Falsos positius: assassinats, impunitat i mentides de l'exèrcit colombià

Luz Marina Porras Bernal és una víctima de l’estat colombià. El seu fill, com milers de colombians, va ser executat a mans de l’exèrcit colombià per fer-lo passar com a guerriller de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). L’Agència Catalana de Cooperació l’ha entrevistat.

Luz Marina Porras Bernal, mare de Fair Leonardo Porras Bernal, lluita des del 2008 per fer justícia davant l’assassinat del seu fill, executat a mans de l’exèrcit colombià per fer-lo passar com a guerriller de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) mort en combat. La setmana passada va ser a Barcelona, convidada per Amnistia Internacional, per fer sentir la seva veu, juntament amb la d’altres mares víctimes de la mateixa problemàtica.

Què va passar a Soacha?

El meu fill, Fair Leonardo Porras Bernal, així com desenes d’homes joves de Soacha i d’altres municipis de Colòmbia, va deixar la seva llar atret per falses promeses de treball en una altra ciutat, quan en realitat anava a ser executat per membres de l’exèrcit i presentat com un membre d’un grup armat il·legal mort en combat.

El meu fill tenia 26 anys i tenia una discapacitat del 53%. Ell va desaparèixer el 8 de gener de 2008. Durant molt de temps vaig investigar la seva desaparició en va, fins que el 16 de setembre del mateix any vaig rebre una trucada telefònica en la qual van informar que s’havia trobat el cadàver del meu fill en una fossa comuna del municipi d’Ocaña, al Nord del país.

El cadàver del meu fill mostrava la meitat de la seva cara desfigurada pels trets. Segons la informació que van facilitar fonts de l’exèrcit i la fiscalia, el meu fill va ser considerat membre d’un grup armat il·legal i havia mort en combat el 12 de gener de 2008. Això era impossible! Van matar el meu fill i havien vulnerat el seu honor.

Per formar part d’una guerrilla necessites un entrenament militar previ de mesos i no havien passat ni 72 hores entre la seva desaparició i la seva mort. A més, el lloc a on va ser assassinat era a moltes hores de viatge de Soacha, cosa que encara feia més improbable que hagués rebut formació militar. I, a més, la discapacitat del meu fill li impedia agafar una arma. Vaig denunciar-ho fins a tres vegades i cada cop m’ho rebutjava la fiscalia fins que m’ho van acceptar i aleshores vam veure que si no ens ajuntàvem totes les famílies afectades no avançaríem amb la justícia.

Vostè i les famílies de les 16 víctimes van decidir endegar una associació per fer justícia i recuperar la memòria dels seus fills.

Sí, vam començar a treballar molt durament per a iniciar les investigacions i hem rebut moltes amenaces. La meva família n’ha rebut moltes, tantes que el meu altre fill i germà de Fair, John Smith, ha hagut de marxar de casa seva. Per poder restituir la memòria del meu fill Fair i preservar la seguretat de la meva família he hagut de deixar el meu marit i els meus tres fills. Però fins que no s’hagi fet justícia, continuaré amb la lluita. Jo i la resta de persones que treballem per lluitar contra aquesta situació. Com a mares volem la veritat, que es faci justícia, que es netegi el nom dels nostres fills i que no es repeteixi.

Soacha va ser la punta de l’ iceberg dels coneguts com a “falsos positius”, víctimes civils innocents executades per l’exèrcit sota acusacions falses de narcotràfic o guerrilla.

Gràcies als fets de Soacha va esclatar l’escàndol dels falsos positius a Colòmbia. Quan vam començar a denunciar-ho, el president d’aleshores, Álvaro Uribe, i l’actual i abans ministre de Defensa, Juan Manuel Santos, van acusar els nostres fills de guerrillers de les FARC. Uribe fins i tot va afirmar que els falsos positius eren falses denúncies! Finalment, la Fiscalia General de la Nació va demostrar que havien estat assassinats extrajudicialment per l’exèrcit. Aquest fet va generar un escàndol a nivell nacional i internacional i van obligar al govern a prendre mesures d’aparador.

A l’octubre del 2008 van expulsar 27 oficials de l’exèrcit, inclosos tres generals, i van forçar la dimissió del cap de l’exèrcit, el general Mario Montoya. Quan això va esclatar vam insistir que el judici havia de ser civil i no militar, perquè aquests sempre actuaven amb interessos corporativistes i sempre absolien els acusats. El problema que tenim és que, curiosament, la justícia civil s’ha endarrerit. A principis de l’any passat, desenes de militars van ser acusats i detinguts dels fets, però a principis d’enguany, per venciment de terminis van ser alliberats la gran majoria davant la nostra indignació i sorpresa. Els militars fins i tot van fer una festa quan van alliberar els responsables dels assassinats. I el que és més fort, és que molts d’aquests militars ara estan fora de l’exèrcit, però estan recol·locats en altres ministeris com a assessors. No han caigut en desgràcia, és, com es diu a Colòmbia, caure cap amunt. Hi ha el risc de què els culpables quedin impunes.

Per què s’ha generat aquest fenomen?

En la majoria dels casos els soldats reben diners, dies de permís i una carta de felicitació dels seus superiors, com a recompensa per haver matat a un membre de la guerrilla. Els incentius han servit per a què els militars cacin persones per a disfressar-los posteriorment de guerrillers un cop assassinats. Amb connivència amb els paramilitars, tempten laboralment a joves de pobles pobres o de barris humils de ciutats i aleshores els executen per a poder cobrar les seves recompenses. Tot està molt planificat i ben executat, això demostra una coordinació prèvia. Això són crims d’Estat i així ho ha reconegut la Cort Interamericana de Drets Humans. Un “fals positiu” és un assassinat a sang freda amb fins lucratius.

Quina és la dimensió dels falsos positius?

Els números varien. Nosaltres comptem uns 3.184 casos, n’hi ha que en compten 2.000, com la Fiscalia General de la Nació. La senadora Piedad Córdoba parla de més de 5.000, ja que compta les víctimes innocents des de principis dels noranta i perquè moltes famílies no s’han atrevit a denunciar-ho per por.

Foto: Luz Marina Porras Bernal.