Haití: Els lideratges emergents als camps de desplaçats, una esperança per a la reconstrucció

Segons Fran Equiza, director regional d’Amèrica Llatina i Carib d’ Oxfam Gran Bretanya, Haití es troba en un moment històric: per primera vegada el país se situa al centre de l’atenció mundial i aconsegueix mobilitzar els recursos necessaris per fer un tomb a la seva situació.

“La situació que es viu a Haití en aquests moments és d’una gran complexitat. La desestructuració social del país, tant en l’àmbit de l’administració pública com de la societat civil, fa molt difícil que siguin els propis haitians els protagonistres de la reconstrucció. Malgrat tot, després de setmanes treballant-hi, veiem signes d’esperança. Un d’aquests signes és l’aparició de lideratges emergents als camps de desplaçats: persones que compten amb el suport de la població dels camps i que han decidit alçar la veu per fer sentir i defensar el seu dret a participar en els debats i en la presa de decisions sobre el seu futur immediat i a llarg termini”.

Així sintetitzà Fran Equiza, director regional d’Amèrica Llatina i Carib d’ Oxfam Gran Bretanya, la seva visió d’Haití en una sessió de l’ Espai Vicens Vives a ESADE el dia 9 de març.

Segons Equiza, un dels principals problemes que han d’afrontar els actors que volen participar en el procés de reconstrucció és la falta d’un clar lideratge intern. En aquests moments hi ha a Haití una gran quantitat d’actors, cadascun amb la seva pròpia agenda per al país: els EUA, la UE, el Canadà, l’Amèrica Llatina, l’ONU i totes les seves agències, els organismes multilaterals (Banc Mundial, BID...), les grans ONG, el sector privat, etc. A més, els valors i els interessos dels diferents actors no són ni de bon tros coincidents ni situen necessàriament la població haitiana al centre del debat.

Tots aquests actors, a més, no troben una interlocució fàcil ni en l’Estat haitià, ja de per si molt feble abans del terratrèmol, ni en la societat civil, colpejada pel sisme i en procés de reubicació, de manera que es dificulta la seva coordinació. La fragilitat social es visibilitza no només en els cercles amb poder de decisió sinó també, i molt especialment, en les estructures tècniques intermitges, on es dóna una important absència de personal local qualificat. Cal tenir en compte que el 80% dels titulats universitaris haitians viuen fora del país.

Les ONG, per la seva part, també estan suposant un factor rellevant d’aquesta complexitat: actualment n’hi ha més d’11.000 registrades al país. L’esforç de coordinació de la seva intervenció és també un gran repte per a la societat local, alhora que està suposant un fort impacte sobre els preus de, per exemple, l’escàs habitatge disponible.

Segons Equiza, Haití es troba en un moment històric que pot ser decisiu per al seu futur. Per primera vegada el país es situa al centre de l’atenció mundial i aconsegueix mobilitzar els recursos necessaris per a fer un tomb a la seva situació. La reconstrucció, però, no ha de ser només física, sinó també i sobretot social, política i humana. Reconstrucció que no ha de servir per tornar a l’estat anterior al terratrèmol, sinó per a construir un nou model de país i de societat.

Pel que fa al rol de la comunitat internacional, especialment de la població que vol mostrar la seva solidaritat amb el poble haitià, va indicar que en aquest cas concret l’important ja no és l’aportació de fons (de fet, Intermón Oxfam ja va tancar oficialment i pública la seva demanda de suport per Haití el 22 de febrer) sinó la rendició de comptes que cal exigir als governs i a les ONG en relació a l’ús dels recursos que hi destinaran.