Haití: Sense una societat civil que pressioni no hi haurà futur

5 mesos després del terratrèmol, ONG i periodistes catalans fan autocrítica a Barcelona sobre la resposta humanitària i demanen que es visibilitzi i es doni suport a la població haitiana organitzada perquè es valgui per si mateixa.

“Haití és la imatge del futur de la humanitat si no canviem”. Amb aquesta contundència s’expressava el passat dimecres Aitor Zabalgogeazkoa, director general de Metges sense Fronteres, en la taula rodona Les respostes de les ONG davant l’emergència d’Haití, organitzada per la Fundació La Caixa i l’Institut d’Innovació social d’Esade i celebrada al Caixa Fòrum de Barcelona, en què també van participar Ariane Arpa, directora general d’Intermon Oxfam, Eduard Sanjuan, periodista de TV3 i director del programa 30 minuts i Ignasi Carreres, director de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, com a moderador.

“El caos va minvar quan es va decidir que les dones, millor organitzades i més respectuoses fossin les receptores de l’ajut”. Sanjuan, que va desplaçar-s’hi amb l’equip del programa 30 minuts dies després del sinistre, va ressaltar el gran poder organitzatiu de les dones per alleugerir el patiment de la població i com la població haitiana va ser la primera a respondre davant l’emergència. I descriu així l’impacte visual del terratrèmol en la capital Port-au-Prince: “No hi havia imatges capaces de traslladar tanta destrucció”.

El periodista va ser molt crític amb el paper dels mitjans i com els seus missatges van condicionar la distribució de l’ajut en un primer moment. “Un dels problemes per al repartiment de l’ajut vam ser els propis mitjans, que vam donar una imatge generalitzada de saqueig i pillatge quan només eren fets puntuals”, va dir Sanjuan. Zabalgogeazkoa també va criticar el paper de l’exèrcit nord-americà, que vol suplir a la societat en tasques que no els són pròpies.

Els representants de les ONG van fer tot un desplegament d’informació tècnica sobre les necessitats més urgents demostrant el nivell d’experiència i capacitat que cal. De fet, les crítiques a les ONG no especialitzades en emergències es van deixar sentir: “Algunes ONG que es trobaven a Haití es van erigir en expertes en ajut humanitari i dificultaven l’acció d’emergència de les que sí ho som”, es lamentava Arpa. El representant de MSF, per la seva banda, va parlar de les dificultats de la coordinació internacional en el moment de l’emergència (els famosos clusters o grups d’ONG) i de la seva ineficàcia ens alguns casos: “El nostre problema no és coordinar-nos sinó atendre la població”.

Però les paraules més punyents de tot el debat van arribar d’Haití. Sanjuan va llegir un text del jesuïta Ramiro Pàmpols que des del país afirma: “S’ha establert una xarxa d’ajut humanitari tan enorme que el país no pot ser autònom. Sense unes ONG lúcidament polititzades s’impedeix que la població haitiana es valgui per si mateixa. La mateixa tutela governada per 11 mil ONG no deixa al país sortir-se’n, seguir endavant”.

Sense una societat civil que pressioni no hi haurà futur per a Haití. En aquesta línia i com va assenyalar en el debat Pilar Molina, vicepresidenta de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, la gran absent ahir va ser la veu de la societat civil haitiana i les seves opinions, que existeix, està organitzada i ha de ser visibilitzada com la veritable protagonista del seu futur.

Sense el consens nacional serà molt difícil la reconstrucció del país, i el panorama que es va explicar era desolador: unes elits que volen aprofitar l’oportunitat de debilitar el ric teixit social haitià, un govern i unes forces polítiques fortament dividides, uns organismes internacionals acusats de complicitat amb un govern ineficaç, una població exhausta i descontenta… El mateix dimecres es manifestaven a Port-au-Prince milers de persones per exigir la sortida de les forces de l’ONU acusades de donar suport al president del país. N’hem d’estar pendents i hem escoltar la veu de la societat haitiana.