Haití: primer balanç

Set dies després del desastre encara són pocs, però ja permeten una aproximació prudent a la situació real que viu el país. I també permeten fer una primera valoració de com s’està duent a terme la resposta humanitària a l’emergència.

Haití, ara per ara, i si ja no ho era abans…, és un estat fallit. La manca d’estructures locals i d’una autoritat efectiva dificulta enormement que l’ajut internacional arribat a l’illa amb una rapidesa sorprenent es distribueixi a tota la població damnificada. Però no és certa gairebé l’única imatge que ens transmeten els mitjans de comunicació: que l’ajut no arriba i que a Haití regna el caos, la violència i el pillatge.

Algunes de les ONG que reben el suport de la Generalitat han informat que l’ajut, sobretot l’hospitalari, ja està sent efectiu. Des de Catalunya, la reacció al desastre ha estat més ràpida que mai: 24 hores després del sisme ja s’havia convocat una reunió urgent del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència (CCAHE). La primera resposta catalana, doncs, ha estat àgil, coordinada i coherent, basada en les necessitats que han identificat ONG i organismes que ja treballaven sobre terreny a Haití i, el més important, amb garanties de distribució a la població damnificada.

Finalment, esmentar un risc real: el de militarització de l’acció humanitària. El desplegament de 15.000 marines dels Estats Units a la zona (cal aquest contingent per a una població de només 9 milions de persones?) ha provocat, i així ho han denunciat ONG com MSF o governs com el de França, retards en l’arribada d’ajut humanitari per prioritzar els enviaments de caire militar o l’arribada de personatges com Bill Clinton. Si bé és cert que l’acció humanitària necessita d’un entorn segur per poder desplegar-se, els militars no són actors humanitaris i no poden ser els qui acabin distribuint l’ajut. Sovint, i en el cas d’Haití ja ho hem vist per la televisió, es cau en la mala praxi humanitària: es llencen al buit paquets d’ajut des d’un helicòpter, sense seguretat ni garantint que l’ajut arribi a qui més el necessita, sinó únicament a qui imposa la seva força. La confusió entre acció humanitària i cossos militars no és nova, però sempre acaba perjudicant els actors humanitaris, que veuen compromesa la seva seguretat i el principi de neutralitat.

Aquest text ha estat publicat al bloc de l’ACCD, Mirades Nord-Sud