Saltar al contingut principal
canalsolidari.org | hacesfalta.org | solucionesong.org | voluntariadocorporativo.org
Edició estatal Edició Catalunya

"Et genera estrès mental la diferència existent en vuit hores de distància"

Per: Redacció el 13/07/09 11:03
Temps estimat de lectura : 4 minuts
  •  

Gràcies al projecte ‘Esmorzars solidaris’, nou joves van guanyar el certamen organitzat per l’ONG Joves del Tercer Món i amb aquest un viatge a zones empobrides de la República Dominicana. Tres d’ells narren la seva experiència.

Comparteix-ho a les xarxes socials

"Et genera estrès mental la diferència existent en vuit hores de distància"

Eren tots els dissabtes. Un grup de joves de primer de batxillerat del col·legi Arturo Soria de Madrid, acudia a l’estació d’Atocha a visitar persones sense llar i a preparar-los un esmorzar calent. Parlaven amb ells, compartien experiències, els coneixien, i intentaven mostrar a la resta dels vianants que aquelles persones que estaven allí cada dia, sense canviar la seva roba ni potser la seva postura, no eren “mobiliari urbà”, sinó persones a les quals “un munt de casualitats” havia llançat de cop al carrer, segons explica un dels joves participants, Guillermo Belaustegui.

Va ser el primer pas cap al voluntariat d’aquest grup de nois i noies, i el pas guanyador. Gràcies a la seva participació en aquest projecte, organitzat per l’ONG Cooperació Internacional, van guanyar el certamen Iniciativa Solidària (de l’ONG Joves del Tercer Món-JTM-), i amb ell un viatge de cooperació a la República Dominicana on van conviure amb joves de famílies desestructurades i nens del carrer, del 25 de juny al 5 de juliol d’aquest any.


Tallers i excursions

La tasca d’aquests nou nois durant la seva estada en una zona desfavorida del país anomenada Barahona, on l’ONG JTM té un projecte de cooperació, era preparar tallers pels joves del lloc i acudir a excursions amb ells. “En aquests deu dies els nois han evolucionat bastant: al principi els va descentrar veure la situació, però han estat capaços d’actuar. Tots tenien un gran afecte i una gran admiració i respecte cap a la gent del lloc”, comenta il·lusionada Almudena López, coordinadora de la campanya.





“Després de l’experiència, tots els joves volen continuar amb els projectes de cooperació i el voluntariat”

“Per mi va ser una experiència única. Jo no m’esperava una pobresa que no es reflecteix en cap documental”, explica Álvaro Pineda, un dels guanyadors del viatge. A ell, com a la resta dels seus companys, li va cridar l’atenció que els joves de Barahona preferissin comprar-se un mòbil o uns altaveus abans que menjar, just el que més necessitaven”.

Referent a això, Belaustegui, afegeix: “vaig aprendre que l‘única sortida a la pobresa és l’educació”. D’una altra manera, diu, no es pot evitar que gastin els diners en coses accessòries quan els necessiten per menjar. En qualsevol cas, detalla Pineda, “nosaltres no els vam fer judicis morals, quan ens donaven tot el que tenien”. D’ells admira, afegeix, “que segueixin tenint esperança i no es rendeixin”. “I que siguin tan hospitalaris i no perdin el somriure, malgrat tot”, agrega Lucía Gutiérrez, una altra de les participants.

Ni sostre ni cens


Una de les coses que més va sorprendre Belaustegui del viatge va ser que les persones amb les quals treballaven ni estiguessin censades ni poguessin estar-ho. Per tant, no tenien dret a la Seguretat Social ni a l’educació. No existien pel Govern. “Quan ets fill d’algú que no està registrat i que al seu torn té pares que tampoc ho estan, no et deixen que t’inscriguis al cens”, explica. “Al cap i a la fi”, concedeix, “al Govern li va bé, així no s’incrementa massa la taxa de pobresa”.

Cooperació cara al futur





“Vaig aprendre que l‘única sortida a la pobresa és l’educació”

La idea del viatge solidari per joves havia sorgit després de les visites a col·legis per part de JTM, on explicaven la situació del món, les seves desigualtats. “Però així no els descobríem res de nou, tot això els quedava molt llunyà”, indica López. En canvi, per mitjà del certamen, els adolescents podrien conèixer aquestes situacions en primera persona sense que sonés a conte “i així incrementar entre els joves la solidaritat”, agrega.

Tant efecte ha tingut aquesta idea entre els guanyadors del viatge que ara no s’acostumen a la tornada. I volen tornar-hi. “Si pogués m’agafaria un vol a Barahona ara mateix”, comenta Pineda. “Ens queixem per tantes ximpleries!”, exclama. “I et genera estrès mental la gran diferència existent en vuit hores de distància”, conclou.

Belaustegui, de la seva banda, té pensat tornar a cooperar a l’estranger durant els pròxims anys, “i els ‘Esmorzars’ no els deixo, això està clar”. Gutiérrez, assegura haver comprès “les injustícies” i que “cal actuar per canviar-les”. Per això també vol continuar sent voluntària. De la seva banda, Pineda afegeix que “si en deu dies ja hem canviat alguna cosa, encara que només siguin uns somriures, es pot fer molt en més temps. I són passos que es donen, encara que la clau per canviar la tinguin els governs”.

Certamen en auge

Al concurs, en marxa des de l’any passat, es van presentar 51 iniciatives, 20 més que l’any anterior. No obstant això, el més destacable d’aquesta convocatòria no va ser el valor quantitatiu, sinó el qualitatiu, explica Almudena López: “l’any passat va haver-hi projectes més comuns: fires, mercats solidaris; aquest estaven més elaborats” .

Què PuC Fer Jo?





CanalSolidari.org 2009
La primera foto és una de les imatges que els nois que van anar al viatge van penjar al seu bloc. La resta les ha proporcionat Almudena López, coordinadora de la campanya.

Comparteix-ho a les xarxes socials

Troba l'article que busques

Per exemple: idees solidàries, subvencions ONG, voluntariat a Haití, etc.

0 comentaris

Ja no s'admeten comentaris. Però no et quedis amb les ganes! Dóna la teva opinió a notícies més recents!

Canalsolidari.org :: Per canviar el món, hi tens molt a dir. Un projecte de Fundació Hazloposible