Etiòpia (II): guanyar-se la vida i no morir en l'intent

Avui tornarem a parlar d’Etiòpia. Precisament aquesta setmana està de festa perquè acaba de celebrar el nou any, l’11 de setembre, i ha entrat al 2004 del calendari julià.

Com ja us vàrem explicar, aquest estiu hem tingut la sort de poder viatjar a Etiòpia. Com a turistes volíem descobrir els seus indrets però volíem fer-ho d’una manera responsable, i per això la reflexió al voltant de la situació del país, i la voluntat de contrastar informacions, trencar tòpics i conèixer la seva gent van ser les nostres acompanyants de viatge. Vàrem poder conèixer algunes de les seves activitats econòmiques i la manera com lluita la seva gent per tirar endavant malgrat el context econòmic mundial de globalització. Al llarg dels dies vàrem resoldre algunes dubtes, encara que uns altres es van fer més grans.

El Mike és un taxista d’Addis Abeba, el vàrem conèixer el primer dia i ens va explicar que el 2010 el govern etíop havia adoptat una estratègia nacional quinquennal, anomenada Pla de Creixement i Transformació, que aspira a garantir elevats índexs de creixement anual i avenços en els ODM, i ens vam plantejar que potser això estaria removent alguna cosa dintre el país.

Agricultura
Segons el Banc Mundial, l’economia etíop està basada principalment en l’agricultura. El 2009 va absorbir més del 50% del PIB i més del 80% de la mà d’obra, a més, va suposar un 80% de les exportacions del país. Aquesta producció ha estat històricament en mans de minifundistes i una part de la producció probablement no estigui registrada en estadístiques oficials.

Ho vàrem comprovar. Al Nord les collites són bastant vulnerables i depenen de les pluges. Es poden apreciar diferents tipus de conreu: cafè, arròs, teff (el cereal que s’utilitza per fer la injera), panís, fruites, etc. Molta gent participa de les activitats vinculades a l’agricultura: els homes treballen al camp, les dones i homes grans traginen amb la collita, els infants ajuden a vendre-la… I a Lalibela ens van sorprendre les llargues cues de gent esperant rebre “l’ajut estatal” en forma de llavors, que curiosament venien empaquetades am sacs que tenien imprès el famós logotip de l’ USAID. “A Etiòpia no tenen llavors pròpies?”, ens vàrem preguntar.

El producte principal és el cafè, del que viu el 25% de la població. Aquest volum de producció, que es dedica sobretot a l’exportació, unit a la variabilitat dels preus internacionals del cafè, fan que el negoci sigui força inestable. De fet, a l‘època dels 90 suposava més d’un 50% de les exportacions, però aquesta xifra s’ha anat reduint considerablement en favor d’altes tipus d’exportacions com ramaderia, flors o cuir. La majoria del cafè ve de finques petites, que cultiven un producte d’alta qualitat i de renom internacional. De fet, després d’una llarga batalla, el 2007 Etiòpia va firmar un acord d’associació per a l’explotació amb Starbucks, sent els productors els que menys beneficiats en van resultar.

Però hi ha més coses que en els darrers anys estan començant a canviar. Segons Veterinaris Sense Fronteres, el govern pretén crear una extensió de 245.000 hectàrees per a productes destinats a l’exportació, en gran part per plantacions de canya de sucre. La Unió Europea, Xina o la Índia també han començat a acaparar terres, en un intent de controlar el preu dels aliments i de plantar biocombustibles. Mentrestant, la majoria de l’ajuda alimentària d’emergència que avui rep Etiòpia davant la crisi és d’importació.

Turisme
El turisme ofereix un interessant potencial de creixement, ja que Etiòpia té una gran riquesa en monuments històrics i paisatges. El govern també està desenvolupant plans de millora de l’oferta turística, com la promoció del país a l’estranger o la inversió en infraestructures. Però té una contradicció: d’una banda vol potenciar el turisme, sector que no arriba a un 10% del PIB. De l’altra, rep legítimament diners de la cooperació internacional, que el 2009 van suposar més de 3.000 milions de dòlars, fet que dóna una imatge internacional d’extrema pobresa i que a la vegada actua com a repel·lent del turisme.

A Lalibela vàrem conèixer a Amar, preocupat perquè a la guia de viatges Lonely Planet (coneguda pels locals com la bíblia dels farenji) en lloc de ficar el nom del seu hotel, Amar, havien ficat Adam. Amar va començar a guanyar-se la vida com molts altres nois, fent feines vinculades als transport de persones, fins que va poder tenir uns estalvis per comprar un minibus. Ara té un hotel propi, en construcció, i un jeep, que utilitza sobretot per al transport dels turistes. Ens va confessar que tenia fe en les potencialitats turístiques del país.

A Gonder, un jove guia, Anamay, ens va explicar que la seva gran vocació d’estudiant eren les ciències, però que els seus professors li recomanaren estudiar història per poder treballar de guia a una de les ciutat més turístiques del país. I té raó, un guia es pot guanyar bastant bé la vida al país, la vocació ja és una altra cosa.

Treballs qualificats
Etiòpia ha fet un gran canvi els últims anys en temes educatius, ens ho va narrar en detall la Marta Pocurull. El govern de Meles es va proposar millorar el sistema educatiu del país perquè hi hagués educació bàsica a totes les ciutats i pobles, i va posar especial èmfasi a les zones rural.

En l’actualitat hi ha més població educada i amb opcions de triar què vol fer. Segons Pocurull, el fet que Etiòpia hagi seguit una tradició comunista durant dècades ha generat una borsa de persones llicenciades, a qui l’Estat proveïa feina, i que ara se sumen als nous graduats.

En aquest context, hi ha una gran quantitat de persones llicenciades amb altes expectatives que no tenen feina, així que més gent deixa les zones rurals per intentar guanyar-se la vida a les ciutats. El trobar feina, moltes vegades, passa pels contactes que es tinguin i encara no hi ha prou empreses privades per oferir més llocs de treball. Això no obstant, les estadístiques del Banc Mundial del 2005 diuen que del percentatge total de persones sense feina, entre un 17 i un 20% de la població, només un 3,2% són persones amb estudis universitaris.

A Wukro vàrem coincidir amb Hessen, un dels joves del projecte Dalton. Malgrat les dificultats econòmiques, està estudiant horticultura a la Universitat de Hadar i també anglès pel seu compte perquè sap que aquesta llengua li pot obrir moltes portes en un futur pròxim.

——————————————

El 2008 a Etiòpia, segons el Banc Mundial, hi havia un 39% de persones que vivia sota el llindar de la pobresa, mentre el país creix a un ritme d’un 10% del seu PIB els darrers anys. Després de conèixer i parlar amb gent del país i de llegir sobre el tema, ens queden algunes preguntes obertes: Aquest creixement englobarà a tota la població per igual? Què passarà els propers anys amb l’apropiació de terres? I amb els seus propietaris? Serà el govern capaç de generar llocs de treball estables i que permetin a les persones amb formació crear riquesa dintre el país?