Guantánamo, deu anys de llegat tòxic per als drets humans

Guantánamo, amb les seves caputxes i monos de color taronja, gàbies i tanques de filferro, no va trigar gaire a esdevenir tot un símbol de detencions arbitràries, entregues extraordinàries, tortures i altres abusos, i d’absoluta manca de respecte dels drets humans dels detinguts per part de les autoritats nord-americanes.

El successor de Bush, Barack Obama, va prometre tancar Guantánamo “de seguida”, al gener del 2010, un any després de la seva presa de possessió. Però gairebé tres anys després de formular-se aquesta promesa, Guantánamo continua obert, i encara hi té més de 150 homes reclosos.

Guantánamo sempre ha estat un cas complex. La seva situació, en terrenys d’una base de la Marina nord-americana a la punta sud-est de l’illa de Cuba, es va elegir per evitar la legislació nord-americana sobre l’hàbeas corpus. El seu aïllament en facilitava el funcionament sense cap escrutini. Estava restringit l’accés dels advocats, no es permetien les visites de familiars i no hi havia pràcticament cap contacte amb el món exterior.

El secret per ocultar violacions de drets humans

Però el que passava a Guantánamo no era un accident o fruit de la casualitat. Alts comandaments militars l’anomenaven el “laboratori de batalla dels Estats Units”, reconeixent d’aquesta manera un entorn “que portava a obtenir informació aprofitant les vulnerabilitats dels detinguts”. Els tractes i condicions inhumanes i degradants eren habituals, i el centre estava connectat a sistemes més amplis de detenció secreta i de tortura. Els responsables no tenien res a témer, perquè els Estats Units utilitzaven el secret per ocultar les violacions de drets humans.

Als homes reclosos a Guantánamo se’ls va negar durant anys el dret a una vista judicial per impugnar la legalitat de la detenció. Els pocs que eren sotmesos a judici no ho feien davant de tribunals de justícia ordinaris, sinó davant de comissions militars especials, amb reglaments que incomplien les normes internacionals sobre judicis justos.

El president Obama s’ha retractat de la seva promesa de tancar Guantánamo, adduint que no pot fer res a causa de l’obstruccionisme del Congrés, les pressions internes i el clima de por dels Estats Units al terrorisme. Però res d’això no pot ser una excusa vàlida. Els Estats Units no admeten raonaments d’aquest tipus per als altres països, i la resta del món no hauria d’admetre’ls per als EUA.

El món com a camp de batalla d’una ‘guerra global’

Els Estats Units parlen amb fluïdesa l’idioma dels drets humans quan es refereixen al panorama mundial, però quequegen quan es tracta de la seva pròpia conducta. El missatge que encara transmet el govern nord-americà amb l’existència de Guantánamo i de les polítiques que representa és que el món sencer és el camp de batalla d’una “guerra global“ en la qual els drets humans no són aplicables i en la qual els Estats Units tenen dret exclusiu a establir les seves pròpies regles del joc.

Segons aquest plantejament, dispensar un tracte humà als detinguts sembla una elecció política, més que no pas un requisit jurídic, allò que en realitat és; el dret a un judici just depèn de la nacionalitat de l’acusat o de consideracions polítiques internes, i els drets humans poden descartar-se si entren en conflicte amb els “valors nacionals”. Aquests són els missatges que Guantánamo envia al món i que el món sol fer seus.

Si el govern nord-americà vol realment demostrar el seu compromís amb els drets humans, no només ha de tancar de Guantánamo immediatament, sinó que també ha de posar fi a la política de manca de respecte pels drets humans que ha arribat a simbolitzar Guantánamo: ha de renegar de la doctrina de la “guerra contra el Terror” i incorporar les normes internacionals de drets humans.

Obama ha dit que les detencions de Guantánamo van ser un “experiment mal orientat”, però malauradament el president dels EUA ha deixat que el laboratori segueixi funcionant un mínim de tres anys més.

Deu anys després de la seva creació, Guantánamo continua obert i ja s’ha convertit en símbol d’un decenni d’agressió dels Estats Units als principis més fonamentals dels drets humans. Guantánamo ens deixa un llegat tòxic de deu anys i continuarà projectant la seva ombra allargada fins que tot el que representa no sigui més que historia.