Femicidis, segrests i persecució a Hondures: l'herència d'un cop d'estat perfecte

Parlem amb Judith Muñoz Saavedra, cooperant que va viure a Hondures els mesos posteriors al cop d’estat que avui compleix un any, per conèixer la situació que travessa el país i la resistència a la violenta repressió que segueixen patint els moviments socials.

El 28 de juny de 2009, Hondures va patir un cop d’estat polític militar. El president electe democràticament, Mel Zelaya, va ser expulsat del país per l’exèrcit, instal·lant-se un govern de facte que va retallar les llibertats constitucionals, va censurar els mitjans de comunicació i va emparar la persecució d’activistes hondurenys oposats al cop. Un any després, després d’unes eleccions presidencials de postín els resultats de les quals no van ser reconeguts ni per la resistència hondurenya ni per gran part de la comunitat internacional, el nou govern tracta de vendre una imatge de normalitat democràtica. No obstant això, la repressió no ha cessat i segueixen sent assassinats periodistes, sindicalistes i camperols oposats al cop.

Hem parlat amb Judith Muñoz Saavedra, cooperant que va viure a Hondures els mesos posteriors al cop d’estat, per conèixer la situació que travessa el país i la resistència popular.

>> Hondures viu en una dictadura des del cop d’estat?
Hondures viu l’herència d’un cop d’estat perfecte. El president deposat està en l’exili. Cap dels responsables del cop ha estat sancionat, al contrari; el president de facte fins a les eleccions, Roberto Micheletti, va ser nomenat diputat vitalici i l’ex general Romeo Vásquez, que va liderar el cop militar, gerent de l’Empresa Hondurenya de Telecomunicacions. Per legitimar-se, els propis colpistes van organitzar unes eleccions presidencials al novembre en un clima de censura i repressió. El govern que va sorgir d’aquestes eleccions no ha investigat ni sancionat els crims comesos en l’etapa de Micheletti. En aquest moment les violacions dels drets humans i la persecució política continuen.

>> Quines són les principals violacions als drets humans que es donen en aquests moments al país?
En els últims mesos han mort 9 periodistes i s’ha produït una cadena d’assassinats selectius de membres de la resistència. Han augmentat els femicidis i la violència sexual cap a les dones. Hi ha persecució política, detencions il·legals i fustigació: s’han destituït funcionaris, mestres i jutges i jutgesses que van rebutjar el cop. Ha augmentat la violència: hi ha més assassinats, segrests i amenaces. Policies i militars han tancat ràdios comunitàries i han desallotjat camperols i camperoles de les seves terres. La censura i el clima de temor continuen.

“Han augmentat els femicidis i la violència sexual cap a les dones; hi ha persecució política, detencions il·legals i fustigació; hi ha més assassinats, segrests i amenaces…”

>> I malgrat això, sembla que és només qüestió de temps que la comunitat internacional readmeti Hondures en els seus organismes…
Les eleccions es van desenvolupar en un clima de censura i repressió, no hi va haver observadors internacionals independents i els resultats van trigar hores en aparèixer, per una suposada fallada tècnic. Jo vaig veure com els carrers i els centres de votació estaven totalment controlats per l’exèrcit. La gent em comentava que els retenien el carnet d’identitat per a obligar-los a anar a votar, d’altres em deien que acudien a votar per por de possibles represàlies de grups armats. Tanmateix, hi va haver una altíssima abstenció, que s’apreciava al recórrer els recintes electorals. Al legitimar aquest simulacre d’eleccions, EUA i la resta de països li han fet un enorme dany a la credibilitat, del poble hondureny, al sistema democràtic i a les institucions de l’estat.

>> Quina opinió et mereix la posició del govern espanyol?
Ha tingut un paper ambigu i contradictori. Al principi va condemnar amb fermesa el cop, fins i tot el president de facto Micheletti va prendre represàlies i va exigir l’ambaixada espanyola que lliurés les seves credencials diplomàtiques. Però després de les eleccions, la postura del govern espanyol es va anar suavitzant fins arribar a convidar l’actual president hondureny, Porfirio Lobo, a la cimera de la Unió Europea amb Llatinoamèrica. Paradoxalment el repudi del cop va anar disminuint en la mateixa mesura que van augmentar les negociacions per a la signatura del Tractat de Lliure Comerç entre ambdues regions.

>> Tant de petroli té Hondures?
No solament petroli, Hondures ofereix un paradís de matèries primeres i el port d’aigües profundes més gran i millor equipat de Centreamèrica. Tampoc s’ha d’oblidar la indústria maquilera i la ubicació geopolítica estratègica del país. Estats Units acaba d’inaugurar una nova base militar en la regió de la Mosquitia, que se suma a la de Palmerola, on existeix una de les millors pistes d’aterratge de tot Centreamèrica.

“És urgent que les coordinadores d’ONG, a nivell nacional i autonòmic, es posicionin i denunciïn les violacions dels drets humans”

>> Quins col·lectius formen part de la resistència, agrupada en el Front Nacional de Resistència Popular?
El Front és molt ampli, en ell conflueix una gran diversitat de col·lectius socials: mestres, sindicalistes, indígenes, camperols, estudiants, professionals, artistes, intel·lectuals, el col·lectiu Lèsbic Gai Transexual Bisexual Intersexual (LGTBI), bases dels partits polítics tradicionals i comunitats de les esglésies catòliques i evangèliques. El que més em va impressionar és la gran quantitat de dones: representen gairebé el 70% de la resistència. El moviment feminista i les organitzacions de dones han estat un dels pilars de la resistència i han participat activament en el Front, des del seu origen.

>> Quin és el seu principal objectiu a curt termini?
El Front està recol·lectant signatures per exigir la convocatòria a una Assemblea Nacional Constituent. Esperen reunir un milió 200 mil adhesions (un terç del padró electoral) abans del 15 de setembre. L’objectiu, a llarg termini, és generar un procés participatiu per a la refundació d’Hondures. També donen suport a la constitució de la Comissió de Veritat promoguda per la Plataforma de Drets Humans d’Hondures.

>> Per part de les ONG catalanes i espanyoles sembla que hi ha hagut bastant silenci després del cop…
Al principi va haver-hi declaracions col·lectives de condemna, però després el tema va passar a l’oblit. En els últims mesos la repressió s’ha aguditzat i penso que és urgent que les coordinadores d’ONG, a nivell nacional i autonòmic, es posicionin i denunciïn les violacions dels drets humans. Lamentablement molt poques entitats han assumit un rol actiu d’incidència política. No obstant això, aquestes poques ONGD han tingut un rol important i estan contribuint a trencar el silenci oficial i mediàtic que s’ha imposat després de les eleccions.

>> Quin tipus de suport podrien donar ara?
Crec que les coordinadores d’ONGD haurien de donar suport a la Comissió de la Veritat de la plataforma de drets humans. Les entitats poden difondre, sensibilitzar i explicar les causes del cop d’estat. També és important donar suport a les contraparts i organitzacions socials que estan en perill. És necessari fer incidència sobre l’Estat espanyol i la UE perquè reconeguin el Front de Resistència i perquè no normalitzin les relacions diplomàtiques amb el país, en les actuals circumstàncies. Crec que és una oportunitat per a la solidaritat, per establir noves aliances i per aprendre del procés polític i organitzatiu del poble Hondureny.

CanalSolidari.org, 2010. T’ha agradat la notícia? La vols reproduir al teu web o blog? Endavant! Però abans fes una ullada a les nostres condicions de còpia i distribució! Gràcies