Fundació Secretariat Gitano demana polítiques d'inclusió que promoguin l'ocupació del poble gitano

La creació de llocs de treball i el desenvolupament econòmic no significa una reducció de la pobresa si el procés no s’acompanya amb mesures socials adaptades a les persones més desfavorides. Aquesta és la idea que es desprèn de l’estudi Població gitana i ocupació presentat el 31 de març i que proporciona dades objectives i comparables amb el conjunt de la població espanyola.

L’informe constata importants avanços de la comunitat gitana, tot i les barreres laborals i socials a les quals segueixen estant sotmesos, i afirma que existeix una alta predisposició d’aquesta població per treballar, no obstant la precarietat i baixa qualificació de les tasques que desenvolupen.


“Les dades avalen una important i manifesta motivació per a la formació i
inserció laboral, doncs vuit de cada deu persones gitanes opinen que si fessin algun curs de formació els resultaria més fàcil trobar algun tipus de treball”, assegura l’estudi realitzat per la Fundació Secretariat Gitano a 1.500 gitanos majors de 15 anys.

A més, els gitanos i gitanes s’incorporen al treball a edats més
primerenques, i aconsegueixen una vida laboral més llarga que la de la resta de la població, per això la taxa d’activitat supera notablement la
de la resta de la població (69% enfront del 56%).


Necessitat de polítiques d’inclusió

L’exclusió de la població gitana del mercat de treball és un aspecte
clau de la situació de discriminació social que presenta l’informe. Un
45,4% de les persones entrevistades van manifestar sentir-se discriminades en algun moment. Aquesta proporció suposa que unes 215.000 persones gitanes diuen haver sofert directament la discriminació en el procés de recerca de feina o en el mateix lloc de treball.

La investigació assegura que els desavantatges en la situació ocupacional de les dones gitanes són similars al conjunt de les dones espanyoles en
general. No obstant això, l’escassa participació de l’home gitano en
les tasques de la llar no impedeix que elles tinguin més interès en cursos de formació ocupacional o cicles formatius.

Davant d’aquest panorama i entre les principals conclusions i recomanacions que es desprenen de l’estudi, es constata la necessitat de polítiques d’inclusió, i és en aquest sentit, “una obligació dels poders públics treure els obstacles que encara impedeixen el ple exercici de la ciutadania d’algunes persones gitanes”.

Segons els responsables de l’estudi, aquests resultats de la investigació
vénen a constatar que el creixement econòmic i la creació d’ocupació per si mateixos no garanteixen la reducció de la pobresa si no s’acompanyen de mesures adaptades per als grups més exclosos.

Precarietat i baixa formació

La relació entre baixa qualificació, feina informal i atur és molt forta. Les altes taxes d’analfabetisme i la manca de formació per a l’ocupació són dos elements clau a l’hora d’analitzar la situació del col·lectiu gitano de cara a l’ocupació laboral.


Entre la població gitana ocupada, l’estudi va detectar una alta taxa de
feina informal, precarietat, temporalitat i fins i tot d’atur encobert per mitjà d’aquells que apareixen com a ocupats en “l’activitat econòmica familiar”.

En el seu conjunt, els gitanos sense estudis tenen un pes, entre tota la
població, 4,6 vegades superior que la que suposen els espanyols sense alfabetitzar. Els baixos nivells d’estudis i l’analfabetisme, en
particular, està molt relacionat i s’incrementa en el cas de les dones,
les persones de més edat i, per tant, entre les persones amb pitjor
estat de salut.

Més informació:

Fundació Secretariat Gitano

“Població Gitana i Ocupació” (Informe complet)

Canal Solidari-OneWorld 2006