la qualitat, la coherència i l’avaluació de la cooperació catalana; apostar fermament per l’Educació per al Desenvolupament com la millor garantia d’una ciutadania crítica que es compromet amb el desenvolupament i que recolza l’esforç solidari de Catalunya en aquest sentit; i apostar per l’increment del finançament del desenvolupament.

Acaben d’anunciar les dates per les eleccions. O sigui que el mandat s’ha acabat (o quasi). De què estàs més satisfet i que et sembla que ha quedat pendent?

Del que estic més satisfet dels dos darrers mandats és d’haver col·laborat a construir una veritable política pública de cooperació al desenvolupament, que ha deixat de ser una “maria” per la Generalitat i que ha comptat amb la complicitat de tot el sector. I crec que el Pla Director 2011-2014 que hem elaborat de manera consensuada i que ha aprovat el Govern i el Parlament és la millor garantia que això ja no té marxa enrere!