I a l'Iraq què? Empreses militars i de seguretat privades continuen operant amb immunitat

Un total de 105 Empreses Militars i de seguretat privades operen a l’Iraq des del 2003 sense cap legislació que les pugui controlar. Així ho indica la investigació “La Privatització de la guerra, Violència i Empreses militars de seguretat privades” de l’Institut per la Noviolència Activa de Nova.

D’aquestes 105 empreses militars, un total de 45 són dels EUA, 13 de Gran Bretanya, 16 d’Iraq, i 11 empreses extractores (construcció i logística) que guarden relació directa amb les empreses de seguretat. Els autors també tenen constància d’empreses localitzades a Alemanya, França, Sud-àfrica, i Israel, entre d’altres països.

L’empresa espanyola amb seu a Gibraltar, Servicio Global de Seguridad e Inteligencia, és una EMSP i consta que proveeix serveis de seguretat a un partit polític del Kurdistan. S’estima que per oferir els seus serveis aquestes empreses poden arribar a generar uns beneficis de fins a 15.6 billons de dòlars a l’any, com va obtenir l’empresa L3 Communication l’any 2009. Molts dels empleats d’aquestes empreses cobren sous que poden arribar fins als 2.000 dòlars diaris.

L’estudi l’ha realitzat un equip d’investigació internacional format pels advocats Leticia Armendáriz i Jordi Palou-Loverdos, junt amb dos investigadors jurídics iraquians (els seus noms es mantenen en l’anonimat per qüestions de seguretat). L’acte ha estat presentat per Felip Daza, com a co-director de l’Institut per la Noviolència Activa de Nova, juntament amb els dos autors de l’informe.

L’estudi revela la gran influència d’aquestes empreses tant en el govern iraquià com en l’economia del país, així com el gran impacte que exerceixen sobre els drets humans dels ciutadans i ciutadanes iraquianes. Aquestes empreses tot i presentar-se públicament com a empreses de seguretat, exerceixen funcions que la legalitat internacional estableix com a pròpies d’òrgans militars, com per exemple protecció de persones, logística, recull d’informació, protecció d’edificis, interrogatoris a individus considerats “terroristes”, intervenció en hostilitats i feines d’intel·ligència militar.

Aquestes funcions però, al no estar regulades per cap òrgan legislatiu, fa que es produeixin sèries i constants vulneracions dels drets humans.

Casos de tortura
L’advocat Jordi Palou afirma que han investigat i documentat des de casos severs de presoners que han estat víctimes de tortures, fins a grups de les EMSP que disparen indiscriminadament a civils. Les víctimes no només són ciutadans iraquians, moltes vegades són empleats de les pròpies empreses de seguretat que han estat víctimes d’agressions sexuals, abusos i fins i tot tràfic d’éssers humans, així com violacions de la sobirania i corrupció.

Quasi totes les entitats estrangeres a Iraq contracten els serveis d’aquestes empreses
Durant el conflicte i l’ocupació posterior, pràcticament la totalitat d’entitats estrangeres presents al país com governs, organitzacions internacionals, agències humanitàries, ambaixades dels governs, mitjans de comunicació com la BBC, i altres empreses privades han utilitzat els serveis de les Empreses Militars i de Seguretat Privada (EMSP), per garantir la seguretat del seu personal i les pròpies instal·lacions. Tot això, com diu l’autora de l’informe Leticia Armendáriz, ens fa pensar en la guerra d’Iraq com un conflicte que ha suposat un gran negoci d’empreses de la guerra. No existeix cap precedent anterior a Iraq respecte a la contractació massiva d’aquestes empreses.

Davant d’aquest panorama social i polític tan complex, és necessari qüestionar-se quines eines té la legalitat internacional per combatre i regular les accions d’aquestes empreses junt amb el seu personal.

“No es vol prohibir les empreses sinó regular-les. Analitzar aquesta situació fàctica, veure com ha evolucionat i donar-li un marc legal (…), ja posseïm tractats de Drets Humans i Regulacions de dret humanitari, el que passa és que s’han d’aplicar.” Leticia Armendáriz.

El director de l’informe Jordi Palou ha informat de la relació directa que té aquesta situació amb l’estratègia militar que va exercir el govern dels EEUU després dels atemptats de l’11-S. Així es va crear l’Extraordinary Retition (Guantánamo, Afganistan, Iraq) per plasmar que els EUA no confien amb els instruments de dret internacional apel·lant a la seva lentitud i el fet que són massa garantistes. Així s’opta per anar directe, i és en aquest marc on es fan servir les EMSP pel fet que són més eficients, de ràpida mobilització i no es necessita l’aprovació parlamentària, com en el cas dels exèrcits. Així doncs, aquesta llei es crea per dotar d’immunitat a aquestes empreses.

Fins el moment no existeix una instància judicial internacional que pugui jutjar a empreses privades. Així doncs, l’estudi esmenta que són els Estats de procedència d’aquestes empreses els que han d’assumir la responsabilitat de les actuacions d’aquestes empreses i l’exigència de la responsabilitat penal del seu personal, doncs ja no es tracta de mercenaris tradicionals sinó d’unes empreses que ofereixen estratègies noves relacionades amb els mercenaris però amb faccions molt diferents, que el converteixen en un problema molt més global.

Els investigadors fan una crida a que s’apliquin adequadament els instruments ja existents per regular aquesta perillosa situació i l’actuació d’aquestes empreses. L’1 de gener marxaran totes les tropes militars de l’Iraq, no obstant la contractació d’aquestes empreses no ha fet més que augmentar. Aquest fet vaticina que en la reconstrucció i futur d’Iraq aquestes empreses jugaran un rol protagonista si els Estats no ho aturen.