"Hi ha poca voluntat política per acabar amb la mutilació genital femenina"

Més de 130 milions de dones continuen patint l’ablació arreu del món. Què fan els governs? Parlem amb la reconeguda activista ghanesa Efua Dorkenoo sobre els avenços en la lluita per la seva eradicació.

Per commemorar el Dia Mundial contra l’ablació (6 de febrer), l’activista ghanesa Efua Dorkendoo va ser convidada per l’ONG Mundo Cooperante a Madrid per denunciar la situació que encara viuen més de 130 milions de dones al món. Dorkendo és autora de diverses obres i recorre el món donant a conèixer les causes, els efectes i les maneres d’eradicar aquesta pràctica.

Vam parlar amb ella perquè ens expliqués la seva visió sobre aquesta lluita:

Per què es practica l’ablació?
La mutilació genital femenina (MGF, en sigles) comprèn totes les formes d’amputació total o parcial dels òrgans genitals femenins externs, ja sigui per raons culturals o per qualsevol altre motiu no terapèutic. A les cultures on la MGF és acceptada, normalment es practica amb instruments rudimentaris i sense anestèsia i es realitza majoritàriament a menors. L’edat en què es duu a terme varia d’una comunitat a l’altra. Es realitza a nenes d’uns pocs dies i també a nenes de 6 a 10 anys, a adolescents i fins i tot a l’edat adulta.

És la manera de controlar la sexualitat de la dona a les societats on es practica: es frena el seu desig sexual i es garanteix així la castedat abans del matrimoni i la fidelitat durant aquest. Altres motius són mantenir l’herència cultural, per motius d’higiene, pel reconeixement social de la nena com a dona, o per reforçar la fertilitat i la supervivència infantil (algunes societats creuen que si el nadó toca amb el seu cap el clítoris de la mare en néixer, pot morir).

Existeix la creença generalitzada que l’ablació només és practicada per comunitats musulmanes i hinduistes…
La MGF és realitzada per musulmans, cristians, animistes, no creients i en diverses comunitats. No obstant, les dones musulmanes la duen a terme amb la ferma creença que es tracta d’una obligació de la seva religió. Malgrat tot, la pràctica és anterior a l’Islam i la major part dels musulmans no la practiquen. La majoria de les joves i dones que han sofert la MGF viuen a 28 països d‘Àfrica i a algunes parts de l’Orient Mitjà.

Fa cinc anys, va sortir a la llum que també s’aplicava en diverses comunitats indígenes de Colombia. Com s’explica que hagi estat adoptada tan lluny?
Històricament, la clitoridectomia es donava en tots els continents, també a Occident. Tot i que actualment es dóna majoritàriament a països africans i a algunes parts d‘Àsia, la MGF és una part del mecanisme per controlar la sexualitat de la dona dins la societat, i per això no sorprèn que es pugui donar en comunitats diferents i llunyanes.

Què suposa l’ablació? Quines conseqüències comporta?
És fonamentalment un assumpte de drets humans. Viola els drets de les nenes i les dones pel que fa a la seva integritat física i sexual. Les conseqüències immediates són: dolor agut, shock, hemorràgies, infeccions, retencions d’orina, úlceres a la zona genital i danys als teixits. A llarg termini, quists i abscessos, formació de queloides, lesions a la uretra, del que en resulta incontinència, dolor durant la relació sexual i complicacions en el part.

Més de 130 milios de dones a tot el món han sofert la mutilació genital femenina i tot i això el fenomen segueix passant desapercebut a Occident. Com s’explica?
Perquè afecta les dones, i a tot allò referent a la dona no se li dóna importància.

L’Organització Mundial de la Salut, per la qual has treballat, i Unicef afirmen que la pràctica ha disminuït mentre que d’altres experts asseguren que, tot i que moltes lleis la prohibeixen, la seva aplicació ha augmentat. Quina és la realitat?
Tenim dades sobre la tendència de la mutilació en diversos països que inclouen aquesta qüestió dins els estudis demogràfics nacionals. Aquests mostren que la MGF està decreixent molt lentament.

Unicef també afirma que aquesta pràctica es pot eliminar en una generació si hi ha un esforç cultural. Estàs d’acord?
Ninguna d’aquestes agències especialitzades de les Nacions Unides, inclosa Unicef, ha aconseguit assolir els seus objectius de desenvolupament, així doncs, seria molt sorprenent que aconseguissin eliminar la MGF en una generació. Hi ha hagut moltes converses, reunions i declaracions, però en realitat hi ha poca voluntat política i pocs recursos tècnics i econòmics per acabar de veritat amb aquest problema.

La immigració i la globalització han fet que la MGF s’estengui i que actualment es practiqui a més països. Això ha encès encara més el debat de si han prevaldre les tradicions culturals o si aquestes mai han de suposar la violació dels drets humans. És possible aconseguir l’equilibri just entre la voluntat de seguir la tradició sense vulnerar aquests drets?

En moltes societats, la cultura oculta múltiples formes d’abús i violència contra la dona. Si prenem la cultura com un tot, sense entendre això, estem reforçant la violència contra les dones d’aquesta cultura. La qüestió principal és que les tradicions i la cultura mai haurien de violar els drets dels individus i, en aquest cas, els drets de les dones i les nenes. Això no és negociable.

Proposes acabar amb els mites i les normes que atempten contra la salut i la llibertat sexual de les dones. Per on començaries?
El punt de partida és que els governs deixin clar que la MGF és il·legal i, per tant, un delicte. Per poder començar a actuar també hem d’entendre que un únic enfocament del problema no funcionarà. Cada comunitat ha d’entendre els factors particulars que han dut a tal pràctica i que la perpetuen. Només així podran tractar-los i trobar solucions. La comunitat és l’eix central per a això.

En la lluita contra l’ablació, creus que es vulneren d’altres drets fonamentals?
Començant per la Declaració Universal de Drets Humans i seguint amb totes les resolucions, declaracions i convencions, els governs han reconegut que tots els éssers humans, independentment del gènere, neixen amb el dret a la integritat física, a la dignitat humana, a una vida lliure de violència, a la salut i a l’educació, com a exemples de molts altres drets fonamentals. Aquests drets són indivisibles. La MGF viola tots i cada un d’aquests drets. Quan li ocorre a una nena, l’impedeix assolir tot el seu desenvolupament.

Has col·laborat en el documental Africa Rising, que ha estat seleccionat en diversos i prestigioses certàmens cinematogràfics internacionals. De què parla?
Creiem que aquest és el primer documental que llença llum sobre els moviments de base africans per acabar amb la MGF. La directora, Paula Heredia, ha aconseguit explicar d’una manera brillant les històries d’aquestes dones activistes, que s’han enfrontat a les dificultats i han aconseguit grans fites en el difícil camí per acabar amb la violència contra nenes i dones. L’objectiu del documental és que el món senti que hauria de recolzar els seus esforços i fer que les seves veus s’escoltin.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies.