Esther Vivas: després del #19J cal acumular forces, els canvis seran fruit de la mobilització social

A l’ Esther Vivas l’activisme no li va venir de nou el passat 15 de maig. Fa anys que treballa dintre diferents campanyes i moviments fent incidència sobre temàtiques relacionades amb l’altermundialisme, el consum responsable, la sobirania alimentària o el feminisme. És membre del Centre d’Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) de la Universitat Pompeu Fabra i autora de diferents llibres sobre moviments socials i consum responsable, el darrer justament és La Rebelión de los indignados. Movimiento 15M: Democracia real, ¡ya! que ha escrit conjuntament amb altres estudiosos com Carlos Taibo o Josep Maria Antentas.

Amb el moviment #15M n’ha estat involucrada des del primer dia, col·laborant en l’àmbit assembleari mitjançant les comissions de treball i escrivint des de l’acampada les cròniques dels principals esdeveniments, articles que podeu llegir també a Canalsolidari.org.

Quin balanç fas del #15J i del #19J?
La massiva manifestació del 19J posa de relleu l’ampli suport social amb que compte el moviment, malgrat els intents de criminalitzar-lo després de l’acció al Parlament. Aquell dia, el 15J, el moviment va fer una aposta arriscada, prement l’accelerador, però crec que el resultat general ha estat positiu. Després dels atacs rebuts, el 19J estava en joc la legitimitat del moviment i aquest ha guanyat l’escomesa. Ha quedat clar l’ampli suport social que té i el seu ràpid desenvolupament des del 15M. Ara es comença una nova etapa on pren força el treball local i l’articulació als barris així com la coordinació amb d’altres sectors en lluita, com els treballadors de la sanitat, l’educació, etc.

Quina ha estat la fórmula màgica del 15M i les posteriors acampades que ha permès calar entre la societat, a diferència de moviments socials anteriors?
El moviment ha aconseguit marcar un abans i un després en l’escenari de la mobilització a casa nostra i ha irromput amb força a l’agenda social, política i mediàtica, per influir-hi. El cert és que hi havia un malestar acumulat, fruit del context de crisi, que va començar fa més de dos anys, i aquest malestar s’ha convertit en acció col·lectiva. La gent ha perdut la por, ha sortit al carrer i ha vist que no estava sola. De fet, molta gent diu que res tornarà a ser com abans. Ara, aquells que des de l’status quo no han sabut donar resposta a aquesta crisi i que ens han conduït a la mateixa demanen al moviment solucions a curt termini. El moviment dels indignats, tot i no tenir un full de ruta cap a un altre món possible, ningú el té i ningú sap com canviar el món, sí que se sustenta i fa tot un seguit de propostes alternatives, que des de fa anys venen plantejant i treballant diferents moviments socials, des de l’economia alternativa, la solidaritat internacional, els col·lectius feministes, grups ecologistes, etc.

El moviment dels indignats i indignades també ha aconseguit incorporar un ventall molt ampli de persones amb diferent trajectòria i experiència: des de joves que s’han sumat a l’activitat social per primera vegada a d’altres que ja venien de la lluita contra Bolonya, altermundialista o el franquisme, etc. Per tant, integra diferents generacions militants. L’important és la diversitat i l’aprenentatge mutu d’uns i altres.

Un altre element positiu ha estat la capacitat d’empatitzar amb moltes persones que s’han sentit identificades amb aquesta crítica profunda, que fa el moviment, a la classe política actual i al sistema bancari que ens ha portat a la crisi. I això ha fet que molta gent volgués col·laborar d’una manera o altra amb les acampades, aportant el seu suport o, senzillament, veient amb bons ulls les seves propostes. Això també n’ha fet més difícil la seva criminalització. Abans de les eleccions, vam veure els polítics, en plena efervescència electoral, intentant apropar-se al moviment, quan aquest el que feia, precisament, era criticar la seva pràctica política. Posteriorment, vam presenciar els intents de desallotjament de Sol o de la Plaça Catalunya, amb una repressió policial tan gran que fa necessària la dimissió del conseller Felip Puig com a responsable polític. Però aquesta repressió i aquests intents de criminalització del moviment, especialment després de l’acció al Parlament el 15J, no han fet sinó augmentar el sentiment de solidaritat amb les protestes.

I si mirem al futur, què veiem?
El sistema capitalista viu una de les seves crisis més profundes, a la vegada que les polítiques neoliberals, i els intents de fer pagar el cost de la crisi als sectors populars, no han fet res més que intensificar-se i s’espera que vagin a més. A nivell Europeu, es dóna una ofensiva coordinada per retallar drets socials i laborals, per privatitzar serveis públics. També veiem com vàries empreses utilitzen la crisi com excusa per retallar. Un bon exemple n’és Telefónica, amb un rècord de beneficis el 2010, a la vegada que anuncia la voluntat de retallar el 20% de la seva plantilla.

Després del #19J cal acumular forces perquè els canvis reals no vindran automàticament des de dalt, sinó que seran fruit de la mobilització social de base i la lluita al carrer. El moviment dels indignats i indignades ha permès recuperar la confiança en l’acció col·lectiva, en el fet que aquesta és útil i serveix.

Algunes accions concretes?
Cal seguir territorialitzant el moviment, articulant-lo a nivell local i barrial. Cal que aquest es vinculi a d’altres sectors com el de la sanitat i l’educació, que s’estan mobilitzant contra les retallades, o amb treballadors d’empreses en lluita contra els acomiadaments. A l’acampada de Barcelona, hi han participat activament els treballadors de Telefónica o la Plataforma Indignats del sector sanitari. És important combinar aquest treball amb objectius més generals que permetin articular el moviment i que aquest no es disgregui. I aconseguir victòries concretes, com està passant en la lluita contra els desnonaments i que això permeti acumular forces. Esperem que aquesta tardor sigui una tardor calenta.

Ara comencem una nova etapa. Plaça Catalunya i l’ocupació de l’espai públic han estat un símbol i una palanca. Cal mantenir aquest símbol, ja sigui fent assemblees, activitats periòdiques, instal·lant un punt d’informació a la Plaça, però cal anar més enllà i sumar a més persones i lluites a aquest nou moviment social.

És el 15M un moviment 2.0?
El fet que el moviment del 15M hagi irromput amb força en els mitjans de comunicació de masses n’ha permès la seva difusió i que noves persones, més enllà dels sectors ja organitzats, el coneguessin i es sumessin al mateix. Però es fonamental que els moviments socials alternatius comptin amb mitjans de comunicació propis, independents de grups i interessos econòmics. Els mass media poden ser una “arma de doble fil”, quan el vent bufa a favor bé, però aquest també pot bufar en contra com vam veure després del 15J.

Pel que fa a les xarxes socials, aquestes han tingut un paper molt important permetent l’agregació individual i la immediatesa a l’hora de cridar a l’acció, comunicar demandes, evocar a la solidaritat, etc. Les xarxes 2.0 plantegen una nova manera d’entendre l’acció col·lectiva. Tenint en compte, però, que aquestes estan al servei de la mobilització social.